Els nivells de contaminació van créixer a Sabadell el 2024. El diòxid de nitrogen (NO2), el principal indicador de pol·lució, va augmentar a les estacions de mesura de la ciutat l’últim any, segons ha pogut saber el Diari a partir de les dades de la xarxa de control de la Generalitat i de l’Ajuntament. L’empitjorament de la qualitat de l’aire és un cas únic a la comarca i també és l’excepció a les ciutats catalanes de més de 200.000 habitants, en què la tendència majoritària és a la baixa. N’analitzem les causes amb el consistori i experts.
1. Més NO2: creix un 5,2% l’últim any
L’NO2 es genera sobretot per la combustió dels motors dels cotxes i és un dels indicadors principals de la pol·lució de les ciutats. L’estació de Gran Via amb Prats de Lluçanès –el punt de mesura de referència a la ciutat– va arribar a 28,1 micrograms per metre cúbic (µg/m3) de mitjana l’any passat, que suposa un increment del 5,2% respecte al 2023. En el mateix període, un altre dels grans indicadors, el PM10 o partícules en suspensió, s’ha reduït (-4,7%).
2. Sabadell, una excepció entre les grans ciutats
Sabadell va tancar el 2024 amb el segon pitjor registre d’NO2 del país: els mesuraments de la Gran Via només estan per sota de l’Eixample de Barcelona, i superen barris de la capital catalana com la Ciutadella, el Poblenou i Sants. Com a novetat, Sabadell sobrepassa Terrassa, que fins ara ocupava el segon lloc en aquest rànquing. La capital del Vallès és l’únic indret de la comarca on el diòxid de nitrogen augmenta, i també és un cas excepcional si s’observen les estacions de mesura de les grans ciutats catalanes, com es pot veure al gràfic de la dreta.
L’NO2 és un reflex del volum de cotxes i de la congestió de la Gran Via, explica Mireia Gascón, investigadora d’IDIAPJGol i experta en contaminants. “El diòxid de nitrogen és un marcador del trànsit i, per tant, es pot concloure que hi ha més vehicles”, exposa. La Gran Via absorbeix 33.000 vehicles de mitjana al dia, segons un estudi encarregat per l’Ajuntament el 2023. Per comparar-ho, és el doble del trànsit que registra l’Eix Transversal (C-25), que és una autovia.
3. Salut: són valors recomanables?
Els nivells de diòxid de nitrogen són preocupants? Depèn de la font que es consulti. La ciutat compleix amb el límit anual marcat per la Unió Europea (40 µg/m3), però triplica el màxim recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (10 µg/m3). Com Sabadell, la majoria de les ciutats d’Espanya incompleixen aquesta referència, i això té efectes en les persones. “Més contaminació és més risc de malalties cardiovasculars, més càncers de pulmó, més retard en el neurodesenvolupament dels infants...”, detalla Gascón.
Més enllà de la Gran Via, a les tres estacions de mesura de l’Ajuntament que estan homologades (Cal Balsach, Can Marcet i Centre Cívic de la Creu de Barberà) s’ha detectat més concentració d’NO2 el 2024, amb creixements del 5,3%, 5% i 6,7%, respectivament.
4. Com s’explica?
La concentració d'NO2 no s’aconsegueix reduir, després d’una gran baixada en trànsit i en la pol·lució arran de la crisi de la covid. L’explicació té a veure amb l’augment de població a Sabadell i a Castellar, segons fonts municipals. “S’ha produït un increment de 3.416 persones en un any entre els dos municipis (+1,4%)”, exposen. A Terrassa l’augment va ser de l’1,5% en el mateix període.
Maties Serracant, que a part d’exalcalde és geògraf i expert en transport, creu que s’ha de reduir la “mobilitat obligada” i generar més llocs de treball a la ciutat: “Cada cop hi ha més gent que ve a viure al Vallès però manté la feina a Barcelona”.
Gascón recorda que a Castellar els veïns “han de fer servir el cotxe” davant del dèficit en transport públic. La vila ha crescut un 30% en dues dècades i es calcula que sis de cada deu cotxes que passen per la Gran Via van o tornen del municipi veí, segons indica un estudi encarregat a Sabadell.
5. La contra: el PM10, a la baixa
En la direcció contrària, un altre dels grans contaminants vinculats al trànsit, el PM10 o particules en suspensió, continua a la baixa. A banda del trànsit, són restes invisibles de pols, cendres, metàl·liques, ciment o pol·len. La seva concentració mitjana a la Gran Via va ser de 20,1 µg/m3 de mitjana l’any passat, la marca més baixa des que hi ha registres. A diferència de l’NO2, sí que hi ha un límit diari de concentració diària –no anual– marcat per la UE i l’OMS. Sabadell va superar la marca diària tres dies, mentre que l’any 2023 va passar en cinc ocasions.
Serracant, que també ha estudiat les dades de les estacions municipals, constata que s’ha produït una baixada en les partícules més petites (PM2,5, PM0,1) en tots els punts de la ciutat que atribueix a la renovació del parc de vehicles.
6. Solucions: no hi ha una recepta única
Tant l’Ajuntament com els experts consultats hi coincideixen: no hi ha una única solució per rebaixar la contaminació ambiental. Serracant demana que l’Ajuntament “faci una anàlisi profunda de totes les dades” –tant les municipals com de l’estació de la Generalitat– per determinar “mesures efectives a escala local i comarcal”.
“A Sabadell estem treballant per millorar la qualitat de l’aire. Ho fem amb mesures concretes, com la renovació de la flota d’autobusos per reduir les emissions o la plantació de més de 300 arbres en eixos molt transitats”, defensa la regidora de Transició Ecològica, Sílvia Garcia, que recorda que el problema de la pol·lució “no té fronteres” i per això calen “estratègies globals”.
Serracant destaca els efectes de millorar el transport públic per reduir el volum de cotxes a la Gran Via i arreu de la ciutat. “La concentració de diòxid de nitrogen va caure abans del 2020 per la posada en servei del perllongament d’FGC fins al nord de Sabadell”, exposa. L’expert defensa projectar i executar les obres d’un segon túnel d’FGC entre el Vallès i Barcelona per incrementar-ne la capacitat.
En aquest sentit, Gascón creu que els problemes en el servei de Rodalies desincentiven l’ús del transport públic. “Hi ha una manca d’oferta i de puntualitat”, considera. “Si fos fiable, més gent agafaria el tren”, constata, i recorda que dins de la ciutat “s’ha d’afavorir la mobilitat a peu i en bicicleta”.
