Contra la soledat no volguda en època de Nadal (i tot l'any)

El Consell consultiu de la Gent Gran de Sabadell ha fet recentment una enquesta que evidencia una realitat a la ciutat: entre més de 400 persones preguntades de la tercera edat, gairebé la meitat (46%) manifesten un sentiment de soledat no volguda. La situació s'aguditza encara més en aquestes dates de reunions i trobades familiars. Per això, des de l'entitat es vol posar fil a l'agulla per fer front a un problema sovint invisibilitzat. "El 2025 s'abordaran diferents solucions, com atendre el col·lectiu d'una manera més personalitzada o fer campanyes de sensibilització", apunta Sílvia Vila, una de les responsables de la comissió.

"És important, encara que no els reconeguin físicament, sentir la veu d'algú conegut"

Vila remarca que la soledat és subjectiva i, per tant, depèn de cadascú com percep aquella sensació. "Hi ha persones que poden estar soles i sentir-se bé i altres que necessiten companyia". En aquestes dates, sosté, és important preguntar a la gent gran què desitja fer. "Si els posem en taules amb molta gent, també es poden sentir atabalades", avisa. Encara que sembli una paradoxa, també es poden sentir sols en una taula plena de gent. L'entorn familiar ha de ser empàtic. La recepta, diu Vila, passa per escoltar-los i entendre que la perspectiva d'un ancià és diferent de la d'algú més jove. Alhora, un altre dels aspectes que cal considerar és si són perfils que fan vida a les residències. El seu consell és que les famílies s'organitzin els dies que volen anar-los a veure, també en aquells casos en què la persona pugui presentar una demència o algun problema de memòria. "És important, encara que no els reconeguin físicament, sentir la veu d'algú conegut", adverteix. Des de l'òrgan consultiu, vinculat a l'Ajuntament de Sabadell, es convida la família a participar de diferents activitats amb familiars de la tercera edat. Generar una intimitat, encara que sigui a dins de les residències. Això pot pal·liar la sensació de solitud.

Com detectar-ho?

Vila remarca que un bon detector d'aquesta desagradable sensació és el metge de capçalera, la infermera i els treballadors socials. També les farmàcies poden servir per a donar el senyal d'alerta. "Tots tenim molta feina i no sabem què fa el veí, però hauríem de viure més en comunitat. Saber qui viu al bloc de pisos. Anar a saludar el veí amb naturalitat per veure com està", repassa. La pandèmia va fer aflorar encara més aquesta realitat. Malgrat que es van crear òrgans per reforçar aquests vincles, molts han desaparegut. Vila advoca per recuperar aquesta filosofia comunitària en el dia a dia. Citant el filòsof Manuel Cruz, recorda que les persones grans sempre tenen un pensament per a nets i fills. "Ens sentim sols quan no importem de la manera com voldríem importar a aquells que ens importen", tanca.