L’envelliment progressiu que experimenta Sabadell modifica tant la composició social de la ciutat com els reptes municipals. La gent gran s’ha convertit en un dels col·lectius clau en el dia a dia del municipi, condicionant les seves necessitats sanitàries, socials i de participació ciutadana. Ells marquen l’agenda cívica.
Segons les últimes dades (2024) de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el 19,24% de la població de Sabadell té seixanta-cinc anys o més. Comparat amb com era fa deu anys, això representa un augment d’1,21 punts percentuals, una diferència modesta, però que mostra una tendència clara i contínua: cada any hi ha més gent gran i proporcionalment menys joves. El percentatge de persones de 0 a 15 anys ha anat disminuint.
Cal recalcar també l’índex d’envelliment, que mesura la quantitat de persones de seixanta-cinc anys o més per cada 100 de 0 a 15 anys. La dada és devastadora: el 2014 era de 109,9 i el passat 2024 va ser de 133,1 a Sabadell.
Aquestes dades reflecteixen una realitat que també comporta un augment de la dependència i l’aparició de noves necessitats. Es tracta d’un grup que requereix cures sanitàries, assistencials i d’accessibilitat, especialment davant de la tecnologia o els tràmits en línia. A més, la reducció del nombre de joves afecta l’equilibri entre qui treballa, qui aporta i qui rep serveis.
Les conseqüències més directes de l’envelliment són la demanda de serveis adaptats, infraestructures amigables amb l’edat, com ara parcs, accessos i transport, i una planificació urbana que consideri els requisits de les persones grans, des del lleure fins al suport domèstic i social. Els bancs, per exemple, són elements essencials en l’espai urbà per afavorir la tercera edat. També planteja reptes sobre la sostenibilitat del sistema de pensions i de l’atenció a la dependència, en un escenari amb cada vegada més gent gran per cada jove capaç de proporcionar cura familiar o institucional.
Sabadell es fa gran, la piràmide demogràfica s’inverteix i cal estar preparats pels creixents desafiaments socials i sanitaris que se’n deriven.
