Molt probablement, la intel·ligència artificial serà una eina indispensable en moltes feines del futur. Ja ho és en alguns àmbits, de fet. “És tasca de les escoles ensenyar als estudiants a donar-ne un ús apropiat”, exposa Carlos Aparicio, divulgador en IA i cotitular del Grup Ramar, conscient de les ombres que pot tenir aquesta eina. Així com “programes com PowerPoint han mort”, exposa que “cal conèixer aquesta tecnologia i abraçar-la”.
En el cas dels centres Ramar, per exemple, la IA ja ha entrat pel vestíbul i ha picat a la porta del claustre. “El primer és formar als docents, per això, hem creat una guia interna”, detalla Aparicio. Curiosament, el mateix manual s’ha desenvolupat mitjançant intel·ligència artificial: s’ha clonat la figura del formador i s’ha generat el contingut. Crear vídeos amb persones reals o fictícies és una de les facetes més revolucionàries, en l’actualitat.
En aquest punt cal recordar que, igualment, el Departament d’Educació distribueix a les escoles i instituts un manual amb orientacions i recomanacions. Un dels apartats passa per estudiar-ne l’ús en les comunicacions amb les famílies. “Fora de l’aula també hi té cabuda, hi ha aplicacions que ens permeten comunicar-nos amb una família que potser només parla xinès, àrab o ucraïnès”, conclou el divulgador.
[caption id="attachment_332866" align="aligncenter" width="2560"]
Carlos Aparició, en una de les aules del Centre d'Estudis Ramar 2, al carrer de l'Escola Pia / Juanma Peláez[/caption]
En aquest paradigma, però, és inevitable pensar en l’ús fraudulent que se li pot donar a la IA. Sobretot de cara a generar treballs amb un ‘clic’, per exemple. El docent Cristian Negre –també autor d’un blog de tecnologia– il·lustrava també en una entrevista al DS que “això pot ser un toc d’atenció per declinar tasques reproductives i apostar per treballs més creatius”. Com demanar que els alumnes afegeixin pinzellades personals o locals en els treballs.
Aparicio enceta un nou meló i reflexiona que si els estudiants generen treballs automàticament amb IA “potser és perquè les tasques que els donem no són suficientment interessants o desafiants”. “Aquells professors que demanen el mateix treball de documentació any rere any potser ara hauran de readaptar-se”, concloïa Negre.
Un pla d’estudis a mida?
També en declaracions en aquest mitjà, l’enginyer de telecomunicacions Agustí Padrós obria la porta al que anomenava “aprenentatge adaptat”. “D’acord amb l’evolució de cada estudiant, la IA pot fer un pla individual per a ell després de recopilar els seus patrons i aptituds”, exposava. Com a exemple, és com anar al gimnàs; que l’entrenador et diu quines facetes de l’esport et cal millorar i quines potenciar. La figura del docent, però, sempre ha de dur la veu cantant. “Ens aporta el valor de la interacció”, deia Padrós. “Quan vam estar confinats ho vam veure: ens faltava el contacte humà tan necessari del professor”, afegia. És insubstituïble.
[caption id="attachment_332869" align="aligncenter" width="2560"]
/ Juanma Peláez[/caption]
“Per fer les consultes ja no vaig a Google”
ChatGPT és en boca de tothom. I en el cas de molts sabadellencs, també en el transcurs del dia a dia. Hem preguntat a veïns i veïnes quins usos li donen a aquesta intel·ligència artificial generativa. Els estudiants, per exemple, és un dels col·lectius que li treu més partit. “L’utilitzo quan no tinc temps de fer resums per a un examen”, exposa Marta López. “En el meu cas, m’ajuda a augmentar la meva eficàcia a l’hora d’estudiar”, diu Ricard Llonch. “Em va bé per poder complementar informació a l’hora de realitzar exercissis dels estudis”, conclou Astrid Bielsa.
En molts àmbits laborals, l’eina també ha agafat embranzida. “L’utilitzo per generar codis html senzills i perquè m’expliqui conceptes de manera més senzilla”, il·lustra el Sergio. De fet, per a l’Alfred Coma s’ha convertit en el nou cercador d’informació de referència: “Per a fer qualsevol consulta ja no vaig a Google”. I també s’ha popularitzat per a traduir textos o modificar-los. “Com a traductor em va molt bé i també per rectificar textos que potser no estan gaire ben escrits”, apunta Eduard Gil.
