Instagram, TikTok i YouTube han substituït la televisió com a principal porta d’entrada a la informació per als joves. Segons l’últim Eurobaròmetre sobre Joventut, un 42% dels enquestats d’entre 16 i 30 anys s’informen sobretot a través de les xarxes socials, mentre que la televisió queda en segon lloc amb un 39%. Les plataformes més utilitzades per informar-se són Instagram (47%), TikTok (39%) i YouTube (37%), molt per sobre de les webs de notícies tradicionals, que només sedueixen un 26% dels joves. El canvi d’hàbits, però, no és només tecnològic: també afecta la manera com aquests continguts són percebuts i valorats.
“Ja no importa només com s’informen, sinó com s’han socialitzat”, explica Òscar Coromina, professor de Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. “Els joves que avui tenen vint anys són els primers que han crescut amb YouTube des de petits. La seva manera d’entendre el món passa per les pantalles i les xarxes, que han substituït el paper central que tenia abans la televisió.”
Aquesta centralitat, però, comporta riscos evidents. L’algoritme és qui decideix quins continguts apareixen i amb quina freqüència, una lògica que no respon a criteris periodístics sinó comercials. “Els mitjans de comunicació tradicionals tenen editors, figures que d’alguna manera es fan responsables i segueixen bones pràctiques, un codi deontològic... Això no existeix a les plataformes”, explica. “Podrien tenir mecanismes perquè això passés, però no ho fan”, afegeix.
- TikTok és la preferida dels adolescents
- Víctor Castillo
Això explica, en part, que cada cop més joves acabin exposats a discursos extrems o desinformació. Segons l’Eurobaròmetre, un 76% dels joves europeus consideren que han estat exposats a notícies falses almenys alguna vegada. “Cada vegada es valora menys la veritat i el coneixement científic”, adverteix Coromina. “A vegades, no és que no sapiguem diferenciar una notícia falsa, sinó que sovint tant ens fa. El que busca la gent és veure alguna cosa que l’entretingui o que estigui d’acord amb el que pensa, encara que no sigui veritat”, conclou.
La IA, l’última a entrar al grup
L’aparició d’eines d’intel·ligència artificial generativa ha obert una nova etapa. Més de la meitat dels joves europeus admeten haver-les fet servir durant l’últim any per crear imatges, textos o vídeos, sobretot amb finalitats educatives o d’entreteniment. Tot i els avantatges de l'eina, Coromina convida a mantenir la mirada crítica: “Les plataformes ja fa anys que funcionen amb intel·ligència artificial. El problema no és la tecnologia, sinó qui la governa i amb quins objectius. Si l’única finalitat és la de fer diners, és fàcil que pel camí es perdin valors més essencials”.
