Una cervesa a la terrassa un migdia, un cafè a mitja tarda o unes tapes al vespre. Matí, tarda o nit, les terrasses han seduït Sabadell i creixen a la nostra ciutat: les llicències s’han disparat un 24,6% en cinc anys, segons dades municipals, mentre la restauració va guanyant terreny al Centre, com es desprèn de l’informe de l’Observatori de Centres Urbans. A la nostra ciutat hi ha 430 terrasses. O el que és el mateix: el 46,5% de bars i restaurants de Sabadell disposen de taules i cadires a l’exterior, segons dades facilitades per l’Ajuntament de Sabadell.
“La pandèmia va fer descobrir les terrasses per a molts clients”, sosté Jordi Roca, president del Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme de Sabadell. “Hi havia gent que mai havia segut a una taula a l’exterior per a dinar, i ara ho prefereix”, assegura. Per al sector, disposar de terrassa és ampliar la capacitat de negoci i un bon aparador del servei. “És un gran reclam, en molts casos representa un tant per cent de la facturació molt important”, afirma Roca. Disposar d’un espai exterior s’ha convertit pràcticament un must per als establiments.
Per sectors, la terrassa ha triomfat històricament a gelateries i cafeteries i, en segona instància, bars. Però segons el Gremi d’Hostaleria, recentment també s’està fent lloc entre els restaurants. A la ciutat hi ha un total de 924 locals d’hostaleria: sis de cada deu establiments són bars (586), que són més recurrents que no pas els restaurants (250) –un 27%– o les cafeteries i gelateries (88) –9,5%. “Les terrasses amplien la capacitat del negoci, generen feina i riquesa i dinamitzen la ciutat, donen vida i caliu”, considera el president del Gremi.
Si bé abans la terrassa era cosa d’estiu, la pandèmia ha acabat amb la seva estacionalitat, que ara són un reclam durant tot l’any. “Gràcies a la climatització de les terrasses, també funcionen durant l’hivern”, exposa un restaurador del Centre de Sabadell. “En el meu cas, és més un complement al restaurant, però ja suposa un 10% de la facturació”, calcula.
Però hi ha altres locals on l’espai interior és molt limitat i mantenen el negoci gràcies a la terrassa. “La gent crida més gent, i disposar de més espai permet que revifi la facturació”, exposa Àlex Urpí, des de Belles Arts. “Abans, la terrassa era pràcticament exclusiva per als fumadors. Ara, primer s’omple la terrassa i, quan no queda espai, la gent va a l’interior”, confirma Javi Fernández, des de Macrobocatas Popeye.
L’espai exterior ha esdevingut, més que mai, una extensió clau per al sector de la restauració, i una opció cada cop més demanada pels clients. Els hostalers coincideixen que la pandèmia va marcar un punt d’inflexió, obligant molts establiments a repensar el seu model de negoci i apostant pels espais a l’aire lliure per garantir la seguretat sanitària i mantenir l’activitat. El que va començar com una solució temporal s’ha acabat convertint en un element estructural del paisatge urbà i de la vida social local.
Segons les dades facilitades per l’Ajuntament, l’increment de llicències no només s’ha mantingut un cop superada la crisi sanitària, sinó que ha continuat creixent, impulsat per la demanda ciutadana i el pes econòmic del sector. “Bars i restaurants han vist en la terrassa un atractiu i una forma de captar clientela en una ciutat amb una oferta gastronòmica en expansió”, sosté Roca. “Les terrasses ja no són un complement: són un actiu fonamental per a molts establiments”.
Una tendència que, des del Gremi, sostenen que ha de ser controlada i respectuosa amb l’espai públic, la convivència i la regulació horària.
