Els catalans ja descobrien el país amb cotxe a final del s. XIX, cap al 1890. Una època en què un sabadellenc, Eduard Brossa i Trullàs (1848-1924), va contribuir a visualitzar Catalunya amb els seus mapes, uns documents que va elaborar al llarg de tota la vida, amb actualitzacions constants. Aquesta setmana, la Fundació Bosch i Cardellach ha homenatjat Brossa dedicant la conferència de clausura del curs 2025-26 a donar a conèixer la seva obra, i ho va fer amb la participació de la doctora en Geografia Carme Montaner, especialista en la cartografia de Catalunya dels segles XIX i XX.
Tot i que va néixer a Sant Andreu del Palomar, sempre va viure a Sabadell, on al barri de la Creu de Barberà hi ha un carrer que porta el seu nom. La cartografia formava part pràcticament del seu ADN, perquè des dels 14 anys es dedicà a la litografia, estampació i gravació de mapes en diferents suports, però va acabar sent un cartògraf molt destacat, assenyala Montaner, que afegeix que “tot i no venir del món de l’enginyeria ni l’arquitectura, va dur a terme una tasca d’edició molt important. Fins i tot després de la seva mort el seu mapa de Catalunya es va continuar imprimint”. Als 14 anys va començar a d'aprenent a la casa Tarragó i, al vespre estudiava a l'escola d'art i disseny de la Llotja.
- Mapa de Catalunya d`Eduard Brossa
- Fons Brossa – ICGC (cedida)
El sabadellenc va dedicar-se a l’ofici en un moment en què tot estava per fer. “No hi havia cartografia de base”, i va tenir un paper rellevant en l’elaboració de mapes de la Diputació de Barcelona. Per exemple, se’l recorda per ser l’encarregat del mapa geològic i topogràfic de la província. La seva forma de treballar era totalment artesanal, en una època en què no hi havia ordinadors ni mòbils: “sortia amb llibretes de camp, brúixola d’alçada i d’orientació i un goniòmetre per calcular angles amb precisió”, recorda la doctora en Geografia. El primer mapa que va fer data de 1875 i, l’últim, de 1921. El primer que va fer de Catalunya data de 1883, però tot i que no va ser el primer que hi havia, Montaner creu que sí que va ser “el més conegut i difós de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX, on té un paper molt destacat”. Era considerat el mapa de Catalunya “modern” i “el feien servir a les escoles i la ciutadania que començava a moure’s amb cotxe. Era el Google d’ara”. Amb el pas dels anys va anar actualitzant el mapa, incloent-hi noves carreteres i tots els canvis necessaris.
Moment de descobrir Catalunya
Eduard Brossa “va viure un moment molt específic, de descoberta del país amb associacions excursionistes, i el mapa va passar a ser molt important i va contribuir a la imatge del país, que és fonamental”, destaca Carme Montaner. Va conviure amb la Renaixença, el moviment cultural que el segle XIX va realçar la llengua, la història i la identitat catalanes. Eren els anys de la creació del Centre Excursionista del Vallès, el 1908; el Centre Excursionista de Sabadell, el 1919; i l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (1926). Les tres que, el 1970, es van fusionar en la Unió Exursionista de Sabadell (UES).
