La conjuntura social sobre la gestió dels residus no és aliena a l'esfera política. De fet, el debat sobre el model a implementar està obert a la majoria de municipis, davant d'un escenari heterogeni en què creix la generació de brossa que ha de ser tractada i la pressió de les administracions supramunicipals per millorar l'eficàcia. El president del Consorci de Residus del Vallès Occidental, Rafael Güeto, confia que la conscienciació és crucial per millorar els índexs de recollida selectiva i reduir la fracció resta. A paper del responsable públic, la fiscalitat ha fet que sigui un debat més estès i que la gent demandi més informació. "Quin és el millor model? Depèn. Cada ciutat i cada poble té una configuració urbana diferent. I en funció de diverses variables, cada municipi opta pel model que més s'adapti a les seves característiques. Comencen a haver-hi ciutats amb models híbrids, com Barberà, que té una part que fa porta a porta i en poques setmanes [el febrer] començaran a tancar contenidors. El que és important és arribar a les xifres que permetin assolir els objecitus, amb models que econòmicament siguin sostenibles i s'adaptin al territori", resumeix en conversa amb el Diari.
- Roda de premsa a la planta de Can Barba, amb Rafael Güeto donant explicacions als mitjans
- Cedida
La recepta canvia en cada àrea. En el món local, els consistoris responen amb ajustaments com a Santa Perpètua, amb el sistema de contenidors tancats amb identificació d’obertura en marxa. El canvi, defensen fonts municipals, ha fet millorar les xifres de recollida. Però entre els veïns encara hi ha dubtes i queixes per l'incivisme d'aquells que abandonen deixalles a la via pública. A Montcada i Reixac, davant d'aquesta problemàtica, han optat per una mesura insòlita: l'obertura de bosses per fer comprovacions i identificar aquells que actuen malament. En tres setmanes s'han incoat una trentena d'expedients sancionadors. "El que estem fent és un mètode diferent perquè s'està desbordant l'incivisme. No s'estima l'espai públic. Ho estem fent malament com a societat, però no només aquí. Per això s'havia de fer alguna cosa diferent. Obrir bosses d'escombraries que es deixen on no toca. Només fem comprovació d'aquelles que trobem fora dels contenidors si aquests estan buits. Si es troba documentació o alguna cosa que relacioni els materials amb la persona, multem", deia la regidora Dámaris Sánchez.
Inversió en infraestructures i equipaments al Vallès
Més enllà de la sensibilització i les accions punitives, les millores també apunten a les infraestructures i els equipaments. En aquest sentit, la principal destinació del pressupost del Consorci és el projecte d’ampliació de la Planta de Biometanització de Can Barba, dotat amb 48 milions d’euros, subvencionada per l’Agència de Residus de Catalunya i fons europeus Next Generation. "Aquesta inversió permetrà més que duplicar la capacitat fins a 60.000 tones [fins ara, 25.000]", reivindica Güeto. Alhora, també ha de millorar els processos de tractament i incorporar la producció de biometà per a injectar a la xarxa, consolidant la planta com un punt de referència en economia circular. L’inici de les obres està previst per al tercer trimestre del 2026.
- La planta de biometanització de Can Barba
- Juanma Peláez
En paral·lel, els comptes també donen un impuls a la Xarxa de Deixalleries de Proximitat o Punts Zero, amb la implantació de tres nous espais a Sabadell, Terrassa i Rubí, finançats amb 270.000 euros de l’Agència de Residus i amb una aportació municipal de 180.000 euros per cobrir el cost d’inversió no subvencionat. En aquest cas, servei iniciarà la fase operativa el darrer trimestre de l'any que ve. "Són espais en els quals s'està treballant amb els municipis per definir-los. La idea és tenir llocs on treballar individual i col·lectivament la reutilització. No generar més residus té a veure amb poder donar una segona vida, per exemple, a petits electrodomèstics. Ho veiem com una espècie de biblioteca d'aquestes coses. Però ho estem definint", reitera Güeto.
Fonts de l'Ajuntament de Sabadell confirmen que la feina als despatxos continua amb el repte de fixar la seva funció a la ciutat. De moment, no hi ha ubicacions ni equipaments triats, però es treballa en el catàleg que s'oferirà i un disseny homogeni que mantingui una sintonia en les tres ciutats.
