“L’assetjament escolar pot ser molt difícil de detectar, hi ha una part subterrània”

Una dada va fer saltar les alarmes quan només havien passat unes setmanes de l’inici de curs. Educació va alertar que en aquests dies ja s’havien notificat una cinquantena d’avisos per casos d’assetjament escolar. Això, poc després que la Unitat d’Atenció als Alumnes en Situació de Violència (USAV) publiqués que a Catalunya, de mitjana, es produïen 15 casos al dia o que els episodis de bullying han augmentat un 200% en tres cursos.

“Hi ha casos que són molt difícils de detectar”, alerta Irene Montoya, integradora social de l’escola Gaudí de Sabadell. “Hi ha una part del bullying que es fa per sota, lluny de la vista de l’adult, és una part subterrània”, afegeix. La irrupció de les xarxes socials com a extensió quasi de la nostra vida social també ha elevat l’assetjament a altres dimensions. “La tasca de detecció és complicada, sobretot des que també es donen situacions com el cyberbullying a través de les xarxes socials, que ocorren fora de l’entorn escolar i sovint deixen poca empremta”, assegura també la psicopedagoga sabadellenca Marta Brugat.

Arribats a aquest punt, la detecció sovint cau damunt dels mateixos companys de classe, que com a observadors poden assumir diferents rols. Des de defensar l’individu que pateix l’assetjament, fins a desentendre’s, consentir-lo, reforçar-lo o aprovar-lo. “Treballem perquè els alumnes que estan veient aquesta problemàtica siguin capaços d’advertir un adult”, comenta la integradora social. Precisament, en el centre on treballa va aconseguir tallar-se de soca-rel un cas d’assetjament gràcies al paper d’alguns dels infants de l‘aula.

La prevenció és clau. Ho referma molt també la integradora social Diana Ruano. La sabadellenca explica que “sempre intentem conscienciar l’alumnat en la prevenció a base d’activitats, dinàmiques de classe, recreant casos i mirant què hem de fer”. “I també les famílies hi juguen un paper important per detectar si els seus fills o filles poden estar travessant un episodi d’assetjament”, afegeix.

Precisament, enguany la Generalitat ha activat la campanya de prevenció més ambiciosa feta mai. Entre altres coses, alerten les famílies amb diferents consells per detectar víctimes del bullying. Evidències físiques com ferides, o marques; canvis de comportament com no voler anar a l’escola; un estat d’alerta o alarma constant davant dels aparells electrònics...

Una de les novetats del nou curs en aquest sentit és l’acceleració dels processos. La gran modificació implica que quan hi hagi algun indici o una mínima sospita de seguida s’activarà el protocol. “Utilitzem el protocol de la Generalitat, que marca una sèrie de passos molt definits, com informar les famílies”, explica Irene Montoya.

I més enllà, hi ha altres mecanismes, sobretot quan ja ha esclatat el conflicte. En el cas de Sabadell és el Servei de Mediació municipal. Quan es detecta una situació d’assetjament escolar, el servei s’activa i actua amb el grup classe, tot duent a terme intervencions en estreta coordinació i col·laboració amb el Departament d’Educació. Com apunten des del servei, on hi ha més demanda és sobretot a cinquè i sisè de primària i de primer a tercer d’ESO. Aquest servei va haver d’intervenir en set casos relacionats amb l’àmbit escolar durant el curs passat. Des del seu naixement, fa més de vuit anys, aquest servei ha atès una cinquantena de casos que s’ha originat per conflictes o situacions d’assetjament a l’entorn escolar. Sempre amb la pràctica restaurativa de bandera, que posa el focus en les necessitats de les víctimes i dels autors. “Aquestes pràctiques no se centren en el càstig de l’agressor, sinó que intenten fer entenguin la problemàtica que estan duent a terme”, assevera Montoya.

Segons els registres de la Unitat d’Atenció als Alumnes en Situació de Violència, a l’escola també s’han disparat els casos de violència masclista –914 casos registrats el curs passat– i les situacions de maltractament infantil i adolescent –1.429 casos el curs passat–. Aquest any, però s’ha implementat a tots els centres el Registre de Violències contra l’Alumnat (REVA), un comptador unificat de violències que permetrà millorar el seguiment dels casos. A més, des del curs passat, la Generalitat forma a cada escola la figura del Coordinador de Coeducació, Convivència i Benestar Emocional a les escoles (COCOBE).