Sabem que pot ser nociu? Sí. Està localitzat? Sí. És l'abecé que segueix l'expert en pneumologia pediàtrica Miguel Garcia a l'hora de reivindicar: "Si l'amiant és un cancerigen conegut, s'ha de retirar". El doctor, que exerceix al Parc Taulí, exposa que "com més temps estàs exposat, més risc; i com més jove ets durant l'exposició, encara més risc”. Una qüestió que fa saltar incògnites especialment a les escoles que encara tenen cobertes d'amiant. Tot i que no hi ha estudis específics sobre infants —la major part de la recerca prové de contextos laborals—, el doctor alerta que en els centres educatius “tenim una població vulnerable” que cal protegir. Tanmateix, cal especificar que les fibres només s'escampen quan la placa es manipula o rep trompades. I encara que no vol fer un crit d'alarma, s'aferra al concepte val més evitar que curar.
L’amiant es va utilitzar durant dècades per la seva resistència, impermeabilitat i capacitat d’aïllament. “És un mineral fibrós que es podia manipular bé i donar-li diferents formes. Per això es va començar a fer servir en la construcció”, explica el metge, que afegeix que "a principis dels 2000 es va demostrar que era nociu". El problema és que les seves fibres, invisibles a simple vista, poden flotar a l’aire, penetrar fins a les zones més profundes dels pulmons, acumular-se i afavorir els efectes cancerígens. "Mentre les fibres més grans, com poden ser les de carbó o brutícia, queden aturades pels mocs i les acabem expulsant, les d'amiant són tan fines que arriben directament al pulmó", explica.
"Transparència"
En un missatge llançat a les famílies, el doctor recomana que "demanin transparència, que preguntin si se n'ha detectat; i si és així, quin pla hi ha per treure-ho”. Igualment, apel·la a les institucions –o organismes privats si és el cas– a proporcionar tota la informació a les famílies dels centres afectats. Catalunya compta amb un pla estructurat per eliminar l’amiant abans del 2032, reforçat amb lleis, finançament, censos, subvencions, actuacions concretes i informació pública. A Sabadell, per exemple, fa dos anys, hi havia prop d’una vintena d’escoles amb amiant localitzat; i ara, els equipaments afectats arriben a la desena.
