El debat històric sobre si s’ha de dur a terme o no el Quart Cinturó fa temps que porta cua a diversos àmbits i sectors. Manel Larrosa, arquitecte urbanista i exregidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell, ha presentat avui dimecres a la tarda, a la Fundació Bosch i Cardellach, un acte que ell mateix ha confessat, bromejant, que era “volgudament polèmic” al voltant d’aquesta infraestructura.
La presentació de Larrosa s'ha enfocat a buscar el detall dels diversos plans urbanístics que han tractat el tema i, a partir de mapes i dades estadístiques, plantejar la possibilitat, o no, de dur a terme la B-40. Ha assegurat que és un debat que “està molt tancat entre entitats” i que poques vegades hi ha “una integració de posicions”, cosa que, segons el ponent, afavoriria la perspectiva que es té del tema, tant des d’un punt de vista com des de l’altre.
Larrosa ha volgut remarcar molt la necessitat del sistema urbà i ha afirmat la importància de les xarxes de carreteres. “En els últims cinquanta anys, són l’element principal que ha ajudat a configurar el Vallès: l’AP-7, la C-58, la C-33 i la C-17 són les quatre vies principals de connexió de la comarca”. El ponent ha emfatitzat molt la importància de l’urbanisme a l’hora de configurar les ciutats i les connexions entre elles i ha deixat clar que “dibuixem ciutats a mesura que construïm carrers i construïm territoris a mesura que construïm carreteres”. D’altra banda, s'ha mostrat descontent amb el Pla Territorial de la Regió Metropolitana i ha assegurat que ho considera un “fracàs polític i tècnic” perquè mai s'ha traçat ni una línia amb sentit i que és un document que pel que ha costat “és molt poc útil”.
Finalment, mitjançant dades i estadístiques, ha tancat l’acte llençant a l’aire la possibilitat que tot el Vallès tingui més connexió de tren i que no se centri tot en la zona sud, ja que hi ha 105.000 vallesans que no tenen aquest servei i ha afirmat que “no són xifres menyspreables”, en referència a municipis com Castellar o Sentmenat.
