La farmacèutica sabadellenca Anna Crusafont celebra aquest 2025 mig segle com a col·legiada. El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona li entregarà la insígnia d’or el pròxim dijous 9 d’octubre, en una gala que se celebrarà al Palau de la Música Catalana i que comptarà amb l’acompanyament musical de l’Orquestra Simfònica del Vallès. “Em fa molta il·lusió”, confessa Crusafont. “Són 50 anys i encara estic a la farmàcia, encara la porto, encara la regento”, celebra, ara amb 88 anys.
L’Anna és l’ànima de la Farmàcia Crusafont, més coneguda pels sabadellencs com ‘la Farmàcia del Mercat’, per ser davant del Mercat Central de Sabadell. El vincle entre la família i l’establiment es remunta al 1935, “l’any que es va aixecar el mercat, precisament”, explica. Els seus pares, els dos farmacèutics, van ser-ne els fundadors.
Crusafont encara hi va cada matí. Tot i comptar amb una farmacèutica substituta i un equip d’auxiliars “fix i molt professional”, continua implicada en la gestió i en el tracte amb la clientela. “La nostra feina també es basa a orientar”, explica. “Els metges a vegades no tenen temps d’escoltar el pacient, i nosaltres l’ajudem, el tranquil·litzem”, afegeix.
- Crusafont, en un retrat a casa seva
- Juanma Peláez
De fórmules magistrals a grans laboratoris
Al llarg d’aquests 50 anys, Crusafont ha viscut en primera persona la transformació del món farmacèutic. “Quan hi havia els meus pares es feien pastilles, supositoris i pomades a la mateixa farmàcia”, recorda. “Jo encara en vaig fer algunes, però després ja no era viable sense un laboratori gran”
Així i tot, la seva vocació inicial no era aquesta. “Jo volia ser escriptora”, admet entre rialles. “Però amb dues farmàcies i dos fills, ja m’hi vaig veure obligada”. Amb el temps, però, la professió la va captivar. “Primer em semblava que no, però després m’hi vaig enganxar. Vaig acabar la carrera quan ja tenia tres fills”. Avui, reconeix, “tot està fet i envasat”. I tot i que el sector ha guanyat en tecnologia i control, lamenta que “la feina del farmacèutic continua poc valorada”. “Hem estat molts anys fent de banc de la sanitat, avançant medicaments, i no sempre s’ha reconegut”, lamenta.
L'altra cara, la més vocacional
Tot i la dedicació a la farmàcia, Anna Crusafont mai no ha renunciat a la seva passió per escriure. “Vaig començar a escriure de debò cap al 2002 o 2003”, explica. Va fer cursos de narrativa a l’Ateneu Barcelonès i, des de llavors, ha publicat diverses novel·les i reculls de contes. “Amb la novel·la pots dir moltes coses a través dels personatges, pots arribar més endins de les persones”, afirma. Potser per això, la seva mirada sobre la professió també té un punt literari. Darrere de cada recepta hi ha una història. “I escoltar-les és part del nostre ofici”, sentencia.
