Sabem que pot ser nociu? Sí. Està localitzat? Sí. És l'abecé que segueix l'expert en pneumologia pediàtrica Miguel Garcia a l'hora de reivindicar: "Si l'amiant és un cancerigen conegut, s'ha de retirar". El doctor, que exerceix al Parc Taulí, exposa que "com més temps estàs exposat, més risc; i com més jove ets durant l'exposició, encara més risc”. Una qüestió que fa saltar incògnites especialment a les escoles que encara tenen cobertes d'amiant. Tot i que no hi ha estudis específics sobre infants —la major part de la recerca prové de contextos laborals—, el doctor alerta que en els centres educatius “tenim una població vulnerable” que cal protegir. Tanmateix, cal especificar que les fibres només s'escampen quan la placa es manipula o rep trompades. I encara que no vol fer un crit d'alarma, s'aferra al concepte val més evitar que curar.
Una desena de centres amb amiant al municipi
Actualment a Sabadell, a les escoles Agnès Armengol, Calvet d’Estrella, Can Deu, Joan Montllor, Pau Casals, La Floresta, Roureda i La Romànica; i al CEE Francesc Bellapart i a l’Escola d’Adults de la Creu de Barberà hi ha amiant. Al Pau Casals i al Calvet d’Estrella, la situació preocupa més perquè tenen totes les teulades recobertes íntegrament de làmines d’amiant. I en altres casos, la situació és més anecdòtica, com a l’escola Can Deu, on només està localitzat en una part de l’edifici d’infantil. Encara que en els últims dos cursos s’han reduït els centres amb amiant d’una vintena a una desena al municipi, la Generalitat no ha pogut confirmar que aquest any es facin obres de desamiantatge. L’estiu passat –es fan a l’estiu perquè els centres estan buits–, Sabadell va ser la ciutat de tot Catalunya que va acollir més obres per retirar uralita. Per tant, si res canvia, totes les escoles que van tancar el curs amb fibrociment, començaran el nou any escolar amb la mateixa problemàtica.
Per què ens afecten la partícules de l'amiant?
L’amiant es va utilitzar durant dècades per la seva resistència, impermeabilitat i capacitat d’aïllament. “És un mineral fibrós que es podia manipular bé i donar-li diferents formes. Per això es va començar a fer servir en la construcció”, explica el metge, que afegeix que "a principis dels 2000 es va demostrar que era nociu". El problema és que les seves fibres, invisibles a simple vista, poden flotar a l’aire, penetrar fins a les zones més profundes dels pulmons, acumular-se i afavorir els efectes cancerígens. "Mentre les fibres més grans, com poden ser les de carbó o brutícia, queden aturades pels mocs i les acabem expulsant, les d'amiant són tan fines que arriben directament al pulmó", explica.
"Transparència"
En un missatge llançat a les famílies, el doctor recomana que "demanin transparència, que preguntin si se n'ha detectat; i si és així, quin pla hi ha per treure-ho”. Igualment, apel·la a les institucions –o organismes privats si és el cas– a proporcionar tota la informació a les famílies dels centres afectats. Catalunya compta amb un pla estructurat per eliminar l’amiant abans del 2032, reforçat amb lleis, finançament, censos, subvencions, actuacions concretes i informació pública.
