Després dels telèfons mòbils, la intel·ligència artificial es perfila com un dels grans debats educatius d’aquest curs. La pregunta ja no és només si l’alumnat pot fer servir eines com ChatGPT per resoldre un treball, preparar un examen o redactar un text; sinó com s’ha d’incorporar una tecnologia que serà cada vegada més present en el món laboral. A Sabadell, els centres comencen a posar ordre.
El Departament d’Educació ha distribuït aquest curs unes orientacions generals sobre l’ús de la IA als centres. El marc estableix que els menors de 14 anys no haurien d’utilitzar de manera autònoma eines d’intel·ligència artificial que no estiguin pensades específicament per a entorns educatius, mentre que entre els 14 i els 18 anys se’n requerirà l’autorització. Igualment, recomana que cada centre disposi d’un grup de treball que elabori una proposta pròpia d’incorporació de la IA.
A l’Institut Escola Industrial, el centre ja ha incorporat la IA a la seva normativa de funcionament. El director, Gabriel Montserrat, explica que també s’està formant el professorat perquè pugui utilitzar aquestes eines en la seva activitat docent. “És una eina que hem d’anar incorporant”, defensa. L’ús, però, no és lliure. En les activitats d’aprenentatge i avaluació, el professorat determina si es pot utilitzar, amb quina finalitat i amb quins límits. “Si la IA té una aportació rellevant en una tasca, l’alumne n’ha de declarar l’ús i continua sent responsable del resultat”, explica. “L’hem d’anar restringint, també”, apunta Montserrat, sobre possibles usos fraudulents, com generar imatges inapropiades o copiar treballs. Alhora, l’Industrial explora aplicacions pedagògiques de la IA, com ara la creació de materials adaptats a diferents nivells dins d’una mateixa aula, sempre sota supervisió del professor.
A la Vedruna Immaculada també treballen en aquesta línia. L’escola, juntament amb altres centres Vedruna, prepara un reglament específic per regular-ne l’ús i garantir-ne la seguretat i l’ètica. El coordinador digital del centre sabadellenc, Josep Froilán, considera que és una eina útil tant per als alumnes com per als docents, però amb una premissa: “És una eina de suport i no de substitució”. És un tema que “preocupa i inquieta” tant les famílies com el professorat, però que l’escola veu també com “una bona eina i oportunitat”, sosté Froilán.
El repte va més enllà de controlar si els alumnes copien o no. Mònica Nadal, directora de Recerca a Equitat.org, considera que la irrupció de la IA obliga a revisar fins i tot la manera d’avaluar. “Si l’alumne pot presentar un treball impecable generat per una màquina el problema és que no estem avaluant bé els aprenentatges”, diu.
Nadal alerta que utilitzar la IA sense acompanyament pot fer que els alumnes deleguin processos de pensament que també formen part de l’aprenentatge. Però prohibir-la tampoc resol el problema. “Tampoc volem que els docents es passin la vida perseguint i fent de detectius”, afegeix. Per això, defensa que l’escola ha d’ensenyar a “moure’s en el context digital i aprendre a utilitzar la IA”. “Això és alfabetització del segle XXI”, conclou.
