El sabadellenc Oleguer Presas, que fóra jugador del Barça i de l’Ajax, encara segueix sent un dels casos més particulars del món del futbol. Un futbolista contracultural, que s’allunyava dels excessos de les estrelles, que tenia uns ideals molt clars als que no va renunciar mai, i que, tot i que aconseguir els millors resultats a La Liga EA Sports i a la Champions League, mai va ser considerat una gran estrella.
El defensa va tenir una trajectòria poc habitual; va passar per la cantera del Barça, però, després d’anys al filial i quan semblava que no comptava ni per seguir al segon equip ni pel primer, Rijkaard el va començar a fer jugar de manera habitual, fent parella amb Carles Puyol a l’eix de la defensa culer. En aquell equip, va ser important en la consecució de la lliga de la temporada 2004/05, en un equip en el que estava l’actual director esportiu del Barça, Deco, el punta Samuel Eto’o o el recordat Ronaldinho, entre molts altres.
L’any següent, l’Oleguer va començar a jugar també pel lateral dret, ja que Juliano Belletti, actual tècnic del Barça Atlètic, no oferia garanties defensives suficients. El sabadellenc es va fer important al lateral dret, tot i que patia en el capítol ofensiu, i jugant allà va aconseguir a l’any 2006 la segona Champions League del Barça, a París, contra l’Arsenal, en un dia en què va patir enormement contra Ljungberg, i contra dos jugadors que arribarien al Barça anys després, Thierry Henry i Alexander Hleb.
Aquell partit va marcar el descens del defensa, ja que va anar participant menys i menys durant les properes dues temporades al club, que serien les últimes. Només va participar a 12 partits de lliga durant la campanya 2007/08, quan va marxar als Països Baixos per jugar al mític Ajax d’Amsterdam, on va romandre tres anys més. Quan no va renovar amb els neerlandesos, a l’any 2011, es va retirar.
Un dels futbolistes més intel·ligents i amb més inclinacions culturals de la seva generació, és llicenciat en Ciències Econòmiques, Oleguer va suposar un fort contrast, per perfil, que no per relació personal, a les figures, molt més festives, de Ronaldinho, Motta i Deco en un dels millors equips que el Barça ha tingut mai; l’equip de Frank Rijkaard, que, entre d’altres coses, va golejar al Reial Madrid i va sortir ovacionat del Bernabéu.
Un dels moments més recordats d’Oleguer va arribar fora dels terrenys de joc, i és que podria haver anat amb la selecció espanyola a l’Eurocopa de 2008, que va acabar amb el títol pels de Luis Aragonés, però el sabadellenc havia refusat la possibilitat d’anar convocat, i li havia explicat al tècnic d’Hortaleza que no es sentia representat per la selecció espanyola.
Oleguer va esdevenir, arrel d’aquest episodi, un dels jugadors més representatius del catalanisme i també un dels enemics del patriotisme espanyol. En qualsevol cas, ambdós bàndols van lloar l’honestedat del jugador català, que, tot i que sempre va voler mantenir un perfil molt baix, no va deixar a ningú indiferent.
