Marta Pontnou i Laura Fa prometen donar guerra al pregó: "Direm el que ens surti de la xona"

“Serà provocador i divertit”. Marta Pontnou i Laura Fa estan més que preparades per al pregó de la Festa Major de Sabadell 2025. Mantenen el discurs i l’outfit com un secret tancat amb clau, però anticipen un pregó trencador, incòmode, sarcàstic i un punt televisiu. Pontnou, de Sabadell de tota la vida, és assessora d’imatge i vicepresidenta de la Xarxa Onion, farà tàndem amb Fa, la periodista del cor que ha passat per totes les cadenes i ràdios del país. No és de la ciutat, però com si ho fos, ens explica.

He vist que en algun altre mitjà fèieu conya que sempre sou Laura Fa i l’altra. Aquí serà al revés?

Marta Pontnou: Sí, sí! Aquí la Laura és la otra. Pensa que a mi em diuen pel carrer: “Ai, m’encanta això que fas de Mamarazzis!”, veig el podcast cada dia… (riu).

Laura Fa: Tinc molt clar que ella és la prota i jo soc l’acompanyant. La Marta és la que viu i rema a favor de la ciutat, coneix tothom i que té la xarxa, però jo m’estimo molt Sabadell.

Per a qui no sàpiga qui ets, Marta, has estat estilista de polítics molt coneguts.

Pontnou: Molt destacats. El president Pere Aragonès, l’exalcalde Juli Fernàndez, el candidat d’EH Bildu a les últimes eleccions basques, Pello Otxandiano… molts consellers, moltes dones i també de Sabadell. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell! Ja no treballo per ERC, és conegut, ara estic centrada en clientes privades, dones amb càrrecs de poder a l’empresa.

I tu, Laura, estàs a tot arreu! No et cases amb ningú.

Fa: No m’ha vingut ningú a retirar-me. Potser si vingués una cadena, un programa, i em demanessin exclusivitat… m’ho haurien de pagar, clar, però podria ser. El salseig, com la política o els esports, pot estar matí, tarda i nit. Que em vols trucar tu per fer alguna cosa? (riu).

Faràs el salt a presentadora?

Fa: Ser presentadora no és el meu objectiu, però si em donen un programa, fantàstic! He treballat amb tothom, amb el Sardà, amb Jorge Javier, amb la Lídia Heredia, amb la Melero, Clapés, Giró, Ustrell… tots els grans! És molt guai treballar amb aquesta gent i crec que soc una bona segona.

Com us vau conèixer?

Fa: Jo treballava a Ràdio Ciutat [de Badalona] amb la Núria Coll, que és una referent en alimentació saludable, i em va dir: ‘Tinc una amiga que va estudiar Humanitats amb mi que us entendreu segur’. Vam fer un sopar a casa meva, no ens vam caure ni bé ni malament i amb el temps…

Pontnou: És difícil trobar algú amb qui coincidir amb els horaris que portem, ens trobem en el mateix moment vital, tenim la canalla de la mateixa edat… això ens ha unit molt.

Sou cul i merda, o només ho sembla?

Fa: Estem tot el dia juntes, per alguna cosa o l’altra. Som com un matrimoni, amb una mirada ja ho sabem tot. Som com bessones.

Pontnou: I si no ens fem un àudio o ens enviem alguna cosa per Instagram.

Com rebeu l’honor de ser pregoneres (o reines!) de la Festa Major?

Pontnou: Ni pregoneres ni reines, presidentes! Som presidentes de Sabadell. Estàvem juntes a Madrid, 12 del migdia del 28 d’abril… despengem el telèfon i és l’alcaldessa. Vaig pensar: ‘Calla, que ara em vol donar feina, que vol una assessora d’imatge ara que no treballo per ERC’. Ens va fer la proposta, vaig començar a fotre salts de l’alegria. Li vaig dir a la Laura: ‘Perra! Que l’alcaldessa vol que fem el pregó!”. I vam dir que sí, que sí. Vam penjar i llavors va venir tot l’embolic.

Fa: Vam agafar un taxi i no anaven els semàfors. La ràdio va començar a fallar… ens vam quedar tirades tres dies a Madrid, i vam estar una bona estona sense poder explicar la notícia a ningú.

El pregó, de vegades, ha tingut un punt institucional. Esperem un concepte més trencador, més televisiu?

Pontnou: Nosaltres no som una institució, som dues ànimes lliures. Sortirem a fer una reivindicació, i a divertir. Direm el que ens surti de la xona!

Fa: Tindrà el nostre segell: un punt d’humor i mala llet. També hi ha un tou de coses a reivindicar en clau global i local. Tenim un balcó per a nosaltres, doncs farem com una carta als Reis. Hi haurà sorpreses xules… Hem mamat de la ràdio, de la tele. Serà espectacle. Entreteniment. I després farem el pack nocturn a full, com cada any.

Laura, hi ha hagut una mica de polèmica perquè fas el pregó i no ets de Sabadell.

Fa: I què? Què és, un tuit? Potser és que s’ha aixecat amb mal peu. En un moment en què apostem pel poliamor… et pots estimar més d’una ciutat, o no? M’estimo tant Sabadell com Badalona. Les meves amigues de tota la vida, que són la meva família, són d’aquí. Celebro aquí els caps d’any, vinc a totes les festes majors… No hi visc de miracle!

Pontnou: A veure. Potser la Laura s’estima més Sabadell que no algú que hi viu. Quanta gent de tota la vida d’aquí que diu: ‘Aquella merda de la Rambla’. Les sabadellenques i totes les catalanes en general res ens està bé. Què prefereixen? Un sabadellenc de tota la vida que visqui a Madrid i que mai mencioni la ciutat?

És la primera vegada que dues dones feu el pregó.

Fa: M’encantaria que no fos notícia que hagin triat dues dones. Quan han triat dos, o cinc homes, ningú diu res. Aquest any venim de dos en dos, i espera’t que no vinguem de tres en tres!

El vostre últim llibre, La Xona d’Or, inclou els manaments de la dona mare, treballadora i de país. Qui seria la xona d’or de Sabadell?

Pontnou: La Forcadell, sense cap mena de dubte. És una senyora amb una edat, amb uns estudis, que ha obert camí, que ha estat la tercera institució de Catalunya i que va arriscar el que va arriscar.

Fa: És valenta per tot el que ha viscut. Sempre que ens ho preguntin, la resposta és Carme Forcadell. Hem de tenir un agraïment i sentir amor etern per Carme Forcadell, siguis del partit que siguis.

Ha arribat als homes heterosexuals?

Fa: El nostre públic és molt LGTBIQ+ i molta dona. Hi haurà hagut algun home obligat, la veritat, però que després s’ho ha passat bé llegint-nos. Sense ser humoristes, fem humor. Te n’enfots d’un col·lectiu molt ampli, del “uh, uh, ah, ah” [imita un goril·la], del futbol… hi ha qui riu, i hi ha qui s’ho pren malament.

La figura masculina està canviant?

Fa: No gaire, no gaire. Les xarxes socials, la masclosfera, el TikTok i els streamers que foten pena i que deuen estar subvencionats per l’extrema dreta, que juga amb la por: "Vindran i us trauran la feina", "Les dones us treuen els llocs de bomber"... Són els bulos que estan calant entre els adolescents.

Pontnou: La dreta fa un discurs molt populista i entra. És més fàcil dir "Todas son putas" que explicar la teva llibertat personal a la teva criatura. Però tinc esperança. Potser perquè jo em moc més per Catalunya i ella més a Madrid, i no és el mateix.

Tractar els adolescents d’aquesta manera no és paternalista?

Fa: Som els seus pares, saps? Què vols que fem? Que siguem amics? Els hem d’educar. Tu ja tens una edat, però amb els nens és diferent.

Pontnou: L’única manera de frenar això som els pares i mares amb l’educació.

L’extrema dreta se n’aprofita, però l’esquerra ho ha fet tot bé?

Pontnou: No, no, no. És clar que tampoc.

Fa: El que passa és que l’esquerra no es passa el dia matxacant els altres. Tindrà unes altres cagades, però no va a destruir per tenir vots. I a banda, pots ser de dretes, el que no pots ser és d’ultradreta, saps? No és el mateix.

Les dues sou independentistes. Té nassos que feu el pregó a Sabadell, on hi ha majoria absoluta socialista?

Pontnou: La Marta Farrés ha decidit arriscar-se posant dues dones, amb la llengua llarga, independentistes, allà dalt. I li agraïm que hagi agafat aquest risc. Ella ha mirat per la festa.

Fa: Aquesta obertura i reconciliació està molt bé. Soc independentista, i què? I escric amb l’esquerra i soc de la Penya, i què? Ningú sap si soc budista o no soc res. Crec en la Carme Forcadell, i prou. A veure, que també és veritat que som independentistes en un moment en què el Procés està més mort…

Potser que ho deixem aquí...