Jordi Roca porta l'hospitalitat gravada a la pell. Un esperit servicial i atent que es respira només entrar per la porta d'Els Tranquils, a les acaballes de l'avinguda de Barberà. "Et poso un cafè?", pregunta només veure'm entrar. A les parets del genuí local sabadellenc, una recopilació de fotografies de personalitats il·lustres que han passat pel popular establiment de tapes observen l'escena. No hi falten figures de polítics destacats del panorama català, artistes, periodistes i alguns dels jugadors i entrenadors que expliquen els èxits moderns -i no tan actuals- del Barça. "És una sort haver-los rebut aquí", confessa amb senzillesa abans d'iniciar un repàs d'anècdotes amb els famosos comensals que han tastat les seves obres.
"La família venia de Santa Maria de Palautordera. El pare era pagès i va venir a Sabadell l'any 1964. Aleshores, era molt típic muntar una bodeguita. Hi havia moltes botes. Es venia vi a granel, era el predecessor del bar, que era una mica més selectiu. Arribava gent i, ja que venia a buscar el vi, demanava: 'posa'm un xarrup de vi...'. No te n'adonaves i ja havies de posar una barra i créixer", explica sobre els orígens de l'espai. Els pares van aprofitar la clientela per evolucionar, servint cafès i cada dia més productes.
L'origen del mític local
Els Tranquils, batejat per la penya excursionista que tenia fins i tot una sardana, va anar guanyant adeptes. "Posar el nom en català era complicadot en aquella època. Però com que era una penya, ningú li va veure mala intenció", rememora. El Jordi s'ha criat en aquest ambient, entre clients demanant cerveses i plats. "Venien molts treballadors immigrants de l'època. Jo vaig fer la mili a Madrid i vaig descobrir el que eren les tapes, el pop, els calamars... Quan vaig tornar, vaig saber que era el que havíem de fer aquí", recorda. Després de la primera reforma, fa uns 35 anys, va agafar les regnes del local.
- Jordi Roca, xef d`Els Tranquils de Sabadell
- Juanma Peláez
Des d'aleshores, el xef ha apostat per una barreja de tradició, però sense renunciar a la modernitat. "Si no, és molt avorrit sempre el mateix. He anat entrant en els cercles d'alta cuina i he agafat idees. No és qüestió de posar a casa teva tot el que tu vulguis, perquè requereix unes necessitats concretes que potser no pots desenvolupar a la teva cuina. Però vas afegint un toc". Encara recorda, amb certa nostàlgia, quan sortien a fora recitant tota la carta. "La gent es posava fins i tot nerviosa quan cantaves tantes opcions i t'acabava demanant unes olives", riu sobre aquells exercicis que avui, amb tanta tecnologia, sonen gairebé prehistòrics.
Els plats estrella
Els calamars a la romana, reivindica sense dubtar, continuen sent el plat estrella. A l'extensa carta, que desprèn solera, també destaquen la tonyina escabetxada, els bunyols o les croquetes de marisc. "Has de partir de la base d'oferir un bon producte. Però també l'has de vendre bé, ser simpàtic i agradable. Hem de lluitar contra allò impersonal de llocs que arriben i et poden absorbir o fer desaparèixer. Tenim un públic gran i has de lluitar per atraure també la joventut", confessa sobre la recepta que ha mantingut els fogons ben vius durant més de sis dècades a Sabadell.
Amb 63 anys, el Jordi no pateix pel futur. Tampoc pensa en la jubilació. "Els meus fills no estan en el negoci. No sabem com continuarà, malgrat que evidentment m'agradaria que perdurés", admet, tranquil per haver fet bé la feina. Sense un relleu al cap, l'objectiu és gaudir del dia a dia. Encara que, per les particularitats del sector, suposi fer sacrificis que ell accepta sense amargor. Disposat sempre a oferir taula als clients més fidels i a aquells de nous que decideixen tastar alguna de les seves obres. No totes les innovacions acaben triomfant. Però per a una ment desperta i enginyosa com la seva, això no sembla preocupar gaire. "Em quedo amb les opinions que rebo de la gent que ve. No sempre pot agradar a tothom, però diria que últimament fins i tot hem acumulat bones ressenyes a internet", tanca amb sentit de l'humor i un somriure perenne rere la barra.
