La Fúmiga porta bones 'vibes' i eufòria a la Festa Major de Sabadell

Hi haurà qui ho pugui discutir, però La Fúmiga ha estat l’estrella de la nit de diumenge a Sabadell. El grup valencià ha portat tot allò bo d’una Festa Major: música alegre, bon ambient i motius de sobres per allargar-se fins ben entrada la matinada. Artur Martínez, José Betete, i fins a una dotzena de músics han importat la seva bona energia d'Alzira.

El projecte musical de la Fúmiga fa anys que roda, però mai abans no havia tingut tant d’èxit i tants compromisos a Catalunya, les Illes i el seu estimat País Valencià. Després de passar per Terrassa al juliol, Sabadell no havia de ser menys.

•  
• David Chao

L’Eix Macià ha reunit els seus fans més acèrrims, que gairebé duen les lletres tatuades, i molts altres que han vingut a descobrir els seus temassos o simplement de pas. "Ties, no me’n sé ni una", deia una noia al seu grup d’amigues. Sigui com sigui, la Fúmiga sempre compleix amb el seu propòsit i aconsegueix que tothom salti i coregi a l’uníson el “lo, lo, lo, lo, lo, lo, lololo, lololo!” de Ja dormiré, creant un ambient de camaraderia i molt bones 'vibes'.

La Fúmiga ha portat un dels seus temes d’aquest estiu, La Penúltima. Més pop i amb un punt llatí, menys alternatiu i més popular, la cançó, molt enganxosa, ha aconseguit despertar una sensació d’eufòria des del fossat fins a l’altre extrem de l’Eix Macià.

Tampoc no hi han faltat altres èxits com Havia de passar i Ja no fa mal, però si una melodia ha portat aire fresc i salts de festa ha estat Mediterrània. El públic s'ha convertit en una marea perfectament coreografiada: tothom amb les mans enlaire, saltant desbocats. Feliços. "És la hòstia, he vingut per aquesta", explica el Martí, que ha vingut amb els amics de la uni.

Mediterrània ha aconseguit ser omnipresent, tant en el musical com en el polític: Àrtur Martínez, fidel als seus orígens, ha repetit consignes a favor del País Valencià, Catalunya i el conjunt dels Països Catalans. Des de les primeres files, una noia enlairada ha desplegat una gran Reial Senyera. El cantant també ha demanat la fi de l’ocupació de Gaza i la llibertat del poble palestí. Aquell crit, vingut de més enllà de la Mediterrània, ha desfermat aplaudiments entre el públic.

En poc més d’una hora, que s'ha fet curta, hi ha hagut reivindicació, bon rotllo i pachangueo. Què més es pot demanar a un concert? No és això l’autèntica Festa Major?