La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo (Barcelona, 1982), no volia faltar a l’acte de la col·locació de la primera pedra de la primera residència pública per a gent gran de Sabadell, un equipament reclamat per entitats socials i veïnals des de fa més de vint anys.
L’agost de 2024, Martínez va heretar un departament amb problemes enquistats des de fa anys i que van a més: cada any, Catalunya suma 13.000 persones de més de 80 anys, mentre falten equipaments i mans per atendre-les. A banda de l’envelliment, ha de fer front a l’augment de la vulnerabilitat social, la gestió de l’antiga DGAIA i dels menors tutelats... Dirigeix Drets Socials en un context polític nacional i global en què es retallen drets amb motoserra.
Sabadell tindrà la seva primera residència pública el 2027, després d’anys de “demanda popular”, com va dir vostè en l’acte de la primera pedra. Per què ha costat tant?
En els darrers anys, no s’han fet els deures sobre les residències públiques de la Generalitat. Ens hem trobat que no s’ha prioritzat la construcció de nous equipaments als pressupostos i, a més, hi ha massa tràmits. Ara bé, nosaltres no volem mirar enrere, sinó posar la mirada cap endavant: reformarem l’administració per agilitzar la construcció de noves residències.
Amb fons propis?
Sí, farem un pla estratègic amb un calendari per construir més residències. També volem comptar amb les entitats del tercer sector, i per això hem posat en marxa una línia de crèdits de l’Institut Català de Finances per construir espais residencials.
La futura residència pública de Sabadell trenca amb el concepte habitual: són com pisos amb espais compartits.
Les residències ja no són espais enormes, amb moltes places en el mateix pis... Han de ser una llar. Volem crear petites unitats de convivència, de 20 persones, amb espais de menjador i esbarjo. El model de Sabadell s’aplicarà a tots els espais residencials que vinguin.
Per què no s’ha construït en vint anys? Què ha canviat? Que ara hi ha fons Next Generation?
Hi han ajudat, sí. He de reconèixer els passos de l’equip anterior, del govern Aragonès, en la gestió dels fons europeus. Ara bé, els tràmits no han estat prou àgils per posar fil a l’agulla i començar la construcció, i nosaltres ho hem impulsat. Ara bé, hem de ser tots conscients que el repte de l’envelliment és majúscul: la Generalitat no podrà construir totes les residències que ens agradaria o que la ciutadania ens reclama que construïm.
- La consellera Martínez, en l'acte de la primera pedra, amb l'alcaldessa, Marta Farrés, i els tinents d'alcaldessa Lluís Matas i Eloi Cortés
- Víctor Castillo
A Sabadell ara mateix hi ha una llarga llista d’espera per accedir a una plaça de residència. El 85% de les places estan en mans privades. Quantes de les places privades estan concertades a la ciutat? Ho preveuen augmentar?
Hi ha 946 places de residència i 282 de centre de dia. Concertarem més places a tot Catalunya, allà on veiem que hi hagi més llistes d’espera i això tindrà un impacte positiu a Sabadell i al Vallès.
La Plataforma per la Residència Pública de Sabadell es queixa de les diferències en el nombre de places públiques entre ciutats similars. La nova residència oferirà les primeres 80 places a la ciutat. Terrassa en té 171 en un complex, i aviat disposarà de 90 més amb la residència de Sant Pere Nord...
El fet que hi hagi poques residències públiques a Catalunya ha generat disparitats en el territori. El gruix de les places de què disposem són concertades i, allà on no hi ha una oferta 100% pública, mirem de compensar-ho amb places subvencionades en residències privades o d’entitats socials. La titularitat no hauria de tenir importància: busquem que la gent estigui ben atesa.
Quin cost hauran de pagar els usuaris de la nova residència del Sud?
Oscil·la entre 0 i 1.000 euros, segons les circumstàncies econòmiques de cada usuari. Cal tenir present que són uns serveis amb un cost important i la manera de poder arribar a tothom és fer que qui menys tingui, pagui menys.
- Una recreació de com serà la residència de Sabadell, un cop inaugurada el 2027 (superior) i les obres de la futura residència pública, ja iniciades (inferior)
- Cedida/Víctor Castillo
No han acabat la primera residència al Sud i a Sabadell ja els demanen la segona, a Can Llong. La inclouran en el pla estratègic de nous equipaments?
Tant de bo! Espero poder fer passos per a la segona residència pública de Sabadell, però cal recordar que hi ha una demanda molt gran de creació de residències a tot Catalunya.
Consellera, com tirarà endavant el pla estratègic per construir residències si la Generalitat no té pressupostos?
Aquest any hem arribat a acords amb els grups parlamentaris que han donat suport al govern del PSC per disposar de més recursos. Confiem que hi haurà pressupostos el 2026 i, si això no passa, podrem arribar a acords per a la planificació d’inversions. El país no es pot aturar i hi ha un consens al Parlament perquè això sigui així.
Han treballat ja en el pressupost de Drets Socials del 2026?
Encara no. L’Estat encara ha d’aterrar les regles fiscals i detallar quins són els recursos disponibles.
El seu departament atorga ajuts a tres milions de beneficiaris. A Catalunya ja som més de vuit milions de persones, un milió més que l’any 2009, quan es va pactar l’actual sistema de finançament. El pressupost de Drets Socials és sostenible sense el nou finançament?
Tenim molt present que som un país de vuit milions de persones i que això és positiu. Volem crear un cicle virtuós entre un estat del benestar fort i una economia que creix: quan la despesa social està ben feta, té un impacte positiu en la conciliació, el treball, l’equitat social i tota l’economia.
Però, amb el finançament actual n’hi ha prou?
Volem més recursos perquè hem de reforçar aquells àmbits que la societat ens demanda. És el moment de fer un pas important en els drets socials, fer un reforç en l’àmbit de la infància a través de la nova DGPPIA [antiga DGAIA] i l’atenció de les persones grans i l’envelliment...
Cada cop hi ha més joves que estan en contra de pagar impostos, segons les enquestes. Què els diria?
Que no es deixin encantar per cants de sirena, perquè aquells que reivindiquen abaixar impostos són els que desitgen que l’estat del benestar sigui feble. Un escenari que perjudicaria els joves, i no només els vulnerables, sinó també a tota la classe mitjana que necessita una bona universitat pública, un bon ascensor social, un bon servei de salut i una bona atenció a la nostra gent gran.
- Les conselleres d`Economia i de Drets Socials, Alícia Romero i Mònica Martínez, en una roda de premsa recent
- ACN
El maig passat, el Govern català va anunciar que posaria ordre a les 1.600 subvencions que atorga, valorades en 3.100 milions d’euros a l’any. Es va parlar de “racionalització”. Preveuen eliminar o crear alguna prestació social?
Hem de crear un sistema d’integració de prestacions, com fan altres països europeus. No té sentit que Catalunya tingui molts ajuts i que alguns els atorguin els ajuntaments, les diputacions, la Generalitat o l’Estat. És millor que hi hagi poques prestacions, ben dissenyades, i que donen suport a capes més àmplies de la població, com l’ingrés mínim vital i la renda garantida, on volem integrar els joves extutelats.
La DGGPIA, l’antiga DGAIA, serà realment útil per evitar la malversació dels ajuts als extutelats? Com evitaran que no hi torni a haver frau?
Com li deia, la prestació d’extutelats estarà integrada en la renda mínima, centralitzada en una base de dades que ens permetrà donar l’ajut de manera més àgil i automàtica, però també evitar errors administratius, de càlcul i reduir la incidència de pagaments indeguts. En els últims anys, hi havia hagut intents de millora a la DGAIA, però calia arribar al moll de l’os, amb una reforma integral de l’estructura, canvis en els equips i ampliació del personal.
L’augment de la vulnerabilitat social pot abocar a la delinqüència. Hi ha alguna estratègia coordinada amb Interior per abordar-ho?
Ho vull deixar molt clar d’entrada: no podem associar delinqüència i vulnerabilitat. Hi ha delinqüència en totes les capes de la societat, i no podem estigmatitzar les persones vulnerables. Dit això, des de l’àmbit social hem previst un reforç de les eines que tenim per fer tot un treball social en aquesta línia.
Abans d’acabar, m’agradaria saber la seva opinió sobre l’aldarull que es va produir a Sabadell el passat 3 de juliol contra uns delinqüents multireincidents que havien ocupat un local.
L’ocupació és un altre tema molt delicat, perquè és una de les cares més fosques i més dramàtiques de la crisi de l’habitatge. Hem de fer que hi hagi més oferta, i això no és incompatible amb tenir fermesa contra les ocupacions il·legals i condemnar els intents de trencar la convivència per part de l’extrema dreta. No ho permetrem.
