Les denúncies per ocupacions d'habitatges van pujar a Sabadell durant el 2024, respecte de l'any anterior. Segons asseguren des del cos dels Mossos d'Esquadra, durant el 2023 es van demandar un total de 119 ocupacions d'habitatge, mentre que el 2024 la xifra va pujar fins a les 262. Així, en tan sols un any, l'increment interanual va ser de més d'un 120%. En xifres absolutes, doncs, aquesta dada situa la capital vallesana en la quarta ciutat catalana amb més denúncies per ocupacions durant l'any passat, només per darrere de grans ciutats com Barcelona (805), Badalona (345) i Mataró (297). A Girona (231) i a Terrassa (188) també van augmentar els casos interanuals. La ràtio per cada 10.000 habitants, a part, és d'11,8 casos, mentre que la mitjana de tot Catalunya es troba en 6,4 casos, segons les dades de la policia catalana, que només tenen en compte els municipis de més de 10.000 habitants. A tot Catalunya, a tan sols a sis comarques s'ha mantingut igual la xifra de denúncies relacionades amb l'ocupació; a 13, ha baixat i a 24 més ha pujat. De fet, al conjunt del Vallès Occidental, la suma total de demandes d'ocupació va créixer més d'un 40%, passant dels 543 casos fins als 761, cosa que la situa com a la segona comarca amb més casos, només per darrere del Barcelonès.
Quin és el principal problema a Sabadell?
El primer tinent d'alcaldessa i portaveu del Govern, Eloi Cortés, assegura que "el 90% de les denúncies són d'immobles de grans tenidors com fons d'inversió o entitats bancàries, que normalment no interposen denúncies". Aquest fet, segons indica, "permet que la situació es reprodueixi i quedi enquistada en el temps", dificultant la intervenció per posar punt final a la situació. Davant les xifres, Cortés explica que no totes les denúncies són de fets consolidats, ja que "en alguns casos la policia municipal frustra els intents en un nombre creixent els últims anys", tal com també reflecteixen les dades en l'àmbit català. Amb tot, de vegades es troben amb ocupacions en espais "semiabandonats" on es fa difícil determinar la "traçabilitat" dels fets, és a dir, en quin moment han començat, cosa que marca la possibilitat d'un desallotjament "en calent". Així, el regidor recomana als veïns trucar a la policia municipal quan apareix una sospita. Si ja és massa tard, afegeix, "la via d'actuació municipal és contactar amb la propietat, assegurar-se que engeguin un procés judicial i col·laborar amb la fiscalia, i intervenir en casos de conflictivitat i convivència", conclou.
Tot i la dificultat per actuar davant de moltes ocupacions, especialment en pisos de grans tenidors, els Mossos d’Esquadra remarquen que en els darrers anys s’han fet passos per agilitzar la resposta. Una de les eines clau és la llei 1/2023, que permet als ajuntaments i comunitats de veïns iniciar accions legals quan el propietari d’un immoble —normalment un fons o un banc— no reacciona davant una ocupació conflictiva. La normativa preveu fins i tot sancions d’entre 3.000 i 900.000 euros per als grans tenidors inactius i, en casos greus, autoritza el consistori a adquirir temporalment l’habitatge per destinar-lo a ús social. A més, el cos policial ha posat en marxa un cercador intern d’immobles de grans tenidors per identificar més ràpidament els propietaris i poder activar la resposta policial i judicial quan cal intervenir. De totes maneres, sovint costa determinar el moment exacte en què s'ha produït l'ocupació, cosa que endarrereix el procediment i els manté encallats durant diversos mesos.
