El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) compta amb un ampli dispositiu de professionals de diverses branques amb la finalitat d'oferir el millor servei sanitari possible. Aquest cos, però, va molt més enllà d'assistir les persones en accidents de trànsit, atencions domiciliàries o emergències cardíaques a la via pública, per exemple. Sovint han de fer una feina poc coneguda, encara que immensament necessària: explicar la mort d'un familiar. La inesperada notícia que ningú vol sentir. La Júlia Valiente, psicòloga d'emergències del SEM, és una de les prop de 90 persones que formen el cos especialitzat del servei i s'encarreguen de dur la part psicològica de les atencions mèdiques del servei. "No només donem les notícies tràgiques, sinó que també fem atenció presencial i telefònica als ciutadans, així com suport emocional divers", exposa Valiente.
El cos de psicologia del SEM, que ha rebut una formació específica per tractar temes així de la millor manera possible, s'activa quan els sanitaris que acudeixen al lloc dels fets consideren que la situació ho requereix: "Podem anar a casa d'un familiar de la víctima o muntar un dispositiu especialitzat en casos que surten de la norma, com vam fer a l'escola de Manlleu on estudiaven els joves que van morir en l'incendi de fa uns dies, entre altres", exposa. D'aquesta manera, quan s'activa la Unitat de Suport i Atenció Psicològica del SEM, els psicòlegs ofereixen l'ajuda que necessiti cada família en el moment que s'ha de transmetre la informació en qüestió: "Hi ha unes pautes d'actuació més o menys establertes, però cada cas és un món i cal analitzar bé la situació per saber què necessita cada família", exposa la psicòloga.
- Júlia Valiente durant l`entrevista
- Juanma Peláez
"Som els encarregats que la comunicació sigui la millor per als familiars"
Per poder informar degudament els familiars en cas d'un accident mortal o un suïcidi, entre altres, recopilen tota la informació que poden dels diversos cossos d'emergència que han assistit al lloc dels fets per poder tenir tots els detalls possibles. "És important dir-ho tot. Encara que sigui un moment complicat no hem d'amagar la informació en cap cas", explica. Així, una vegada saben què ha passat i on s'han de dirigir, exposen detalladament i cronològica el succés a la família: "Hem d'anar donant petites dosis d'informació perquè el cervell humà no col·lapsi en un moment d'estrès agut com aquest", diu. "Hi ha gent que necessita rebre la informació més ràpid i altres ens demanen que parem. Evidentment, els respectem tot el que demanen".
"El protocol marca alguns aspectes bàsics que hem d'assegurar, com que la persona que rep la informació estigui asseguda o no tingui res al voltant amb què es pugui fer mal per si passa qualsevol cosa", exposa. Tot i la dificultat del moment, però, la psciòloga subratlla que és important recalcar que "ha mort" per deixar clara la intenció del missatge. En cas que la informació impliqui menors, el funcionament varia lleugerament. "Per un nen, el seu referent és el progenitor. Per tant, primer hem d'explicar els fets a l'adult i després, en cas que vulgui, li donem eines perquè sigui ell qui ho comunica al menor", apunta Júlia Valiente. Per això és tan important que qui vulgui fer aquesta feina en tingui "ganes" i "vocació", diu. A part de l'atenció al moment, també ofereixen un seguiment a aquells familiars que ho requereixen.
"La primera vegada sents el mateix que la resta"
La psicòloga admet que, malgrat la formació i l’experiència, cap professional és impermeable a l’impacte d’una notícia així. “El que més m'afecta personalment és la proximitat amb l'altra persona. És complicat haver d'informar d'una notícia així a una persona de la teva edat quan qui ha mort pot ser de l'edat del teu pare", exposa. Per això, defensa que la primera vegada i la resta ho vius amb la mateixa professionalitat i seriositat: "És una sensació molt semblant sempre. Tot el que pots fer és acompanyar la família amb les eines que els pots oferir". Després de cada intervenció, l’equip també activa els seus propis mecanismes de suport i comparteixen com ha anat el servei per poder millorar de cara a les següents vegades. “Parlem de com ha anat i compartim com ens hem sentit. Ens va molt bé per poder millorar durant futures intervencions”, apunta.
En tot l'any passat, la Unitat de Suport i Atenció Psicològica del SEM, que es reparteix de manera que quedi tot el territori cobert, es va activar 15 vegades a Sabadell; 73, al Vallès Occidental; 200 a la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, que engloba el Barcelonès Nord, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, i, finalment, 935 a tot Catalunya.
