Els 'gossos potencialment perillosos' surten al carrer per trencar l’estigma

Dificultats legals per adoptar i molt d’estigma. Aquestes són les principals barreres que afecten els gossos potencialment perillosos (GPPs), una classificació legal que, segons protectores i experts, penalitza races concretes sense tenir en compte el seu comportament real. Amb aquest objectiu, la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell ha celebrat la seva segona Festa dels GPPs aquest dissabte 14 de juny a la Plaça Doctor Robert.

Clàudia Matheja, responsable del refugi de la Lliga, ho explica de forma directa: "El nostre objectiu és donar a conèixer als GPPs, que simplement estan catalogats segons la llei d’aquesta manera per la seva constitució física, estatura i raça, sense tenir en compte el que realment influeix: el caràcter". Segons diu, aquesta etiqueta legal es tradueix en un estigma constant: "Hi ha un estigma, com que tots han de ser perillosos, tots han de portar morrió".

Aquesta classificació fa molt difícil la seva adopció: "Des de la Lliga Protectora veiem com és molt difícil que aquests gossos trobin família que els adopti, ja que es requereix assegurança, llicència i certificat d’aptitud. A més, han d’anar sempre amb corretja curta i morrió". Segons Matheja, la realitat és dura: "Molts gossos porten tota la seva vida a la protectora, vuit i nou anys de no ser adoptats per ser GPPs. En l’acte d’avui volem ensenyar que són gossos completament normals i que la llei s’ha de revertir. Òbviament, alguns són gossos difícils, però igual que aquestes races també ho són els pastors alemanys, per exemple. Tot depèn de com ha estat criat i tractat l’animal. Això sí que influeix."

Més probabilitats de ser abandonats i menys opcions de ser adoptats

A la festa hi van assistir persones com en Christian Ferrer, que té un gos però no és GPP: "Jo crec que els GPPs només estan catalogats d’aquesta manera per la potència de la seva mossegada. N’hi ha altres gossos més petits i més agressius, però, clar, no tenen aquesta mandíbula. Tot i això, crec que el seu comportament depèn principalment d’una cosa: com han estat criats".

Txell Teixidó, de l'associació Life4Pitbulls(presents durant la celebració), analitza la situació actual: "Si coneixes aquestes races, t’adones que simplement són gossos amb més musculatura, més forts, que han estat estigmatitzats per la llei. Mentrestant, altres races com els pastors belgues malinois, els mastins o els pastors alemanys, que són igual de forts o fins i tot més grans, no formen part dels GPPs. Aquesta diferenciació fa que els GPPs tinguin més probabilitats de ser abandonats i menys opcions de ser adoptats."

També s’hi va donar veu a propietaris de GPPs. Pepi Muñoz va compartir la seva experiència personal amb un gos potencialment perillós: "Des que el gos tenia quatre dies he tingut un GPP a casa, ell ara té onze anys i desmunta totalment l’estigma. És una barreja de bòxer i dog argentí i és un gos boníssim amb un comportament impecable. Si jo tingués més espai a casa, adoptaria un altre GPP. Són els gossos més afectuosos".