Entitats amb Vàlua: obrir les portes de les empreses a qui més ho necessita

La inserció laboral continua sent un repte clau per avançar cap a una societat més justa i igualitària. Tant en el cas del poble gitano com en el de les persones amb discapacitat intel·lectual, encara hi ha barreres i prejudicis que dificulten l’accés al mercat laboral. Algunes entitats treballen des de Sabadell per a revertir aquesta situació. En parlem amb dues d'elles: Fundació Secretariat Gitano i Xaloc.

“Encara hi ha prejudicis en la contractació de persones gitanes” 

“El treball dignifica, volem que les persones gitanes siguin presents en tots els àmbits laborals”, destaquen Amanda Sánchez i Susanna Pallarola del programa Acceder de la Fundació Secretariat Gitano. Un programa ofereix formacions professionalitzadores i pràctiques per a persones d’ètnia gitana, a banda de buscar oportunitats laborals. Un objectiu que també passa per trencar estereotips i fer visibles les trajectòries educatives i professionals del poble gitano. “Hi ha molts joves i adults gitanos amb estudis, però sovint no se’ls dona veu ni visibilitat”, denuncia.

Tot i els avenços, Pallarola reconeix que “encara hi ha discriminació”, però cada vegada més empreses aposten per la diversitat. Enguany, en el marc dels 600 anys de l’arribada del poble gitano a la península, la Fundació reivindica el paper del jovent i dels professionals gitanos com a motor de canvi. “Som a tots els espais —afirma Sánchez— i cal posar en valor el nostre talent i les nostres aportacions”.

Escola Xaloc, una porta al món laboral

Pere Farrés, membre de l’equip de Xaloc, explica amb satisfacció la tasca que duen a terme al centre: una formació professional inicial que prepara nois d’entre 16 i 21 anys amb discapacitat intel·lectual per al món laboral en comerç i hoteleria. “La nostra missió és formar-los com a persones, com a ciutadans i com a treballadors”, destaca Farrés, subratllant que molts d’aquests joves arriben al centre després d’una trajectòria educativa amb poc protagonisme i aquí “es desperten, guanyen autonomia i empoderament”.

“Intentem facilitar al màxim la feina a les empreses —explica Farrés—; nosaltres gestionem tota la part administrativa, perquè elles puguin centrar-se en el que saben fer millor: formar els nois en un entorn real de treball”.

Farrés destaca la importància de la xarxa d’entitats col·laboradores, com Taina, Andi o Cipo, que donen suport en el procés d’inserció. “Fan una feina increïble, amb percentatges d’èxit molt alts”, afirma. “Cal perdre la por, aquests nois arriben molt ben formats i amb moltes competències”.