Santi Laiglesia, el principal sospitós per la mort d’Helena Jubany, es troba a la presó de manera preventiva després que la jutgessa decretés aquesta mesura cautelar divendres passat en celebrar-se la sessió de la seva declaració. L’investigat va optar per acollir-se al seu dret a no declarar i al cap d’unes hores es va emetre el comunicat que confirmava el seu ingrés al centre penitenciari Brians 1. “Per acordar la presó provisional cal que existeixin indicis suficients de criminalitat i almenys un dels següents riscos: fugida, destrucció de proves o reiteració delictiva”, exposa Hug Vives, advocat penalista. Tot i això, “la presó preventiva no constitueix una pena anticipada, sinó que es fa amb l’objectiu que l’investigat sigui present en un possible judici”, afegeix.
“Cal tenir en compte que és la mesura cautelar més gravosa, però si s’ha aplicat és perquè la instrucció del cas ha cregut que les altres mesures menys estrictes no són suficients”, diu Arturo Sánchez, advocat penalista del bufet Fide Tax & Legal. Així mateix, la interlocutòria emesa per la magistrada divendres passat recull que és una mesura “idònia –per assegurar la seva presència al judici–, necessària –no hi ha cap mesura menys lesiva– i proporcional –va acord amb la gravetat dels fets pel qual s’investiga”. “Ara, la defensa pot interposar un recurs de reforma, que és una revisió de la decisió feta per la mateixa jutgessa instructora; o un recurs d’apel·lació perquè la decisió la revisi l’òrgan jeràrquic superior –l’Audiència Provincial de Barcelona, en aquest cas–", explica Sánchez.
Un cop es reestudiï la causa, "s’haurà de determinar si hi ha un risc real de fugida o de destrucció de proves. En cas contrari, la mesura [la presó preventiva] hauria de ser revocada encara que concorrin indicis de criminalitat”, indica Hug Vives, i, per tant, Santi Laiglesia sortiria de la presó. Aquesta situació, però, no impedeix que l’acusat continuï sent investigat.
Actualment, Santi Laiglesia està acusat d'homicidi, i no d'assassinat. "L'homicidi és el concepte genèric, i l'assassinat n'és un tipus. Es considera homicidi quan provoques la mort d'algú, però passa a ser assassinat si hi ha, com a mínim, algun dels elements agreujants que contempla l'article 139 del Codi Penal: l'execució del fet amb traïdoria; per preu, recompensa o promesa, o amb acarnissament". En aquest cas, el tribunal que consideri la causa podria trobar algun d'aquests elements agreujants, encara que, si no es demostra, "preval la presumpció d'innocència per sobre de tot". "Els jutges prefereixen tenir 100 culpables al carrer que un innocent a la presó. Cal estar molt segur dels fets en el moment de dictar sentència", assenyala Arturo Sánchez.
Així, ara mateix el cas resta a l'espera que es tanqui la fase d'instrucció perquè avanci el procediment per, si es veu necessari, arribar a celebrar un judici en contra de Santi Laiglesia. Alhora, però, l'Audiència Provincial de Barcelona revisarà la causa per determinar si el principal acusat ha de continuar a la presó de manera preventiva o, per contra, les proves aportades per la jutgessa instructora no són suficients per privar-lo de llibertat.
Les claus de la resolució judicial
Fins fa poc, les restes biològiques trobades al jersei d’Helena Jubany no permetien treure conclusions clares sobre el cas o trobar alguna vinculació directa entre la víctima i els sospitosos. Ara, gràcies a l’arribada de nova tecnologia, les proves elaborades al Laboratori de la Comissaria General de Policia Científica han pogut demostrar que hi havia restes de perfils genètics compatibles amb el principal sospitós.
Segons l’informe, un d’aquests perfils genètics trobats a la roba que portava Helena Jubany el dia de la seva mort és compatible amb el cromosoma Y de Santi Laiglesia i, estadísticament, “és 26 bilions de vegades més probable que la barreja provingui d’ell mateix que d’algun individu triat a l’atzar entre la població”, cosa que el vincula directament amb els fets. La jutgessa qualifica aquest resultat de “molt significatiu” i parla directament d’un “salt qualitatiu” en els indicis. Amb això, s’ha pogut trobar un vincle biològic objectiu entre l’investigat i la roba que portava la víctima el dia dels fets, i reobrir la causa en contra de Santi Laiglesia.
D’altra banda, s’esmenten contradiccions entre el que sempre ha defensat Laiglesia, –no haver vist la víctima els dies previs a la seva mort– i la presència d’ADN a la zona del jersei on es va trobar. Segons el que es defensa a la interlocutòria, la localització de les restes és compatible amb una manipulació del cos, i no amb una salutació casual, cosa que implica, encara més, l’investigat. “La presència d'ADN a la roba de Jubany és un element prou sòlid per anar a judici, però cal tenir en compte molts factors i demostrar cadascuna de les decisions que es prenguin. Si trobes una persona morta en una habitació acompanyada d'una segona persona i una pistola fumejant, has de demostrar que hi ha hagut un homicidi, i no donar-ho per fet pel context”, explica Arturo Sánchez.
Proximitat dels implicats a la víctima
En la resolució judicial, es remarca la relació dels autors dels anònims i la mort amb un cercle pròxim a Helena Jubany, ja que, segons la magistrada, “es fa servir informació interna de la Unió Excursionista de Sabadell, com bromes o referències –grup “Natura”– que només poden entendre aquells qui coneixen com funciona l’entitat”. A part, la interlocutòria judicial destaca que el cadàver d’Helena Jubany va aparèixer en un terrat només accessible des del pis de Montserrat Careta, fet que situa inevitablement el focus en ella i en qui hi tenia accés habitual, especialment la seva parella en aquell moment, Santiago Laiglesia.
L’estat de Jubany —incapacitada per benzodiazepines, desvestida parcialment i traslladada fins al terrat— fa pensar que es necessitaven com a mínim dues persones, ja que Careta difícilment podia moure sola el cos. Aquest fet, ateses les circumstàncies de la causa, converteix Laiglesia en la figura auxiliar més plausible. En el mateix domicili, a part, es van trobar begudes, medicaments, llumins i productes coincidents amb els indicis del crim que, sense provar autoria directa, se sumen a la resta d'indicis d'implicació o cooperació en els fets.
