“La majoria dels medicaments més importants que es comercialitzaran durant els pròxims anys hauran passat en algun moment pel Parc Taulí”. Ho anuncia el doctor Miquel Ángel Seguí, que lidera el Comitè d’Ètica d’Investigació amb Medicaments de l’hospital de Sabadell. Precisament, aquest òrgan independent va ser qui va avaluar més assajos clínics amb fàrmacs a Catalunya durant el 2024. I el tercer en tot l’estat. Així, entre un 7% i un 10% dels projectes d’aquestes característiques valorats a Espanya tenen el segell sabadellenc. Es desprèn del rànquing que elabora anualment l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). “Participem en una seixantena d’assajos clínics cada any, i això en són molts”, assegura el director del comitè. Per la seva capacitat tècnica, el centre sabadellenc ha avaluat més projectes que hospitals, per exemple, com la Vall d’Hebron.
En el cas de Sabadell, majoritàriament s’estudien fàrmacs relacionats amb l’oncologia, la reumatologia, les malalties pediàtriques rares –ja que el Taulí n’és centre d’expertesa clínica– o la psiquiatria. Seguí és oncòleg i il·lustra que “tots els medicaments dels últims 20 anys d’aquesta àrea, els hem estudiat aquí”. Per posar-hi noms, el Taulí ha donat el vistiplau a medicaments com el sacituzumab o trastuzumab-badtustrecan, avui imprescindibles en alguns tractaments de càncer de mama.
[caption id="attachment_332530" align="aligncenter" width="2560"]
El doctor Miquel Ángel Seguí, president del CEIm del Taulí. D’ençà que va ser acreditat per primera vegada, l’any 1994, el Comitè d’Ètica d’Investigació amb Medicaments del Taulí ha valorat 324 assaigs clínics amb fàrmacs / David Chao[/caption]
Aquest comitè avaluador funciona, principalment, com una mena de consultoria. Avalua investigacions que tenen com a finalitat el desenvolupament de fàrmacs per a l’ús en persones. D’acord amb això, emet un dictamen sobre el protocol de l’assaig, la idoneïtat de l’equip investigador, les instal·lacions, la metodologia o els documents que s’utilitzen per informar les persones participants de l’assaig.
Un procés on l'ètica és protagonista
La paraula ‘ètica’, que penja del nom d’aquest comitè, és fonamental, recorda el doctor Miquel Ángel Seguí. “Els comitès d’ètica als hospitals neixen després dels desastres ètics d’abans de la Segona Guerra Mundial amb l’objectiu de vetllar per la seguretat dels pacients”, exposa. “La condició bàsica és que el pacient sempre estigui ben informat i entengui com es pot beneficiar de l’assaig”, conclou el màxim responsable de l’òrgan.
Les fases del procés: de més a menys risc
Grosso modo, hi ha quatre fases en els assajos clínics. Una fase inicial que prova el fàrmac per primera vegada en humans i valorar la seguretat, una segona i una tercera fase que verifiquen l’absència de perill i analitzen l’eficàcia del producte; i una quarta fase que vindria ser una revisió final en la població d’ús d’administració freqüent. “Ara com ara, un 80% dels assajos que fem són dins de les fases dos i tres”, apunta Santi Esteva, responsable de la Unitat de Suport als Assaigs Clínics (USAC) del Taulí. Principalment, la tercera fase és la que aglutina més voluntaris; i pot arribar a incloure perfectament una mostra de 3.000 persones. “Tanmateix, la intenció que tenim és promoure i anar-nos obrint més a fases primerenques, ja que per capacitat l’hospital pot”, afegeix Esteva. Actualment, les úniques fases 1 que passen pel Taulí són aquelles considerades de complexitat menor. Cal esmentar que en aquesta primera prova els fàrmacs s’han testat únicament en animals, per això les mostres són molt més reduïdes i genèricament per a persones sanes.
[caption id="attachment_332531" align="aligncenter" width="2560"]
Santi Esteva, responsable de l’USAC del Taulí / David Chao[/caption]
Les consultes ordinàries són la via per defecte a l’hora d’atraure persones als assajos. “El doctor visita pacients i en funció dels criteris d’inclusió i exclusió de l’assaig pot proposar a l’individu participar-hi”, exposa el responsable de l’USAC. “A partir d’aquí, el pacient és ben lliure de demanar més informació o de rebutjar-ho”, afegeix. També hi ha vies alternatives per captar voluntaris, com els anuncis, les publicacions o els cribratges a través dels núvols de dades.
"Les farmacèutiques paguen la recerca clínica"
El sector de les empreses farmacèutiques i químiques segueix liderant –només uns punts per sota del comerç a l’engròs especialitzat en mercaderies– la facturació al Vallès Occidental, segons dades de la Diputació de Barcelona. A la comarca, és també la que genera més ocupació: el 16,6% dels llocs de treball. De fet, Catalunya concentra 79 de les 174 indústries farmacèutiques de l’estat. És un fet que “la recerca clínica al món occidental la paga la indústria farmacèutica”, recorda el doctor Miquel Ángel Seguí.
