August Serra (Atendis): “Fa 40 anys, tancaven les persones amb discapacitat a una habitació, nosaltres volem ajudar-los a ser més independents”

August Serra, fins ara vicepresident de la Fundació Privada Atendis i expresident de Tennis Sabadell, pren el relleu a Josep Manuel Suàrez en el lideratge de l’entitat. La divulgació de la tasca d’Atendis, l’ampliació dels serveis residencials i l’impuls de la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual seran alguns dels eixos del seu mandat. Serra, amb una experiència dilatada en la gestió d’organitzacions i el seu coneixement de la fundació, pronostica un canvi d’estil en la direcció d’Atendis:“No puc fer el que feia Suàrez. El meu estil serà més col·legiat i centrat a donar més visibilitat a l’entitat”, assegura.

Fins ara ha estat vicepresident d’Atendis. Com neix la seva relació amb l'entitat? El meu vincle amb Atendis té història, perquè des que jo era un nen, els meus pares eren afiliats a l'associació, per sensibilitat. Històricament en deien que era l'escola Santa Gemma, després va ser l'APDP… fa molts anys que hi estem vinculats. De fet, la meva mare té 90 anys i encara és sòcia. D’altra banda, jo com a president del Club de Tenis, fèiem tot d'activitats per a la integració de persones amb diversitat funcional. I vaig conèixer l’aleshores president, Josep Manel Suàrez, fa poc més de dos anys. Suàrez em va demanar que agafés la vicepresidència. I, a poc a poc, coneixes de prop tot un món que et va captivant. I, tot i que al principi deia que no, assumiré la presidència i ho faré encantat. Tot i que ja vaig advertir que canviaré d’estil.

A què es refereix? Jo no puc fer el que feia en Josep Manel. Ell pràcticament vivia per a Atendis, era la cara de l’entitat. I jo encara tinc activitat professional, participo bastant en les companyies que estic, en consells en l'administració. Encara soc membre del comitè executiu de la Federació Espanyola d'Instal·ladors. El meu estil serà més col·legiat. Tots, des de la nostra àrea, hem d’aportar perquè Atendis tingui visibilitat, una entitat que fa una feinada immensa i que és una gran desconeguda, com quasi totes les entitats del tercer sector. La majoria de la societat i empreses, en general, desconeixen què fem, i és el clau sensibilitzar, fer molta pedagogia i divulgació de l’entitat.

A banda de gestionar una entitat tan gran com és Atendis. La nostra estructura és molt gran. Tenim dues grans potes d'activitat: la residencial i la inserció laboral. La nostra missió en general és dignificar la vida de les persones que tenen discapacitat intel·lectual, trastorn de conducta… Tenim dues residències. A Can Roqueta, hi ha 90 persones amb diferent grau de discapacitat: 60 amb pluridiscapacitat i 30 amb trastorn de conducta, on nosaltres som especialistes i estem treballant per poder doblar la capacitat residencial per a aquest col·lectiu en una ampliació de les instal·lacions. A Catalunya, de fet, hi ha molt poques entitats especialitzades en trastorn de conducta. A banda, 37 usuaris del centre de dia. També al centre de Can Rull hi ha 40 persones més, i una petita casa a Can Feu on viuen 14 persones, que treballen amb més independència, amb assistència menys intensiva. Estem parlant d’una estructura gran, amb també uns 200 professionals al darrere, tots amb una gran vocació. Pràcticament un treballador per cada resident.

La inserció laboral a l'empresa ordinària, la segona gran pota. En quin punt ens trobem, com a societat? Queda molt, molt camí a recórrer. Jo diria que de 0 a 100, estem al 15. Les empreses milloren en sensibilització, però encara som uns grans desconeguts. Aquí tenim un gran recorregut de picar pedra per donar-nos a conèixer a les empreses. Normalment, aquesta sensibilitat la tenen les que tenen més obligacions corporatives, les empreses més grans, però n'hi ha de petites que, quan ho coneixen, veuen que poden trobar un perfil d'una persona que té una discapacitat lleugera o un trastorn de conducta que amb el correcte acompanyament pot ser al 100% o més eficient que qualsevol altre treballador. 

Entitats que treballen amb el col·lectiu posen en valor l’alt nivell de compromís i de realització que tenen aquestes persones que troben una feina. Aquestes són les coses que com a gestor a mi em van motivar. Generalment, l’agraïment és la norma. Vinc del món associatiu, he estat en patronals des dels 30 i escaig anys... I en tinc 67! Vaig estar de president de la federació catalana d'instal·ladors, estic a comitè executiu de la federació nacional, després em vaig incorporar a la gestió del Club de Tennis Sabadell. I, a totes elles, hi ha una mena d'actitud que genera tensió competitiva. Aquí, tota la feina invertida es rep amb gratitud pràcticament sempre. El mateix passa a entorns laborals, hi ha perfils molt competents. Des de Taina, es busca connectar la necessitat de l’empresa amb les aptituds de cada professional, i es fa un acompanyament perquè tot vagi bé.

Més enllà de l’empresa: ha canviat la percepció que té la societat de les persones amb discapacitat intel·lectual? Fa 40 anys, les famílies amb fills amb discapacitat els tancaven a una habitació, per no exhibir-los. Aquesta era la cultura, no sortien de casa. Es deia: “Tinc un fill tarat”. Ara, això és inconcebible. Són persones, i hem de tenir tots els mateixos drets i viure en condicions normals i dignes. El nostre objectiu és prestar-los tota l'atenció perquè visquin de la millor manera i en el grau més gran d’independència possible. Un dels nostres reptes és impulsar cases tutelades per a les persones que puguin viure amb una assistència menys intensiva, fer un camí més independent. 

Quina serà la seva obsessió com a president? Fer molta, molta divulgació d’Atendis. Ser molt més coneguts, tenir més visibilitat. Si ens coneixen, serà més fàcil demanar ajuda i suport a les empreses per als diferents projectes, o a la societat. Totes les accions que fem a dins de Vàlua són molt endogàmiques, sempre som els mateixos. I el que hem de fer és obrir-nos al món. Terrenys, infraestructura, inversió, materials... hem de buscar alternatives i formes per a finançar tot el que es fa des d’Atendis, més enllà de l’assistència. Sé que la Generalitat també ens dona suport, però la iniciativa privada cobreix també molts projectes. I la meva feina, més que dedicar-hi les 3.000 hores que hi dedicava Suàrez, és intentar motivar el patrons d’Atendis, que hi tenen molt a dir, tant o més que jo, que facin aquesta tasca de divulgació, activar aquesta tecla.  Si tinguéssim la capacitat de comunicació que té TV3 amb la Marató… 

Un desig per als pròxims anys. Implementar els pisos tutelats per anar augmentant el grau d’independència. Continuar impulsant el servei d’inserció laboral, Taina. Les instal·lacions de Can Roqueta per ampliar les places residencials per a persones amb trastorn de conducta també hauria d’arribar en els pròxims anys.  Ara el centre de Can Rull se'ns ha quedat obsolet, i ja estem treballant per tenir-ne un nou espai.