Manuel Bustos ha estat condemnat a vuit mesos de presó en la sentència d'una de les peces separades del cas Mercuri. En aquest cas la sentència ha estat de conformitat i s'ha assolit en la vista prèvia al judici. En concret, se'l condemna a cinc mesos de presó i una multa de 34.087 euros per un delicte continuat de tràfic d'influències, a tres mesos i un dia de presó per malversació de cabals públics i a inhabilitació especial durant deu mesos per prevaricació administrativa, segons explica l'Agència Catalana de Notícies. És la sentència de la investigació del Consorci de Residus, per la "contractació irregular de persones afins al PSC", per la qual Bustos s'enfrontava a vuit anys de presó, 12 d'inhabilitació i 205.000 euros de multa.
Al mateix judici, el seu germà, regidor i conseller del Consell Comarcal, Paco Bustos, s'enfrontava a 5 anys de presó i 5 d'inhabilitació. Finalment, se l'ha condemnat a 3 mesos i 1 dia de presó per malversació i a inhabilitació especial de 10 mesos i 16 dies per prevaricació. El tercer investigat en el cas, el gerent del Consorci de Residus en el moment dels fets investigats Francisco Fernández, s'enfrontava a 12 anys d'inhabilitació, i finalment ha estat condemnat a 2 anys i 2 mesos per prevaricació.
L'acusació popular respon
La plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, que exerceix l'acusació popular, considera que la sentència posa de manifest els "comportaments corruptes" del PSC, "utilitzant les institucions públiques per col·locar de manera irregular a persones militants o afins a l'organització política". També lamenta que l'acusació particular exercida pel Consell Comarcal del Vallès Occidental no hagi reclamat les quantitats malversades i, per tant, no hagi "defensat els interessos públics". Es tracta, afirma la plataforma, d'una actuació "reprovable" que "només es pot interpretar pel fet que la direcció del Consell Comarcal pertanyi al mateix color polític que els condemnats, el del PSC".
Amb tot, des de la plataforma han presentat un escrit d'oposició a la suspensió de les penes de presó dictades en base a quatre motius: en primer lloc, consideren que la suspensió de la condemna "no s'ha de concedir de manera automàtica", sinó que el tribunal ha de valorar i justificar adequadament la decisió; en segon lloc, argumenten que els fets jutjats constitueixen un cas de "corrupció institucional" que va suposar una vulneració de la confiança ciutadana en les institucions públiques; en tercer, la plataforma recorda que existeix jurisprudència que avala la denegació de la suspensió de les penes en casos relacionats amb la corrupció, i, finalment, sosté que el pagament dels 10.770,42 euros establerts en concepte de responsabilitat civil pot compensar el perjudici econòmic, però no repara el dany institucional ni l'afectació a la confiança pública.
