Més de tres anys i mig de feina d’investigació i recopilació han ocupat el col·leccionista sabadellenc Jeroni Benavides per publicar dos grans volums sobre la història de la indústria –sobretot tèxtil– de la ciutat: Sabadell i les exposicions universals del segle XIX (1851-1900) i Sabadell i les exposicions espanyoles i internacionals de Barcelona (1827-1929). Amb 350 i 400 pàgines respectivament, i més de 200 fotografies de color a cadascun, és una feina ingent de profunditat, rigor i divulgació, adobada amb detalls, anècdotes i curiositats. Benavides presentarà les seves obres dimarts a les 19h a Espai Cultura.
El primer llibre està prologat per l’economista Joan Llonch Andreu i du l’epíleg del periodista Plàcid Garcia-Planas, tots dos membres de famílies de tradició industrial tèxtil a Sabadell. El segon volum, per altra banda, du el pròleg de l’historiador de l’art Josep Casamartina, comissari de l’exposició Sabadell Teixeix, actualment a Espai Cultura. L’historiador Esteve Deu s’ha encarregat de la revisió dels dos volums.
Què feien industrials sabadellencs a les exposicions universals del segle XIX? “El seu mercat natural no era l’exportació internacional, sinó Espanya”, comenta Benavides. I així doncs? “Era una qüestió de prestigi. Dit d’una altra manera, hi anaven a lluir la xapa. Era una operació de màrqueting”, afegeix.
Després que el Gremi de Fabricants assumís la representació col·lectiva dels industrials l’any 1888, coincidint amb l’exposició internacional de Barcelona, el desembarcament a aquests esdeveniments va ser més fàcil i va anar rodat. Va ser “un passeig exitós” d’on es van emportar medalles i mencions especials per la qualitat del seu producte. Hi van anar sobretot industrials del ram del tèxtil, especialment de la llaneria. “El nostre producte era boníssim, s’havia popularitzat per la seva excel·lència. Competíem amb el bo i millor de la indústria internacional, amb belgues, anglesos, francesos...”, enumera Benavides.
Dels volums es pot interpretar com eren de caràcter aquells industrials que internacionalitzaven el nom de la ciutat a les exposicions. “Era gent seriosa, ferma, atrevida i perseverant que lluitava contra els alts i baixos, els canvis de governs que els perjudicaven”. La majoria dels cognoms d’aquells industrials perviuen a la ciutat: Llonch, Casanovas, Sallarès, Duran, Coromines, Planes, Turull, Gorina...
Els volums ajuden a situar Sabadell al món, ja que incorporen introduccions del context a Espanya, Catalunya i Sabadell. Hi ha més de 2.000 referències documentades entre 1850 i 1939.
Benavides és un col·leccionista expert. És present a fòrums de subhastes d’arreu del món, rebuscant documents sabadellencs. I és conegut per altres col·leccionistes d’arreu del món, que cada vegada que descobreixen documents de Sabadell n’hi ofereixen.
