La XVII Setmana Europea de la Prevenció de Residus, fins al 30 de novembre, ha posat el focus en un dels temes que més preocupa des d'un punt de vista social i institucional. Els municipis s'han omplert d'iniciatives per avançar en la conscienciació, amb la mirada centrada enguany en els residus d'aparells electrònics i elèctrics (RAEE), una de les tipologies que més creix (+20% anualment a la UE) pels nous hàbits de consum i la proliferació de la tecnologia a les llars. Les darreres dades de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) mostren que el 2024, al conjunt del país el 47% de la brossa es va separar, però només es va aconseguir que se'n reciclés un 39% del total. El nivell és també insuficient al Vallès Occidental, on la recollida selectiva no arriba al 45%, i en ciutats com Sabadell (36,7%), per sota dels objectius fixats per Europa (55%).
- Interior de la planta de Can Barba
- Juanma Peláez
Laura Talens, professora del Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i investigadora de l'ICTA, remarca que, més enllà de les quantitats, cal enfocar-se en la qualitat d'aquest reciclatge. "Del 45%, el 40% es recicla i el 30% va a abocador. L'objectiu europeu és que el residu que va a abocador es redueixi al 10% el 2035", radiografia. L'altra prioritat, diu l'experta, passa per reduir la quantitat de residus que generem. Cal, considera, fomentar la participació i crear sistemes més senzills, que mostrin la realitat del reciclatge a la ciutadania -especialment, quan no es fa bé- i permetin entendre les barreres existents per fer la segregació de residus. "Cada vegada tenim productes més complexos i la gent no sempre té clar on llançar-los. S'ha parlat molt dels descomptes per anar a la deixalleria, però cal més diàleg, sense que vagi acompanyat d'una visió pejorativa". En aquest sentit, anticipa que la responsabilitat dels productors guanyarà cada vegada més pes en el debat, com un actor clau per transformar el sector.
Accions als carrers
Sobre això, Teresa Zamora, tècnica responsable del Consell Comarcal, ho resumeix amb una frase: "El reciclatge és un repte complex, que s'ha d'abordar de forma transversal. Incloent-hi les empreses". Una de les accions desenvolupades en la seva àrea és la posada en funcionament dels agents ambientals als carrers. La setmana passada van ser en localitats com Rubí, però aquests dies desembarquen en altres punts com Sabadell. El seu desafiament, expliquen Joana Pérez i Carlos García, és que tothom sàpiga fer ús dels serveis i separi correctament. "Encara hi ha coses que no es tenen clares. Per exemple, a Palau-solità, ens vam trobar gent que no sabia que allà venen a buscar l'oli o la roba de segona mà a casa. Nosaltres donem informació general sobre els procediments de recollida en cada municipi", sintetitzen.
Un altre dels temes que es repeteix en les converses a peu de carrer és el pagament de les taxes de residus, que en algunes localitats arriba amb un únic rebut i que en altres se separa, amb el municipal i el comarcal. "És una inquietud latent i aprofitem per explicar-ho a tothom". Tots dos eren dimarts passat al barri del Vint-i-cinc de Setembre, on es duu a terme la Trocalleria es mou. "És una manera de deixar coses que no necessites i agafar-ne altres que no cal que compris. A més, tenir algú aquí que t'aconsella i t'orienta és molt positiu. Hi ha qui encara no sap com ha de reciclar", deia Saida Elfallah, veïna de la zona i habitual usuària d'aquesta proposta.
- Els agents ambientals, presents aquests dies a Rubí
- D.S
L'equip d'agents ambientals està integrat per una desena de persones que s'han format en la matèria i que es mouran durant el pròxim any, fent itinerància i adaptant el discurs a cada context. "Aquí a Rubí, per exemple, hem fet una tasca dissuasiva en algunes urbanitzacions perquè s'han detectat molts abocaments. A Palau, en canvi, vam fer control de contenidors tancats i l'ús de les targetes. Quan siguem a Sabadell, la nostra funció serà una altra. Cada ajuntament té les seves particularitats", expressen els dos membres. Mentrestant, els dubtes afloren entre la ciutadania que se'ls acosta. "Manifesten circumstàncies molt diferents. Hi ha qui es muda i desconeix quin sistema es fa al nou lloc de residència", exemplifica Pérez. La disparitat de gestió actual deixa escenes com el que es coneix com el turisme de residus: residents que van al poble veí per deixar la brossa, potser, perquè en la seva àrea s'utilitza un sistema que fixa els horaris de recollida.
Algunes veus al carrer apunten la possibilitat d'unificar els criteris i els models de recollida per facilitar-ho. García ho matisa. "El sistema de porta a porta, per exemple, que dona bons resultats en pobles petits, en ciutats grans com Sabadell o Terrassa són molt més difícils d'aplicar". En la mateixa línia es pronuncia Salvador Juvés, resident rubinenc. "No és el mateix un bloc de pisos amb molts veïns que cases particulars aïllades, on potser es genera molt menys volum", reflexiona. En qualsevol cas, creu que és important que hi hagi indicacions i cartells sobre què va en cada contenidor i, com altres veïns, aposta per premiar millor les bones praxis. "En països del nord d'Europa s'estableixen ajudes molt més clares. Es pot repercutir molt més en els tributs. Ser més precisos en el petit usuari, i no en global a un municipi", sosté sobre aquella repetida frase de "qui menys recicla, més paga" que afecta tot un territori administratiu.
Sabadell no canviarà el model
Com defensa Talens, un dels grans reptes és la reducció de la brossa generada. A Sabadell, l'any passat va ser de 151 quilos per habitant i any de mitjana, mentre que en l'exercici anterior era de 144,57. Amb tot, la ciutat no espera canvis imminents en el model, tal com defensa l'alcaldessa, Marta Farrés. En declaracions recents, assegura que s'està ultimant una proposta sobre contenidors que suposarà un gran desembors i apunta a alguna prova a menor escala. "Volem fer una inversió segura. Tenir clar que farem un bon ús del que comprem", descartant explorar opcions com els contenidors intel·ligents. "En les localitats d'una dimensió similar a la nostra que ho han implementat no ens ha convençut. Aplicarem un criteri de prudència", manté, confirmant campanyes de sensibilització. També canviaran els vehicles de recollida, que en el futur podrien adaptar-se a models més avançats que ara no entren en els plans immediats. El sector del comerç, amb la recollida de cartrons, apunta a exercir com a banc de proves. Immersos en una campanya nadalenca que amplifica el volum de deixalles generat, la gestió de les escombraries es confirma com una patata cada cop més calenta a casa nostra.
