Sabadell, com qualsevol altra ciutat, requereix una gestió rigorosa de tot allò que hi ha als carrers, places i establiments de l'espai urbà per tal que tingui les condicions òptimes per assegurar el benestar i la seguretat dels ciutadans. Sovint no som conscients —per no dir mai— de qui fa tota aquesta feina de posar la ciutat a punt i vetllar per a tots nosaltres i no valorem els processos que hi ha darrere d'accions que tenim molt interioritzades com, simplement, beure aigua d'una font, per exemple. "Estaria bé que es conegués més l'impacte que té a la ciutat la feina que fem al Laboratori", explica Mireia Roca, cap de la Secció de Protecció de la Salut. Què passaria si aquesta aigua no es tractés? Qui fa aquesta tasca que molta gent no coneix? Podríem beure aigua o menjar qualsevol aliment sense un control de prevenció per a la salut?
Des del Diari hem pogut entrar al Laboratori de Salut Pública de Sabadell per descobrir tot allò que sovint està invisibilitzat, però que té un impacte i una importància per la ciutat molt major del que ens podem arribar a imaginar. Una tasca que, tot i que és menystinguda, compta amb un entramat de processos minuciosos imprescindibles per al benestar general de la ciutat i té un impacte a la ciutadania molt més pròxim del que pot semblar. [caption id="attachment_334642" align="aligncenter" width="700"]
Mireia Roca, cap de la Secció de Protecció de la Salut / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
42 anys de servei a la ciutat
El Laboratori Municipal es va inaugurar el 4 de febrer de 1983 i, en aquell moment, es trobava al recinte de l'actual Parc Taulí, concretament a l'Hospital Comarcal Mare de Déu de la Salut. No va ser fins el 1989 que es va traslladar al lloc on es troba actualment, a la plaça del Gas,2, i va passar a tenir el nom que té ara. "El Laboratori va néixer per donar resposta a la problemàtica que va sorgir el 1981 a Espanya de l'oli de colza", apunta la cap del Laboratori, Antònia Fàbrega. "Els laboratoris, evidentment, ja existien, però aquest incident va impulsar a la creació de més centres de recerca municipals a tot el país per fer front a necessitats bàsiques de les ciutats", explica. Des del 1983, l'objectiu principal continua sent el mateix: "donar suport competencial a la ciutat i garantir el control de les aigües i els aliments, principalment", comenta Roca. [caption id="attachment_334644" align="aligncenter" width="700"]
Antònia Fàbrega, cap del Laboratori / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Des de sempre han treballat a través de dues branques: per una banda, la salut comunitària, que compren el benestar de la població en termes d'hàbits saludables, salut mental, etc.; i, d'altra banda, la protecció de la salut, que abraça la gestió d'agents de l'entorn com l'aigua o l'aire per garantir la "seguretat" i la "salubritat" de la ciutadania. "En termes generals, doncs, volem donar resposta i complementar altres activitats per tal de garantir la salut pública", comenten.
La garantia del control, una prioritat
Donar suport competencial en termes de salut i protecció de la ciutadania és una de les màximes que tenen establertes al Laboratori per tal de garantir que la ciutadania "ho tingui tot a punt" i "en les condicions òptimes de consum". Principalment, es dediquen al tractament i a l'anàlisi detallada de l'aigua: des de l'aigua de consum fins al tractament de la legionel·la, passant per l'aigua regenerada, la del Ripoll, les fonts naturals, el control de les piscines municipals, les aigües residuals... "Ens centrem, en general, a allò que relaciona l'aigua amb el medi ambient. És la part més important", explica Fàbrega. "La part del control de les aigües és el que més s'ha ampliat i pels ciutadans és una garantia de salut". L'aigua de qualsevol font de la ciutat, de les piscines municipals o la del Ripoll, entre d'altres, és tractada pels treballadors del laboratori i vetllen perquè estigui en el millor estat possible perquè els ciutadans la puguin consumir en qualsevol moment. "Quan tot va bé ningú sap que existeix aquesta feina, però quan hi ha algun problema amb l'aigua canvia tot", expliquen ambdues. "Fem molta feina de vigilància preventiva que no sempre és visible, però estem treballant-hi durant tot l'any". [caption id="attachment_334645" align="aligncenter" width="700"]
El tractament en contra de la legionel·la, una de les tasques destacables / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
"Inicialment, també fèiem de suport a la Diputació de Barcelona sobre el control de l'aire, però s'ha anat automatitzant i ara ho controlen ells sols", explica. D'altra banda, també es dediquen al control d'aliments centrat en el petit comerç o els bars i restaurants "petits". "També fem un control de què tot allò que arriba al plat de la gent tingui les condicions per fer-ho i que es pugui menjar tranquil·lament", afirma. "El nostre servei és apte per a tothom, però, principalment, està enfocat al municipi i el gruix és per la ciutat", assegura Fàbrega, encara que també treballen amb empreses o altres entitats privades, en menor mesura.
"Estem constantment pendents de la normativa"
Els barems que marquen la legalitat és imprescindible que es compleixin per poder assegurar que l'aigua que arriba als carrers de la ciutat és bona i té les garanties de consum bàsiques per consumir-se. "Estem sempre pendents de la legalitat i de les noves normatives que surten", expliquen. "Si no ens actualitzem, quedem al marge. Necessitem canviar els paràmetres d'anàlisi contínuament i hem d'estar dins de les xifres que marca la normativa vigent". [caption id="attachment_334646" align="aligncenter" width="700"]
El control de l'aigua, una de les activitats troncals del Laboratori / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
A més, asseguren que amb el temps ha anat augmentant la complexitat dels processos en molts sentits, ja que arriba tecnologia nova, apareixen noves tècniques, la legalitat varia molt ràpidament... Totes dues, però, afirmen que treballen amb un equip cohesionat amb experiència i que s'ha sabut adaptar durant el llarg del temps. "Hem hagut d'adaptar-nos a mil i una situacions i hem sigut capaços de fer-ho. Durant la Covid-19, per exemple, el Laboratori no va tancar perquè es considerava un servei essencial, i vam tirar-ho endavant".
