"Jo ja no en puc sortir, de Mans Unides” Amb aquesta convicció, Concepció Cabanes resumeix més de trenta anys de voluntariat, implicació i compromís amb la cooperació internacional. Té 72 anys, però en parla com si hagués començat ahir: amb aquella energia pròpia de qui sent que fa exactament allò que ha de fer. Responsable de Mans Unides Sabadell des del 2019 i presidenta de la delegació del Vallès Occidental i Oriental des del 2021, s’alça com una peça clau de l’entitat i de la solidaritat de Sabadell al món.
Va néixer a Sabadell l’any 1953 i, des de nena, tenia dues grans il·lusions: ser mare i infermera. Però això últim no va ser fàcil: “El meu pare no volia que ho fos. Però al final vaig aconseguir-ho. I quan ell va emmalaltir, el vaig poder cuidar no només com a filla, sinó com a professional.” Aquell episodi va marcar el principi d’una carrera llarga i vocacional. Es va formar a l’escola d’infermeria Epione, a Sabadell, una institució que recorda com “humanista i moderna”. Des del primer dia de pràctiques va saber que havia encertat el camí. Allà va començar una trajectòria professional que la portaria a diferents hospitals i, quasi per casualitat, també la van conduir a Mans Unides.
Un viatge a l’Índia
Hi ha moments que representen un punt d’inflexió a la vida. Per a ella, va ser l’any 1989, quan va viatjar a l’Índia com a infermera. Va trepitjar Bombai, Nàssic, Calcuta… i va ser testimoni de la fam, la pobresa i la desigualtat. “Va ser dur, però també revelador. Allà vaig conèixer projectes impulsats per Mans Unides i em van impressionar”. També hi va conèixer una figura que la va marcar, una infermera formada a Suïssa que va fundar ciutats per a persones amb lepra, apropant-los de nou a les seves famílies. “Quan vius això, penses: ‘he de fer alguna cosa’”, diu Cabanes. I ho va fer. En tornar, es va fer voluntària de Mans Unides.
Treballava jornades maratonianes a l’hospital, però les reunions de Mans Unides eren a les vuit del vespre i hi podia assistir. I, sense gairebé adonar-se’n, també va representar l’entitat a la Comissió Sabadell Solidari, nascuda el 1989 amb el suport de l’Ajuntament i d’entitats com la Lliga dels Drets dels Pobles o la Creu Roja. El 1998, la comissió va esdevenir Fundació Sabadell Solidària, un pas endavant cap a la professionalització de la cooperació. I Cabanes, és clar, també hi era.
Ara, ja jubilada, lidera l’equip de voluntaris de Mans Unides Sabadell, una trentena de persones que organitzen activitats tot l’any: marxes solidàries, teatre, concerts, gales... “El nostre objectiu és sensibilitzar sobre la realitat als països del sud: Àfrica subsahariana, Àsia septentrional i Amèrica Llatina”. Tenen 200 socis i una agenda ben carregada.
.
