“Vull que hi siguin. Fins i tot, he arribat a dinar amb un d’ells”
“M’omple ajudar-los”, explica el José Luis, a qui se li han il·luminat els ulls quan ha sentit de què volíem parlar. “Alguns dels que estem jubilats passegem durant força estona i em va encuriosir molt la història d’un d’ells. De tant passar-hi ens vam fer amics i li portava diners i roba, fins que un dia me’l vaig endur a dinar i em va estar explicant què el va portar fins aquí. La seva història és fascinant!”, explica entusiasmat. Al José Luis l’apassiona escriure, comenta, i ha escrit algun relat sobre la vida d’aquest músic. “És un noi que ve de Bulgària i la seva història em va agradar tant que en vaig fer un petit relat”. Pel que diu, li agrada molt que hi hagi músics i poder aportar el seu granet de sorra, ja que se sent bé i l’ajuden a passar l’estona. “Tot i que es repeteixin, em captiva veure com toquen i passo una bona estona”.
[caption id="attachment_335625" align="aligncenter" width="525"]
José Luís / D.S.[/caption]
“Se’ls podria donar més veu. Seria una bona iniciativa municipal”
“A mi m’agrada que hi siguin”, explica la Soledad. Com a qualsevol lloc i en qualsevol àmbit de la vida, hi ha molta varietat de tot —en aquest cas, músics — i així ho ha explicat: “en general, m’agrada molt com toquen, però hi ha de tot”, comenta rient. “Si suposa un problema que hi hagi músics tocant pel carrer, podrien habilitar un espai o una plaça on poguessin ‘tocar sense molestar’ i així els deixen tranquils”, explica. Diu que quan va pel carrer i sent segons quines peces que toquen els músics l’ajuden a recordar alguns moments de la seva vida i agraeix aquesta estona, encara que sigui curta.
[caption id="attachment_335626" align="aligncenter" width="525"]
Soledad / D.S.[/caption]
“Donen vida i alegren la ciutat!”
La Trini, veïna de Sabadell, no estava assabentada de la problemàtica que hi ha hagut darrerament en relació amb els músics de carrer, però, clarament, hi està en contra: “m’agrada que hi hagi músics tocant al carrer. Donen vida i alegren la ciutat! No sé per què els fan fora...” explica, indignada. A la Trini li agrada passejar mentre sent música de fons en directe i no li suposa cap nosa. De fet, pel que explica, al contrari. “Fan ambient i amenitza el passeig! Si els van fer fora deu ser perquè no tenen res millor a fer”, bromeja. “De totes maneres, però, trobo que de cap manera molesten ni fan res dolent com per no deixar-los tocar allà tranquil·lament”.
[caption id="attachment_335624" align="aligncenter" width="525"]
Trini / D.S.[/caption]
