“Els preus no s’ajusten a les condicions”
[caption id="attachment_337432" align="aligncenter" width="229"]
L’Ingrid ha pogut viure el calvari de buscar pis a Sabadell. Ella no és d’aquí, però per estudiar s’ha vist en la necessitat de buscar pis per la zona. Destaca que no ha sigut una tasca fàcil, sobretot degut a “la dificultat per trobar un espai que, a un preu assequible, s’ajusti a unes bones condicions de l’habitatge” explica. Segons diu, durant el temps que va estar buscant no en va trobar cap que s’ajustés a les seves capacitats, però va tenir la sort de conèixer una noia que compartia pis i es quedava un lloc lliure. Creu molt necessàries polítiques que limitin els preus del lloguer i una major oferta d’habitatge públic perquè la població pugui accedir-hi.
“Els preus són excessius en comparació amb els salaris”
[caption id="attachment_337433" align="aligncenter" width="227"]
En Sergi també ha hagut d’enfornatr-se en la lluita de buscar habitatge. Explica que ha estat una experiència bastant frustrant, sobretot degut als preus dels lloguers són molt alts respecte al salari mínim. “Si no fos perquè comparteixo pis amb la parella, no m’ho podria permetre”, afirma. Per altra banda, també exposa les difícils condicions que exigeixen per a poder llogar el pis: “els propietaris sovint imposen unes condicions inassumibles, com la necessitat de demostrar una feina fixa amb molta antiguitat o pagar diversos mesos d’avançat” explica “i sense assegurar-te que aquest avenç se’t tornarà”. En Sergi també veu molt important la necessitat de l’aplicació de polítiques que limitin els preus del lloguer per a poder assumir-los, a més d’una ampliació de l’oferta d’habitatge públic.
“És més fàcil trobar habitatge aquí que a Barcelona”
[caption id="attachment_337434" align="aligncenter" width="245"]
La Clara ha comprat un habitatge fa poc aquí a Sabadell. Ella és de Barcelona, però considera que allà “el mercat de l’habitatge ofereix unes condicions molt més difícils d’assumir”. Explica que es va traslladar a la ciutat vallesana per la seva parella i perquè aquí l’oferta era més assequible. Tot i això, destaca el fet que “la majoria d’habitatges o eren de segona mà i calien moltes reformes, o eren noves que se n’anaven de pressupost”, lamenta. A més de la necessitat de limitar els preus de lloguer, també creu necessari que es prioritzi l’habitatge a gent d’aquí abans que a estrangers que s’ho puguin permetre.