“A l'Antàrtida, els diumenges no es va al cine, es va a veure pingüins”

Trobar una feina que et motivi és tot un assoliment. Encara més si acabes de finalitzar la formació acadèmica. I si, a sobre, està relacionada amb la teva branca professional, molt millor. I després hi ha el cas de l’exalumne de Mecatrònica de l’Escola Industrial Miquel Marfà. Que poc s’esperava que de les aules d’FP aniria a parar a l’Antàrtida gràcies a una oportunitat laboral. Viatjar per feina té un punt emocionant; però Marfà s’ha passat el joc i ha anat a ensopegar a un dels llocs més remots de la Terra. Va necessitar tres dies per arribar a la base científica on estarà treballant fins a l’abril.

“Allà els diumenges no vas al cine, vas a veure pingüins”, exposa Xavier Pascual, docent del departament de Manteniment del centre, que de forma esporàdica intercanvia missatges amb el jove. “Només podia ser ell perquè és el que complia tots els paràmetres”, assevera. No només des d’una basant tècnica, ja que la preparació física, mental o la capacitat d’estar una temporada allunyat de la família i –gairebé– de la civilització són factors decisius. Després que el CSIC es posés en contacte amb el centre i d’un llarg procés de selecció, Marfà va aconseguir accedir a aquesta plaça.

Des del mes de novembre que Miquel Marfà estava treballant com a tècnic de manteniment de la Unitat de Tecnologia Marítima del CSIC. I el desembre va embarcar-se en l’aventura de gestionar el manteniment de la base d’investigació Juan Carlos I de l’Antàrtida. “Allà es lleva a les sis del matí, fa una estona de gimnàs i comença la seva jornada laboral”, comenta Pascual. El primer repte va trobar-se’l només arribar: posar la base en funcionament –sistema elèctric, hidràulic...–, ja que havia estat tot l’hivern aturada. Treballa braç a braç amb tota mena de professionals: científics, guies de muntanya, cuiners...

“És un orgull per al centre que estudiants com el Miquel, que tenen tanta llum, puguin assolir fites com aquestes”, celebra Gabriel Montserrat, director de l’Escola Industrial. “Els alumnes de formació professional el tenen com a referent i sovint ens pregunten per ell”, afegeix. De fet, abans de marxar, l’exalumne va fer una ponència amb els estudiants, que van poder conèixer de prop el seu nou repte professional.