Quan canvies l'aula per l'escenari: l'èxit del batxillerat escènic del Ferran Casablancas

A l’institut Ferran Casablancas hi ha el segon teatre més gran de Sabadell. Hi caben 750 persones. I, tot i que sí que es vesteix de gala per a dies de funció, en el seu ritme més quotidià és més aviat un espai de treball. El Ferran Casablancas és l’únic centre del municipi que ofereix el batxillerat en la seva modalitat escènica. Un itinerari que s’ha consolidat amb els anys i que atrau alumnes de tota la comarca. “Aproximadament un 95% dels estudiants són de fora de Sabadell: venen de Ripollet, Terrassa, Cerdanyola, Polinyà, Mollet”, detalla Cristina Puig, professora de diverses assignatures relacionades amb la música. Des que la direcció del centre va fer “una aposta per a aquest itinerari i per professionalitzar el perfil dels docents”, tot va agafar una revolada més gran, explica Puig. A tall d’exemple, han quedat enrere els cursos quan l’anatomia aplicada i tot el moviment escènic les realitzava un professional de l’educació física. [caption id="attachment_324685" align="aligncenter" width="2560"] Moltes de les assignatures s'imparteixen el teatre de l'institut[/caption]

Música, dansa i interpretació

El centre ofereix una norantena de places de batxillerat artístic, que es divideix entre la modalitat escènica i la plàstica. Aquest curs, per exemple, hi ha hagut una cinquantena d’estudiants que s’han decidit per a l’escènica. En el seu cas, treballen les tres disciplines artístiques –música, dansa i interpretació– a partir de diverses assignatures de modalitat, que es combinen amb les clàssiques matèries comunes. [caption id="attachment_324683" align="aligncenter" width="2560"] El Roger i l'Aina estudien segon de batxillerat escènic[/caption]

Roger Crespí: “Anava a fer el científic, però vaig decidir tirar per la música. És un ‘batxi’ que s’ajusta molt més a mi”

Aina Ricart Llunell: “Quan vaig anar a Londres a veure musicals vaig saber que volia dedicar-me a les arts escèniques”

“El batxillerat escènic és un tast de tot, volem que surtin de la seva zona de confort, encara que vinguin amb una vocació molt clara, per exemple, per la dansa”, explica Maria Ferràndiz, professora de matèries com cos i moviment o arts escèniques. Que tothom ha de ballar, cantar i interpretar és innegociable, independentment de la disciplina que tinguin més potenciada. “Volem que descobreixin tota la seva creativitat, que a vegades pot estar amagada”, sosté la docent.

Un teatre a l'institut, clau

L’afegit de comptar amb un teatre d’aquestes dimensions és un al·licient. Per als alumnes de l’escènic és tan fonamental com ho seria el laboratori per als de química. “Aprofitem per fer moltes mostres amb públic perquè apostem per llançar els estudiants a l’escenari”, afegeix Ferràndiz. És l’únic institut del municipi que compta amb una sala d’actes amb format teatre. Segons ambdues professores, això afavoreix que els estudiants es familiaritzin amb un espai artístic real. I fins i tot puguin entendre també com és el funcionament tècnic que s’amaga entre bambolines. “Ens arriben alumnes interessats en la producció, la llum i el so”, constata Puig. [Fotos: Víctor Castillo]