Quan l’escriptora russa Anna Starobínets va acabar la seva monumental novel·la El gual de la guilla (editada al català per l’editorial especialitzada en gènere fantàstic Mai Més i en castellà per Impedimenta), just va començar la terrible invasió russa a Ucraïna, la cruenta guerra que encara avui no ha acabat. "Va ser com una predicció", explica l’autora.
El passat dimarts, 14 d’octubre, Starobínets va presentar la seva darrera novel·la traduïda al català i al castellà a la llibreria sabadellenca LibreRío de la Plata, un dels principals referents culturals de Sabadell, on en menys d’una setmana s’hi han acostat grans noms de la literatura universal com l’escriptora russa o el destacat periodista i escriptor argentí Eduardo Berti. La presentació de l'escriptora va ser amb l’ajuda d’un intèrpret, en una llibreria plena de públic.
Starobínets és coneguda com la "reina russa del terror", un sobrenom que accepta amb naturalitat: "És molt cool, si soc sincera", tot i que ella mateixa apunta que només la seva primera novel·la pertany a aquest gènere. El gual de la guilla, en canvi, és una barreja de gèneres on la novel·la històrica, el fantàstic, el terror i la ciència-ficció es combinen a la perfecció. Un treball colossal que, tot i els elements sobrenaturals, busca el detall absolut en cada aspecte.
- Anna Starobínets, la reina russa del terror
- DAVID CHAO
Viatge al cor de les tenebres
"Vaig estar dos anys investigant per escriure’l, i fins i tot vaig viatjar a Manxúria, on transcorre la trama, per entendre-ho encara millor", explica l’autora. La novel·la es podria descriure de moltes maneres: un thriller d’aventures marcat per l’espiritualitat dels seus personatges o, fins i tot, una història d’amor. Starobínets ens parla d’una regió molt concreta en un moment molt determinat: la frontera entre la Unió Soviètica i Manxúria durant la Segona Guerra Mundial.
El protagonista és Màxim Kronin, un artista de circ fugit del Gulag que acaba a aquesta terra maleïda coneguda com el gual de la guilla. Al seu pas es creuen tota mena de personatges: xamans, soldats de l’exèrcit roig, russos exiliats després de la Revolució d’Octubre, i éssers fantàstics de la mitologia japonesa. "Vaig visitar els gulags i camps de presoners a Manxúria descobrint experiments psicològics i físics que apareixen al llibre. També vaig parlar amb un coronel retirat del KGB, del qual no puc revelar el nom, que em va ajudar a entendre les relacions entre caps i subordinats al servei secret rus", recalca la creadora.
Tot i aquesta elaborada recerca, el llibre neix d’un projecte que Starobínets i el seu marit (que va morir fa uns anys) estaven preparant per a televisió. "Teníem 20 episodis d’una sèrie ambientada a Manxúria, però l’estudi no va voler produir-la. Em va costar molt recuperar els drets per escriure la novel·la, on he canviat moltes coses, he tornat a la vida personatges que morien a la sèrie i eliminat d’altres que hi sobrevivien", explica.
- Presentació del llibre `El gual de la guilla`
- DAVID CHAO
Una terra maleïda
Starobínets mostra, en parlar, no només la seva intel·ligència sinó també la seva capacitat de resistència. Exiliada del seu país, va viure anys a Geòrgia i ara s’ha traslladat a Catalunya, on encara li costa adaptar-se. És autora de novel·les, relats i contes infantils, i guionista de televisió. "No puc viure a Rússia; soc un enemic de l’Estat. Tot i això, encara es poden llegir els meus llibres, i a la televisió em continuen emetent capítols de les sèries que vaig fer, tot i que han eliminat el meu nom dels crèdits. La gent es pregunta on és el creador", explica Starobínets amb un somriure.
Un concepte que es repeteix al llarg de la novel·la és la guerra infinita, el conflicte que mai no s’acaba. Una idea indissolublement lligada al país de l’autora: "Rússia té una maledicció; és una terra maleïda on la guerra no té final. És un lloc on o t’obres pas i escapes o no pots ni entrar ni sortir", comenta.
La seva literatura ha evolucionat en aquesta última novel·la cap a una creativitat de tall pynchonià, on la multitud de personatges i la diversitat i peculiaritat de les trames mantenen el lector en tensió. "Vull que el lector no pugui deixar de llegir-lo", diu. En aquest sentit, Starobínets s’assembla molt a Stephen King. Sobre la literatura i l’efecte que vol provocar en els lectors, Starobínets és clara: "Els bons llibres et marquen, et colpegen d’alguna manera. I, encara que per a cada lector aquesta manera sigui diferent, sempre val la pena".
