“La ‘Papanoelada’ és una forma d’unir passió i solidaritat”

És una de les cares que s’amaga darrere de l’organització de la Papanoelada Solidària de Sabadell, un esdeveniment multitudinari que té la nostra ciutat com a escenari des de fa vuit anys, on moters de Sabadell i entorns fan una ruta de 14 quilòmetres vestits de Pare Noel i amb regals solidaris. Enguany, no només es donaran als infants hospitalitzats al Parc Taulí: també arribaran a municipis del País Valencià afectats pel pas de la Dana. Joaquim Montoya és un dels membres de Moto Solidària Sabadell, una associació d’apassionats del motor que organitzen esdeveniments per a recaptar fons amb finalitat benèfica. La trobada motera es preveu el dissabte 14 a les 16h a l’Eix Macià i, a partir de les 17 h, recorrerà Sabadell de nord a sud.  Fa vuit anys que centenars de pare noels sobre moto recorren Sabadell. Com neix? És un model que ja existia a altres municipis. Nosaltres vam viure l’espurna quan vam recaptar fons per a la diabetes infantil a Sabadell. I l’Àngel, un dels membres, va impulsar la papanoelada. La raó de ser de l’associació, bàsicament, és recollir fons per als infants. I la ‘papanoelada’ és un dels vostres actes estrella. Els moteros necessitem molt aquesta mena d’esdeveniment, és una forma d’unir passió i solidaritat. Tenim mala fama, però és un col·lectiu molt maco, perquè quan mobilitzem la gent per actes solidaris, la resposta és increïble. L’any vinent organitzarem un esdeveniment molt gran per a l’Oncolliga. L’any passat va ser un èxit. Teniu les mateixes previsions per aquesta edició? Esperem que vingui molta gent, l’any passat ja vam ser uns 600 i ara esperem encara més. Vam omplir un autobús sencer de TUS de regals de tota mena. Vindran grups moteros d’altres ciutats, la gent busca aquestes concentracions. Enguany hi ha una novetat: serà per a infants del País Valencià. Sí. Hi haurà part de regals que es quedaran al Taulí i la resta els portaré en furgoneta per als nens afectats per la Dana, segurament a escoles. Allà no només necessiten ajuda bàsica, els nens també tenen dret a viure el Nadal.  [caption id="attachment_326071" align="aligncenter" width="700"] Joaquim Montoya / V.C[/caption] I el requisit és portar un regal. I si poden ser dos, encara millor. També demanem anar vestit de Pare Noel o amb un gorro per a participar. No demanem res més. Ara bé, el que sí que demanaríem és que el regal que es porti sigui una joguina nova, amb cara i ulls, un detall que compleixi uns mínims. Què us fa repetir cada any? Sentim que necessitem ajudar.  Ho hem de fer, no hi ha més. Així m’ho van ensenyar els meus pares, ho he viscut des de petit, i així ho sento. Hi ha personal del Taulí, que són àngels, que fora del seu horari laboral ens ajuden a descarregar la furgoneta de regals. TUS ens deixa un vehicle per a poder guardar tots els regals, que en són molts. A més, les cares d’agraïment de la gent que vol ajudar i no sap com fer-ho. Ho gaudim molt, perquè tot surt perfecte. Hi ha gent que critica la concentració motera pel soroll i la contaminació.  Entenem que pugui generar molèsties, però és només un moment, són uns minuts. Entenem les queixes, però és només un dia a l’any. Som conscients d’això. A banda, l’autobús, que és antic, ja no ens acompanya al recorregut per a evitar contribuir als gasos contaminants.