Barrejar la plaça de Sant Pere de la Ciutat del Vaticà amb la Torre de l'Aigua en una mateixa llibreta no deu ser una pràctica gaire usual entre dibuixants. Carlos Hernández, director i fundador d'Urban Sketchers Bogotà, arquitecte i artista plàstic provinent de la capital de Colòmbia, ha aterrat a Sabadell a conèixer un membre molt especial de la seva família i ha aprofitat l'avinentesa per continuar ampliant la seva llibreta de records. "La meva filla fa quatre anys i mig que viu aquí i el passat 21 de juliol vaig venir a conèixer la meva neta", explica, il·lusionat. Des de petit l'acompanya, el dibuix, però mai ha estat la seva font d'ingressos principal -tot i que n'ha tingut amb la venda d'obres pròpies-, sinó la seva gran afició des que va ajuntar un llapis i un full de ben petit.
Fa set anys va crear el grup Urban Sketchers de Bogotà, juntament amb una companya arquitecta, i des d'aleshores ha anat convocant els sketchers -dibuixants urbans- dissabte rere dissabte. L'objectiu del moviment, present a moltes ciutats del món, és trobar-se durant tres hores setmanals per plasmar conjuntament diversos punts de la ciutat i anar recorrent Bogotà, en el seu cas, fins a completar-lo, "tot i que és molt difícil". Des del seu país natal, abans de venir a Sabadell, ja va buscar si existia aquest moviment aquí i no va tardar a posar-se en contacte amb ells. "Tant se val d'on vinguis. El nostre llenguatge és el dibuix i és una manera universal de comunicar-se. A part, el dibuix ajuda a reforçar la imatge mental dels llocs i d'aquesta manera t'endús records diferents dels d'una fotografia", explica.
- L`església de Sant Fèlix, feta a mà
- David Chao
"És una manera d'integrar-se als llocs on vas"
Sempre ha estat relacionat amb tot allò que té a veure amb l'art i ho entén com una manera de viure i d'integrar-se allà on vas. "Vaig dibuixant diversos indrets i, a poc a poc, em vaig impregnant de la seva cultura i les tradicions. Quan arribes a qualsevol lloc del món notes una connexió immediata amb l'entorn i un grup de dibuixants com Urban Sketchers t'ho posa més fàcil", afirma. És una estona que té per estar amb ell i segueix una rutina molt marcada que defineix com una "experiència personal apassionant", tal com ho descriu ell mateix: "Passejo per Sabadell, vaig mirant espais o edificis que em cridin l'atenció i, quan en trobo un, faig el primer esbós elaborat i vaig a una cafeteria a acabar la peça tranquil·lament".
"El dibuix és l'idioma universal i tothom el sap parlar, encara que molts es creguin que no. Tothom sap i pot dibuixar", diu. A més, recalca que els urban sketchers no tan sols són apassionats de l'art, la pintura i el dibuix i que les portes són obertes a tothom. "Al nostre grup de Bogotà, un 50% dels assistents no tenen cap vinculació amb l'art. Hi ha advocats, filòsofs o enginyers", explica, animant la ciutadania a apuntar-s'hi i a trencar barreres. Per entrar a formar part del grup, del país que sigui, només cal que t'agradi dibuixar i t'interessi aquest art perquè no és una agrupació competitiva, sinó cooperativa. "És igual si dibuixes fenomenal, regular o malament. Si t'agrada dibuixar seràs benvingut".
