Alícia Romero: “Més finançament per a la Generalitat serà més finançament per als ajuntaments”

Alícia Romero (Caldes d’Estrac, 1976), una de les figures clau del Govern català, havia treballat durant mesos a la rereguarda liderant les negociacions del nou model de finançament. Ara, la consellera d’Economia i Finances torna al centre del debat polític després que Estat i Generalitat hagin tancat un acord sobre la distribució de recursos entre les comunitats.

Romero nega qualsevol tracte de favor amb Catalunya, defensa les bondats del nou sistema i es compromet que part de l’augment de recursos de la Generalitat es destinarà als ajuntaments.

“Catalunya rep tant com les tres comunitats autònomes més pobres juntes”... alguns diaris de Madrid van plens d’aquests titulars. Catalunya torna a estar en el punt de mira pel nou model de finançament.

Si anem a mirar titulars de l’any 2009, quan es va pactar l’anterior model de finançament, comprovarem que l’argument del PP no ha canviat: “Es trenca Espanya”. Quan una proposta surt de Catalunya, ja es veu malament, d’entrada és un ‘no’, en comptes d’entrar al fons de la qüestió. El nou sistema millora el finançament de les comunitats? La resposta és que, òbviament, sí: el govern d’Espanya ha posat 21.000 milions d’euros al sistema l’any 2027, i el 2009 en va posar 12.500 en dos anys! Totes les comunitats en surten beneficiades, ningú hi surt perdent. 

Algunes guanyen més que altres. Catalunya en surt més beneficiada en termes absoluts.

Sí, evidentment. Catalunya és més gran i no es pot comparar amb La Rioja o Cantàbria. Som 8 milions i mig d’habitants i creixent… i, a més, s’ha de tenir en compte que les comunitats més mal finançades tindran un augment més significatiu. A banda de nosaltres, hi ha les Balears, el País Valencià, Múrcia i Andalusia. Per posar un exemple: en el model anterior, un nen d'Extremadura rebia 1.000 euros més anuals que un nen de Múrcia, perquè el sistema –caducat des del 2013– s’ha anat tergiversant amb els anys. Com més temps passa, més distància hi ha entre comunitats, i això és totalment injust i desigual. En canvi, el sistema que es proposa és més just i igualitari. No ho dic jo! Ho diu Ángel de la Fuente, de Fedea, una institució bastant crítica amb el Govern d’Espanya. 

L’acord preveu 4.700 milions d’euros més per a Catalunya. En són prou? 

Mai hi ha prou recursos, és obvi. Sempre hi ha necessitats. Si en fossin més, seria fantàstic, però en tot cas es tracta d’un augment important: un 13,35% respecte a l’anterior model. Pensin que dels 21.000 milions d’euros que posa el Govern d’Espanya, ens emportem el 22,3%. Això des de fora de Catalunya no es veu tan bé, però és just que sigui així. 

A què els destinaran, si finalment s’aprova? 

Hi ha uns dèficits evidents a Catalunya, perquè hem estat massa temps despistats amb altres coses i no hem posat el focus allà on havia d'estar. Aquests dies som especialment conscients de la falta d’inversió que hi ha hagut a Rodalies, i no només s'haurien de destinar més diners a aquest àmbit: continuem amb més de 1.000 barracons a les escoles, falten millores als centres d’atenció primària, a les infraestructures viàries… i una altra gran part ha de servir per reforçar la despesa sanitària, ara que hi ha més gent gran i persones amb malalties cròniques. Nosaltres ja hem incrementat la inversió de la Generalitat fins als 3.000 milions d’euros el 2025, quan en els últims anys havia estat al voltant de 1.000 milions d’euros. L’any 2027, si venen aquests ingressos del nou model, ja ens acostarem a 3.600 milions d’euros.

Què vol dir que el nou sistema “tendeix a l’ordinalitat”, segons la ministra Montero? El sistema és ordinal o no ho és?

El model té un principi rector, un principi inspirador, que diu que s’ha de complir l’ordinalitat, i amb els paràmetres que utilitzem –la població ajustada– ho complim: Catalunya és la tercera a aportar i la tercera a rebre. L’ordinalitat es compleix al 100% en el cas de Catalunya i en altres comunitats no és així, perquè s’ha de mantenir la solidaritat i els equilibris entre comunitats autònomes. Pensin que l’anivellament total és molt difícil, i per això el model es planteja que ningú perdi ni guanyi més de dues posicions.

No tindria més sentit establir un percentatge de solidaritat?

Cal tenir en compte que només hi ha tres comunitats aportadores a la solidaritat neta: Madrid, Balears i Catalunya. Les altres són receptores. El nou model no ens paga cap festa i que no se’ns digui que no som solidaris, perquè ho som els que més. En canvi, el concert basc i el de Navarra no és solidari. Nosaltres no volíem això de “som rics, i tirem sols”, perquè estem en un món interconnectat i no ens interessa que Aragó, o València, o Castella-la Manxa siguin entorns empobrits, perquè això no ens fa competitius. Necessitem que tothom vagi avançant. I no només nosaltres defensem la solidaritat, també ho vam pactar amb ERC en l’acord d’investidura i també Junts apostava per l’ordinalitat i la solidaritat en el seu últim programa electoral. Per cert! M’agradaria aclarir on són ells, perquè si van canviant de posició…

Els ajuntaments, com el de Sabadell i el de Terrassa, exigeixen des de fa anys un canvi profund en el repartiment de recursos. El nou finançament per a Catalunya significarà un nou finançament local?

Si hi ha més finançament per a la Generalitat, hi haurà més finançament per als ajuntaments, en la línia del que hem estat fent fins ara: hem doblat la partida del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), hem augmentat el fons de cooperació local, hem fet una inversió extraordinària de 22 milions d’euros en consells comarcals i municipis petits… i també hem creat un grup de treball amb experts de la Fundació Carles Pi i Sunyer per elaborar la nova Llei de finances locals. Ara bé, també és veritat que l’Estat té un compte pendent amb el món local i que s’ha d’actualitzar el marc per a tot Espanya. La llei actual és de l’any 1989.

Veu just que els ajuntaments tinguin un topall de la despesa més alt i unes limitacions econòmiques més grans que altres administracions?

És injust. Fa relativament poc es va fer un reial decret que permet gastar els romanents positius, i s’han d’anar canviant aquestes limitacions. És evident que aquells ajuntaments que estan bé, que estan sanejats i que tenen capacitat per invertir en àmbits com els drets socials i l’educació, ho han de poder fer, però això depèn dels grups parlamentaris de Madrid.

Quin pla B tenen si el nou finançament no obté els suports al Congrés dels Diputats?

No hi ha gaire pla B, perquè o el model s'aprova o no s'aprova. Intentarem convèncer i seduir els grups parlamentaris, sobretot els catalans, perquè donin suport al nou finançament per tots els seus avantatges. Passem d'un model basat en la despesa, en què es diu jo em gasto tant en educació, drets socials, salut… i es fa una transferència, a un model de corresponsabilitat fiscal. Una altra de les coses que hem aconseguit en el model és que els recursos de Catalunya els recapti l’Agència Tributària espanyola, i que des d’una caixa comuna vagi a la Generalitat amb una transferència. Així serà amb el 55% de l'IRPF i el 56,5% de l’IVA.

Quan parla de convèncer els grups catalans, fa referència a Junts.

Bàsicament a Junts. Vull pensar que estan fent una primera anàlisi del model de finançament, i que quan s’arremanguin, veuran que és un pas endavant. A més, si volen seure amb el govern d'Espanya, el president del govern espanyol ja ha dit que està disposat a negociar, a cedir i a suar la samarreta, per tirar aquesta proposta endavant.

Un dels principals problemes que s’ha de resoldre és la diferència d’impostos entre comunitats autònomes. Com ho faran? Com s’aplicarà aquest mínim per a totes les comunitats?

S'ha de lluitar contra el dumping fiscal, que és totalment injust i intolerable. Les comunitats gestionades pel PP no hi estan d’acord i Madrid, Andalusia, Extremadura, Balears… han fet rebaixes d’impostos importants. Si abaixes impostos als més rics, tens menys ingressos per a polítiques públiques. Jo no sé d'on pensen que surten els recursos! El nou model té en compte els valors normatius [la recaptació pels impostos rebaixats o eliminats] per evitar injustícies entre comunitats. Al mateix temps, per evitar aquest dumping fiscal, el Govern de l’Estat establirà un terra per a alguns impostos i així no puguin abaixar per sota d’un percentatge, com es va fer amb l’impost a les grans fortunes.

I per què no fer al contrari: reduir o eliminar els impostos, seguint l’estratègia d’altres comunitats?

Les polítiques públiques no es financen soles. Hi ha una visió, molt associada a la dreta, que defensa el “Sálvese quien pueda”. Nosaltres volem societats cohesionades, en què la prosperitat es pugui compartir i en què es pugui ajudar els més vulnerables. Òbviament, els impostos es poden graduar. De fet, el 2025 hem fet una rebaixa de l’IRPF en els trams més baixos. El que no compartim és abaixar l’impost de successions a les poques famílies que el paguen a Catalunya. Defensem una fiscalitat progressiva i justa: que pagui més qui més té, qui més guanya, qui més hereta, qui més contamina, però necessitem ingressos per poder fer polítiques públiques. Els impostos serveixen per això, i cal explicar-ho bé. Si no, la demagògia populista entra amb força a les llars. En impostos cedits a les comunitats, com successions o transmissions patrimonials, cal actuar amb responsabilitat: si no, es genera dumping fiscal i competència deslleial entre territoris.

I la fiscalitat de les empreses? Els impostos que paguen aquí no són els mateixos que en altres territoris.

Les empreses paguen impostos de societats i IVA, que són impostos estatals i, per tant, homogenis. Ara bé, hi ha impostos propis de les comunitats. Catalunya és la que en té més, i per això hem encarregat un estudi a l’Institut d’Economia de Barcelona. Volem veure si cal fer ajustos per afavorir l’activitat econòmica, l’empresa familiar i l’atracció i retenció de talent. Qualsevol canvi s’haurà de parlar amb els socis parlamentaris, però tenim clar que cal incentivar l’activitat econòmica i evitar castigar-la. La prosperitat la generen les empreses, i necessitem que continuïn fent-ho per poder-la compartir.

Han registrat xifres rècord en recaptació de l’impost de transmissions patrimonials. Hi ha exempcions per a joves i altres col·lectius. Es plantegen més mesures per facilitar l’accés a l’habitatge?

Continuarem treballant per introduir incentius fiscals que facilitin el moviment del mercat immobiliari: construir, rehabilitar i posar en el mercat més habitatge. Però la fiscalitat no és l’únic instrument. Hem posat en marxa els crèdits d’emancipació de l’ICF, que permeten finançar l’entrada de l’habitatge sense interessos a retornar en 30 anys. Ja s’han signat prop de 500 hipoteques per a joves menors de 35 anys a Catalunya. Al Vallès Occidental s’ha facilitat la compra de 69 habitatges i s’han aprovat 97 préstecs. També estem impulsant la construcció: tenim l’objectiu de 50.000 habitatges, hem licitat bancs de solars arreu del territori i ja està en marxa una primera fase amb 2.000 habitatges. No és immediat, però l’habitatge és una prioritat clara.

Parlant de fiscalitat, l’Agència Tributària de Catalunya no està preparada per recaptar l’IRPF. Què cal abans de poder fer aquest pas? S’emmirallen en algun model?

L’Agència Tributària Espanyola és un referent a Europa i al món. Té prestigi i una capacitat enorme, i ara estem col·laborant conjuntament en la gestió de l'impost de matriculacions. Per gestionar l’IRPF, l’Agència Tributària de Catalunya ha de créixer molt. Actualment, tenim uns 450 treballadors, una xifra insuficient per a un impost massiu. El 2025 vam aprovar una ampliació de 200 places i aviat s’incorporaran les primeres 65 persones. També cal una transformació tecnològica profunda: ara mateix tenim dues plataformes que no es comuniquen entre elles. A més, fins fa poc no teníem cap informàtic a la plantilla. Hem modificat la llei de l’Agència Tributària per fer-la més àgil i autònoma, i estem avançant, però això no és ràpid. A curt termini, gestionar íntegrament l’IRPF és impossible. Ho diuen els estudis i ho sabem tots, però cal seguir-hi treballant i ho farem intensament. També cal una cobertura legal que avui no existeix: s’ha de modificar la LOFCA, i això requereix majoria parlamentària.

ERC demanava avançar en la recaptació de l’IRPF per negociar els pressupostos catalans. En quin punt estan les negociacions?

El més important era tenir un model de finançament, i vull realçar el coratge del govern espanyol per posar aquest debat sobre la taula sense majoria parlamentària. És veritat que un dels acords d’investidura era avançar cap a la gestió de l’IRPF. Tots sabem que encara no estem preparats, però estem treballant-hi. ERC ens demana garanties, i confio que les tindran, com ha passat fins ara. Molta gent ens deia que no tindríem model de finançament i l'hem tingut. Crec que hem generat una relació de confiança i de complicitat amb ERC i, com ells també han dit, volen pressupostos. Esperem poder aprovar-los el primer trimestre. Seria un exercici de responsabilitat col·lectiva.

Quant a ajuts, hi ha queixes tant pel que fa a plaques solars com, d’altra banda, a alguns sectors afectats pels aranzels de Trump i que són importants al Vallès. Què està fallant?

Els ajuts de plaques solars venen del govern anterior. Hi va haver un col·lapse a l’ICAEN, hi va haver moltíssimes peticions i no estaven preparats per a tant. Es va fer una gestió molt millorable dels ajuts i és veritat que hi ha gent que no els ha rebut després de dos anys. Hi hem estat treballant, hem reforçat personal i a partir d’ara hauria d’anar millor. Pel que fa als aranzels, vam habilitar línies d’ajuts i finançament a través d’Acció i de l’ICF. La realitat és que no hem rebut sol·licituds d’empreses amb grans problemàtiques. Les línies estan obertes i els recursos hi són. Si alguna empresa està afectada, ha de contactar amb Acció o amb l’ICF perquè pugui rebre suport. 

Una prioritat al Vallès és la ronda Nord. Hi haurà partida pressupostària?

Això ja hi és. Hi va haver l’encomana de gestió i es van transferir 200 milions d’euros de l’Estat a la Generalitat per iniciar els treballs, els estudis. La B-40 és un compromís del govern assumit el 2023 i tirarà endavant. La ronda Nord es farà.

I si el cost supera els 200 milions previstos, com ja han reconegut que segurament passarà?

Els diners han de venir del govern d’Espanya, perquè és una carretera de titularitat estatal. Ja ho negociarem. En tot cas, la B-40 no es deixarà de fer. És una inversió complexa i de llarg recorregut. Els recursos inicials estan garantits i, a mesura que es defineixi el projecte, es negociarà la resta amb el Ministeri.

Què podem esperar dels pressupostos al Vallès Occidental, especialment a Sabadell?

Encara estem treballant-los internament; no hem iniciat la negociació formal amb ERC ni amb els Comuns. En tot cas, hi haurà inversions segur. A Sabadell estem immersos en la compra de locals per a l’ampliació dels Jutjats. Tenim una alcaldessa a la ciutat que empeny molt. També a Cerdanyola, amb el projecte Innofab. Hem constituït ja la fundació i hauran de començar properament les obres. Un criteri clau que ens ha traslladat el president de la Generalitat és l’equilibri territorial. El Vallès Occidental és un territori molt important per al país, genera molt PIB, hi ha una indústria molt rellevant i tindrem sensibilitat perquè les inversions continuïn en marxa.

Quines novetats hi haurà respecte l’ampliació dels Jutjats de Sabadell?

Comprem locals sempre que en tenim l’oportunitat. Ja s’han fet diverses adquisicions i se’n faran més. Amb la reforma de la justícia, necessitem més espais, renovats i adaptats als nous models de treball. És una prioritat clara. A mesura que tinguem oportunitat, comprarem.

Si no tiren endavant els comptes, què passarà amb aquests projectes?

Les inversions poden continuar encara que no hi hagi pressupostos aprovats. És cert que la gestió es complica i perds alguns recursos, però amb pressupostos prorrogats hem fet més de 3.000 milions d’euros d’inversió el 2025 i la idea és fer-ne més el 2026. Els compromisos es mantindran. Res quedarà aturat perquè no tinguem pressupostos.