Reeducar
l'olfacte i interioritzar de nou algunes
olors que s'han perdut o que s'han vist alterades. És l'objectiu del
programa integral de
rehabilitació olfactiva impulsat a
l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. Les doctores
Alda Cardesín i Aina Sansa, juntament amb l’equip d’infermeria d’otorrinolaringologia -amb
Elios Yuste al capdavant, infermer expert en rehabilitació sensorial-, són les cares visibles d'un projecte que vol fer front a
l'anòsmia -pèrdua del sentit de l’olfacte-, que té un gran impacte en la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Segons els professionals de la Unitat de Rinologia i el servei d’Otorrinolaringologia, un 2% de la població mundial neix sense aquest sentit i ha estat una de les seqüeles menys valorades de la Covid.
"És un problema que s'ha visualitzat molt més després de la
pandèmia. És un pacient que ha estat una mica 'abandonat' i que s'ha trobat molts cops sense solucions ni medicaments nous. L'entrenament no és una novetat, però no s'ha fet habitualment de manera seguida. Funciona perquè fem una
estimulació contínua. Donem eines perquè la qualitat de vida millori. No és només recuperar l'olfacte -no tots els pacients el recuperen al mateix nivell-, sinó que alhora ensenya a utilitzar altres sentits, entendre què passa", resumeix la doctora Cardesín. La voluntat és que els participants puguin
integrar les tècniques i hàbits en el seu dia a dia.
En què consisteix el programa?
Durant vuit setmanes, els quatre pacients seleccionats participaran en
quatre sessions individuals i quatre grupals. L’equip d’infermeria adapta cada exercici a les necessitats específiques de cada persona. "Prèviament, es farà una prova per veure de quin percentatge d'olfacte es parteix. Busquem la personalitat olfactiva a través d'un test, per saber quines olors s'han vist afectades en cada pacient. En les sessions grupals, és important que comparteixin experiències", exposen. Les activitats es complementen amb cremes i olors essencials, a més de dos
kits amb diferents olors per fer exercicis a casa, assolint millores efectives mitjançant la repetició. "S'aconsegueix que el pacient adquireixi l'hàbit. Per recordar una olor o bé reaprendre-la", resumeixen.
La causa de la pèrdua d'olfacte condiciona el grau de
recuperació. "No és el mateix algú amb pòlips nasals, un pacient amb Alzheimer o algú amb covid, per exemple". El virus ha distorsionat moltes olors i ha modificat la percepció que anteriorment es podia tenir. Per això, defensa el personal mèdic de l'hospital sabadellenc, l'innovador programa és una manera de
valorar la patologia. "L'olfacte no es veu i no se sent i de vegades es banalitza una mica no tenir-ne. Cal que l'entorn i les famílies prenguin consciència del patiment que pot provocar aquesta malaltia".
[caption id="attachment_324784" align="alignnone" width="700"]
Equip del Parc Taulí | Cedida[/caption]
En aquest sentit, el grup de treball recorda que l’olfacte no només ens connecta amb el nostre entorn a través dels aromes o els sabors; també
influeix en les nostres emocions, records o seguretat. Perquè va des de detectar una fuita de gas o gaudir d’un menjar. La seva absència pot ser devastadora per a les persones que l’han perdut.
Els dos primers programes de rehabilitació que s’han realitzat fins ara han estat un èxit.
L’Amparo és una pacient que feia mesos que no percebia les olors i havia començat a deixar de cuinar per por de no detectar aliments en mal estat. Ara, ha tornat a cuinar sense por. La
Maria Lluïsa ha après a utilitzar altres sentits per gaudir de la vida quotidiana, tornant a descobrir textures, sons o colors que abans passaven desapercebuts. Testimonis que demostren que un bon entrenament pot servir per readaptar els sentits a les noves circumstàncies.
