“Hem aconseguit portar un mos de l’Aragó a Sabadell, és molt enriquidor”

El Centre Aragonès tanca definitivament les seves portes després de 40 anys fent bandera de la cultura aragonesa a la ciutat i oferint un tast de les jotes aragoneses i la devoció pel Pilar. Sense relleu generacional i amb una caiguda considerable de socis –ara només en queden 85– i una situació econòmica delicada, s’acomiaden de la ciutat amb una maleta carregada de records. Sabadell no tornarà a tenir una missa baturra pel Pilar. La Verge no tornarà a passejar pels carrers de la ciutat cap altre 12 d’octubre. El fins ara president de l’entitat, Javier Ortega (J), des del 2012, i el coordinador, Antonio Matilla (A), fan un repàs de les principals fites que ha protagonitzat el centre cultural, que va arribar a aplegar mig miler de sabadellencs. S’acomiaden de Sabadell després de 40 anys a la ciutat. Anem als orígens més seculars: com neix el centre?  A: La refundació va ser el 1985, i dic refundació perquè els seus inicis van ser el 1928 a la Rambla, 203. El primer centre que va quedar aturat per la Guerra Civil. Els aragonesos, durant aquells anys, eren de les primeres onades migratòries a arribar a la ciutat. A la dècada del 1980, un grup d’aragonesos van sentir aquest cuquet de refundar el grup. En els seus orígens van haver-hi molts i molts socis. Fins a mig miler, aproximadament. Era un bullidor de gent. Era tal l’expectació que, quan vaig anar a inscriure’m, vaig haver de demanar cita prèvia per apuntar-me un altre dia! Al 85, pràcticament no hi havia pràcticament activitats a la ciutat, i la gent volia moviment als carrers. L’entitat naixia per dinamitzar la ciutat. La gent gaudia veient la jota, que és la màxima expressió artística aragonesa. Es va formar un grup folklòric amb rondalla, ball i cant. Des d’aleshores, un mos de l’aragó actuava als barris de la ciutat, festes, esdeveniments... Hem aconseguit portar un mos de l’Aragó a la nostra ciutat, un intercanvi cultural entre Catalunya i l’Aragó. Hem recorregut tots els barris. I ha estat enriquidor. [caption id="attachment_338429" align="aligncenter" width="700"] / VÍCTOR CASTILLO[/caption] Ara, la situació és molt diferent. De 500 socis en el moment més àlgid a 85 ara.  J: Sí, i és per això que no és sostenible. Tanquem per manca de relleu generacional, econòmicament se’ns fa molt difícil. No ha estat possible, hem d’assumir que tot té un inici i un final. Què ha representat, el centre cultural? J:  M’ha donat la possibilitat de fer grans amistats, conèixer més profundament Sabadell i les entitats que el teixeixen. És un vincle molt especial. Coneixem més i millor què fa vibrar la ciutat. És emblemàtic, per descomptat, l’expressió de la Jota, i gaudir-ho de tan a prop, perquè és la combinació d’aquests tres grups: el cant, el ball i la rondalla. La meva filla, fa 24 anys, es va enamorar del ball aragonès. Va ser aleshores quan em vaig vincular. A: Ha estat molt important contactar amb altres entitats: els rocieros, Verge de Gràcia, els Ballesteros, els gallecs... Hi ha un intercanvi cultural molt rellevant. Jo vaig començar quasi per casualitat... la família de la meva dona és de l’Aragó. Jo no entenia les jotes. Ara em semblen sensacionals. El Pilar era el dia on treieu a relluir part del treball de tot l’any.  A:  Entre les diferents activitats que hem organitzat a Sabadell, la més important era portar el Pilar el 12 d’octubre a la nostra ciutat, amb la tradicional missa baturra, una celebració acompanyada per diversos estils i càntics religiosos aragonesos a l’Església de Sant Fèlix i la passejada de la verge, amb ofrena floral a l’interior del temple, seguit del festival i el dinar de germanor. L’any passat vam poder gaudir de la ‘missa baturra’, tot i que l’entitat va fer l’ofrena floral a Saragossa. Devia ser un dels moments més emotius. J:  Va ser un dels moments més emotius com a centre. Va ser la darrera gran fita, vam ser-hi allà. L’ofrena floral al Pilar la vam fer a les 23h, i encara hi havia grups que feien cua. Veure la verge amb aquella quantitat de flors... emociona. Et fa posar la pell de gallina!  És una sensació impactant. Quins altres moments volen recordar?  A: Molts. Un d’ells va ser quan a l’anterior president, Antonio Albás, l’Ajuntament de Sabadell li va concedir la medalla al mèrit social i educatiu. Des de l’entitat hem impulsat molts actes benèfics, per contribuir a Sabadell. Els primers anys, es recaptaven taps de plàstics, van sortir canastes i canastes de taps que es donaven a una entitat. També es feia recollida de productes per al banc d’aliments. La resposta era molt bona. També recordo amb estima quan es va inaugurar el passeig d’Aragó, a l’interior del parc de Catalunya. J: Va ser emotiu. A més, va coincidir amb una vaga d’escombraries, sobre l’any 2000. Quina pudor feia tota la ciutat! Va venir el president d’Aragó, Marcelino Iglesias, a visitar Sabadell... I l’exalcalde Bustos li demanava que no es quedés amb aquell record. Sabadell, oficialment, es queda sense la tradició aragonesa del 12 d’octubre. Què serà de la imatge del Pilar que teniu a l’entitat, ara?  J: Potser el capellà de la Parròquia de Sant Fèlix organitza una missa especial per el Pilar. Veurem si la nostra verge podem cedir-la a l’Església, quan tanqui definitivament el Centre Aragonès. Tan de bo sigui així i poguem fer ofrenes florals a títol individual, cada 12 d’octubre.