Una de les notícies de la setmana ha estat el desplegament per part dels Mossos d'Esquadra de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) a l’eix comercial de Sabadell. Després dels últims robatoris que s'han produït amb violència a la ciutat la policia catalana ha augmentat els dispositius d'ordre públic a les avingudes de Matadepera i de la Concòrdia, i el passeig de la Plaça Major i la Rambla.
Des de la Crida per Sabadell denuncien que "no es donen ni les circumstàncies per l’ús d’aquest recurs ni s’aconseguirà l’efecte que vol causar". Comenten que el Govern ha reconegut que no hi ha una crescuda significativa de la criminalitat. Ressalten els comentaris del tinent d'alcaldessa de seguretat afirmant que "la conflictivitat per delinqüència està baixant".
"L’argument que dona, doncs, el mateix govern, és que cal més policia per reduir la sensació d’inseguretat de la ciutadania. És a dir, es desplegarà un cos policial especialitzat en actuacions en zones d’alta conflictivitat sense que això sigui real", recalquen.
Trencament entre el veïnat
Per la Crida aquestes actuacions formen part "d'una campanya mediàtica constant interessada per generar por i sensació d’inseguretat per interessos vinculats a un major control de la població i a empreses privades de seguretat". Troben que les conseqüències del desplegament dels ARRO serà el trencament entre el veïnat. Emfatitzen també en què "moltes vegades, adoba l’odi, la discriminació i és camp de cultiu per a l’extrema dreta".
Situen al
PSC com a "
còmplice d’aquest relat" amb les seves mesures que reconeixen ser innecessàries. La Crida per Sabadell reclama més recursos per la intervenció comunitària i consideren que l'increment de la presència policial o les càmeres de vigilància no resol el problema i pot arribar a produir l'efecte contrari. Per ells la solució es basa en "reduir les desigualtats establint polítiques que garanteixin l’accés a les necessitats bàsiques de tota la població".
Identifiquen aquestes polítiques com: "l'accés a l’habitatge, oportunitats pels i les joves tant en l’àmbit laboral com en l’oci, recursos públics suficients per a la salut mental, xarxes socials i de suport mutu que apostin per una societat cohesionada". En conclusió, defensen "la necessitat d’implementar models de gestió de la conflictivitat basats en la intervenció comunitària, posant recursos públics per al reconeixement de les diferències, el diàleg i la mediació. Mesures que van més enllà del càstig o de les actuacions punitives i que presenten als veïns i veïnes com a elements actius en la resolució de conflictes i la millora de la convivència".
