El sensellarisme creix un 250% en cinc anys: "Un problema inesperat et pot canviar la vida en un moment"

El sensellarisme és un fenomen que, malauradament, va creixent cada vegada més a la nostra ciutat. L’any 2020, a Sabadell, les Unitats d’Emergència Social de la Creu Roja (UES) –aquelles que surten al carrer a atendre regularment a persones sense llar instaurades a diversos punts de la ciutat– van dur a terme 98 actuacions d’ajuda. En el que portem de 2025, en canvi, ja se n’han fet 343 des de la mateixa organització –i encara queden gairebé tres mesos sencers per acabar l’any–. En tan sols un lustre, doncs, les intervencions de suport a persones que no disposen d’un sostre en el qual refugiar-se –o que viuen en espais amb condicions pèssimes– han crescut més d’un 250% fins a inicis d’octubre del 2025, encara que si mirem la xifra una vegada acabi l’any serà superior.

Cal destacar que aquesta xifra correspon a un seguit de persones identificades a les quals se’ls fa un seguiment, però la xifra d’intervencions, en general, ha passat de les 104 a les 698 en tan sols cinc anys, també. És a dir, han crescut un 571%. “Hi ha gent que ve una vegada, l’ajudem i no la tornem a veure mai més. Per aquest motiu podem assegurar que les persones que reben atenció de les UES estan instaurades a Sabadell i no són ajudes esporàdiques d’un dia, a diferència de la xifra total”, asseguren fonts de l’entitat.

Un concepte molt ampli

“Una persona sense llar no només és aquella que viu al carrer, que també, sinó que hi ha diverses situacions que s’agrupen totes sota un mateix nom, però són molt diferents”, explica l’Azahara González, tècnica referent de sensellarisme a la Creu Roja de Sabadell. Principalment, des de la Creu Roja i les diverses entitats relacionades amb el sensellarisme, s’atenen tres tipus de col·lectius: “Hi ha persones que es queden fixes en un lloc perquè prefereixen tenir la seva rutina; els que es van movent per trobar noves oportunitats o fer-se el seu lloc, i, finalment, els que viuen en infrahabitatges, és a dir, espais que no tenen les condicions per viure-hi” –fàbriques abandonades, locals en desús, cases antigues, cotxes...–. Per tant, no. No només es consideren persones sense llar aquelles que, com diu el nom, no tenen llar. Els qui viuen en condicions infrahumanes, també.

Quines són les principals causes?

“Moltes vegades hi ha l’estigma que una persona sense llar viu en una plaça amb quatre cartons i es droga, però no és així. Hi ha gent que té la seva feina, la seva família, el seu domicili... però un problema sobtat els canvia la vida i no tenen una altra opció que acabar al carrer, a una fàbrica o a un cotxe”, expliquen des de la Creu Roja. Diversos factors condueixen a aquesta situació, encara que, principalment, hi ha tres causes que sobresurten per sobre de la resta: “La causa més usual és l’econòmica per problemes amb el preu del lloguer o la situació familiar, per exemple”, exposa la tècnica. “Hi ha gent que s’ha separat i ha de destinar tots els seus recursos als fills i no n’hi queden per ells i han d’anar a viure al carrer...”, afegeix un voluntari.

El consum és la segona causa més recurrent, ja que l’addicció els porta a gastar-se tots els seus ingressos en drogues i han de recórrer al carrer o a algun local en condicions pèssimes per viure-hi.  Finalment, des de les entitats remarquen molt que el tercer factor més recurrent és el de la salut mental i asseguren que “cada vegada està augmentant més”. “És una cadena: agafes una depressió, et fan fora de la feina, no tens ingressos, no pots pagar el pis i has de marxar de casa. Passa molt més del que la gent es pot arribar a imaginar”, explica l’Azahara.

Les entitats de suport, la clau

Des de l’Ajuntament, asseguren que per donar una bona resposta al sensellarisme “caldria reforçar la coordinació entre les diferents administracions i garantir-nos més recursos”. Davant d’això, alcen la veu per treballar amb les diverses entitats que conformen la Taula del sensellarisme, una organització formada per l’administració municipal i un conjunt d’entitats que treballen per vetllar pel benestar de les persones sense llar, juntament amb Ningú Sense Sostre, LaFabri-k, Actua Vallès, Creu Roja, Càritas, Corporació Sanitària Parc Taulí, Institut Català de la Salut i diversos departaments del consistori.

Per fer front al sensellarisme, hi ha diverses maneres d’allargar la mà a les persones que ho necessiten: “Els casos arriben de maneres molt diverses. O bé sortim al carrer a fer prospecció a punts calents on creiem que hi pot haver gent dormint al carrer i els portem menjar, aigua o mantes; o mitjançant avisos de l’Ajuntament de Sabadell o, finalment, “a finestra”, que vol dir que venen ells a les nostres oficines a demanar-nos ajuda”, explica l’Azahara González.

Aquestes entitats de suport ofereixen una intervenció social coordinada per la Taula de Sensellarisme, que “dissenya i implementa un model d’atenció adaptat a cada cas, assegurant una atenció integral que afavoreixi itineraris d’inclusió i promogui l’accés als recursos”, segons fonts municipals. De fet, diverses entitats, com la Creu Roja, Ningú Sense Sostre i Actua Vallès, s’encarreguen de recórrer els punts calents de la ciutat on es concentra un major nombre de persones sense llar per portar-los menjar, begudes i mantes i garantir que reben una ajuda.

A part, a tota la ciutat es disposa de diferents recursos per fer front a la problemàtica del sensellarisme, expliquen des de l’Ajuntament: un servei d’acollida de dia a la Creu Roja i a Càritas; dos menjadors socials; prestacions econòmiques; l’SCAI, el servei cívic i ciutadà d’acolliment a les persones immigrades; serveis i recursos de suport i acompanyament laboral, i set habitatges per avançar en el concepte de Housing First, un mètode promogut per l’Ajuntament perquè, com asseguren fonts municipals, no creuen “en el model de baixa exigència” que suposaria acollir persones en albergs permanents.