Camí cap a la inserció

L’Antonio fa més d’una dècada que va decidir contractar persones amb discapacitat intel·lectual al seu obrador. “Tot un encert”, diu. En Jordi ha format persones amb drogodependència i, molts d’ells, s’han deixat seduir per la professió de forner i s’han obert un nou camí. Són dos del quasi centenar d’empresaris i companyies que recentment han rebut la distinció d’empresa amb Vàlua per la col·laboració amb entitats que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat.  I tots ells, aproven amb nota: “És molt gratificant sentir que ajudes, que generes oportunitats, sense renunciar als estàndards de qualitat del negoci”, coincideixen els empresaris. L’associació plataforma Vàlua ha distingit pràcticament un centenar d’empreses que es bolquen amb els col·lectius que veritablement ho necessiten: des d’ajuda econòmica a les entitats, inserció a les empreses, formació i pràctiques a persones o impuls d’activitat esportives i d’oci. “La col·laboració entre empreses i entitats és clau, cal crear oportunitats a les persones que ho necessiten”, exposa Ricard Rodríguez, president de Vàlua i director de la Fundació Main.  “Hem de trobar compromisos conjunts que generin impacte social i que esdevinguin estratègia empresarial”, afegeix Rodríguez. Les xifres són d’èxit, però encara queda feina al darrere. Les dades ho corroboren: Vàlua ha aconseguit inserir 195 persones a empreses del territori el 2023.  Però encara una de cada deu persones amb discapacitat intel·lectual no té feina, malgrat que el 78% dels que estan desocupats voldria treballar, segons el segon informe sobre la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya elaborat per Dincat i Granés Fundació. Una llosa que també arrosseguen altres col·lectius vulnerables que Vàlua atén .

“Hi ha empreses conscienciades”

Andi té unes cinquanta empreses col·laboradores. “Cada cop les empreses estan més obertes a col·laborar i a fomentar la inclusió a les empreses. Però també és cert que hi ha molta feina a fer i s’ha d’insistir. Són persones que poden ser molt útils a les plantilles”, exposa Rosa Solà, coordinadora d’inserció laboral de l’entitat. “No es pot pensar el futur de les persones que atenem sense la implicació de les empreses i l’administració pública”, coincideix Joan Madaula, des de Cipo. El Centre Especial de Treball de Cipo compta amb 200 empreses com a clients i col·laboradors.  I a Atendis, amb el servei Taina, col·laboren amb més de 600 empreses que han permès fer 400 insercions a empresa ordinàries. El 70% de les persones inscrites al seu servei d’inserció laboral troben feina. La llei obliga a les empreses de més de 50 treballadors a contractar un 2% de persones amb discapacitat. “Hi ha empreses molt conscienciades, que no tenen obligació de complir la llei i, així i tot, contracten persones amb discapacitat”, exposa Mila Álvarez, des de Taina. Les entitats fan de suport per a orientar les empreses i buscar el millor perfil per a cada oferta laboral per a garantir aquesta inserció. “Oferir un lloc de treball és una de les millors fórmules d’incloure les persones en situació de risc d’exclusió en una vida autònoma i digna”, conclou Madaula.

Canvis al Codi Civil

El Consell Executiu va aprovar dimarts el projecte de llei per canviar el Codi Civil català i permetre que les persones amb discapacitat no siguin totalment incapacitades per a les grans decisions de la seva vida sinó que se’ls presti el mínim suport extern necessari perquè les prenguin segons les seves necessitats i voluntat. Les entitats han celebrat aquest impuls, però han demanat al Govern que la llei vagi acompanyada de recursos econòmics i protocols concrets per a cada situació.