Cada any, a Catalunya es llença tant menjar com el que permetria alimentar més persones que totes les que viuen a Sabadell durant els 365 dies que dura. Segons les dades del Departament d’Agricultura de la Generalitat presentades a mitjans de maig, cada català destina 112 euros l’any en aliments i begudes que no s’acaben consumint –sense comptar bars ni restaurants–, uns 21,56 kg/any per habitant. Generalment (70%), aliments no cuinats. Per conscienciar sobre el malbaratament alimentari i reduir-lo, L’Acadèmia del carrer de Sant Joan va celebrar ahir dimecres una nova sessió de Sabadell Amb Coneixement (SAC) en la qual va convidar la Fundació Espigoladors per conèixer el seu projecte a través de Cèlia Lerín, tècnica d’educació i sensibilització.
Què és la Fundació Espigoladors?
La fundació és una organització sense ànim de lucre que funciona amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari. Ho fem de diferents maneres, intentant actuar en les diverses baules de la cadena alimentària i amb diferents eixos. Comencem a intervenir en la primera fase de la cadena alimentària amb la producció agrícola i les espigolades, i d’aquí ve el nostre nom. Espigolar vol dir recollir el que queda de la collita principal que no té una sortida comercial i sovint es gestiona com a residu però són aliments que estan en bon estat.
Canalitzem els aliments, parlem amb els productors perquè s’aprofiti aquest aliment que no té sortida comercial per diferents motius, que poden ser els criteris estètics, de mida, forma, etc., i ho recollim amb grups de voluntariat i ho destinem a entitats socials perquè puguin ser consumides per les persones. Donem una segona oportunitat als aliments. I després treballen en recerca per minimitzar el malbaratament, treballant amb productors, distribuïdors i directament amb les consumidores amb tallers de sensibilització i xerrades intentant prendre consciència de quin és el nostre rol o àmbit d’actuació dins d’això i què podem fer al respecte.
Un punt clau, segurament part del miracle, és tancar el cercle perquè en qüestió d’hores es pugui trobar la producció, aconseguir que un grup de voluntaris la reculli i la pugui portar a entitats socials. Com s’aconsegueix?
El puzle és molt bonic, tot i que a vegades és molt complicat, però aquí està la màgia. Tobar un camp, relacionar-lo amb la xarxa de voluntaris més propera i buscar una entitat que ho rebi. El perfil de voluntàries és molt ampli i això ho fa molt enriquidor: gent adulta, famílies... És un lloc on ‘tocar terra’, en el doble sentit d’estar en contacte amb el camp i la natura, i on prendre consciència sobre la dimensió de la problemàtica. No només això sinó que la gent es troba allà i tothom aporta la seva, són punts de trobada on aprens moltes coses perquè cadascú sap el que sap i la gent ho comparteix.
Una de les àrees de treball de la fundació busca generar oportunitats per als col·lectius més vulnerables?
Una de les àrees d’Espigoladors és el nostre obrador. Si reculls 4.000 kg de tomàquet en un matí i no tens una entitat que ho rebi, què es fa? Doncs sofregit de tomàquet. Com que el nostre objectiu és l’aprofitament alimentari, les conserves són una molt bona sortida per tot aquest producte que s’ha d’aprofitar. Per això vam obrir el nostre obrador, que es diu Es Im-perfect, i és una empresa d’inserció laboral on s’ofereix aquesta segona oportunitat a fruites i verdures i persones de col·lectius vulnerables, que potser estan en un procés migratori i necessiten experiència aquí per entrar en el món laboral, o hi ha diferents casos.
Evitar malbaratament també comença quan anem a comprar i en la gestió de la nevera i el rebost. Què hem de tenir en compte quan comprem?
Dels aliments que es produeixen en el món, la tercera part es malbarata. I gairebé el 60% de malbaratament es produeix a les llars, perquè tenim hàbits de cuina i consum que moltes vegades no som conscients de la quantitat de menjar que malbaratem. És molt important posar al centre el valor els aliments, la pagesia, tot el que costa que arribi un aliment a la taula i recuperar la cuina d’aprofitament. Pensar en què tenim i animar-nos a ser una mica creatius, si no tenim un ingredient, posar-ne un altre, variar les quantitats, etc. Consumir els aliments que tinguem en la proporció que sigui. I també és important intentar comprar producte de proximitat, que redueix molt el malbaratament, comerç local, petites superfícies. I intentar moure’ns pel gust i no per l’estètica.
Quina valoració fan de la nova llei estatal per reduir el malbaratament alimentari?
Estem molt contentes amb l’aprovació de la llei. És un pas necessari en la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari. Celebrem el seu caràcter preventiu, el reconeixement de l’espigolament com a eina de prevenció i reducció, però tot i així se’ns queda curta. Som molt ambicioses i aniríem més enllà. Dona bones oportunitats, a veure com s’aterra.
Encara no ha acabat de sortir com s’aplicarà, però estem contentes perquè per primera vegada es posa al centre el malbaratament alimentari i és molt bona oportunitat per fer-ho real, tangible i aplicable. A nivell general, perquè sigui efectiva, ha de ser més concreta: per exemple, pensem que ha d’incloure accions i mesures que facilitin el seu compliment, restringir més els agents obligats al seu compliment, que ara és molt ample, i donar-li un pressupost per assolir els objectius.
El compostatge és una alternativa a potenciar?
La matèria orgànica és la més antiga i natural i hauria de ser més fàcil posar-la al servei de la gent, tant a casa com de manera comunitària, per petites zones on es pot aprofitar en horts i jardineria del barri. I que la gent veiés que funciona i aquest compostatge té una utilitat molt directa. Que té un retorn que tanca el cicle i de seguida el que era un residu retorna com a recurs per als nostres sòls.
