Sabadell homenatja l'arquitecte Jaume Bach: en actiu amb més de 50 anys de trajectòria

L'arquitectura de Jaume Bach va rebre l'aplaudiment de la seva ciutat natal, Sabadell, en l'acte d'homenatge que es va dur a terme aquest dijous al Saló del Teatre Principal. Organitzat per la delegació del Vallès del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i l'Ajuntament de Sabadell, l'esdeveniment va congregar diferents representants del sector per celebrar la trajectòria professional de Bach (Sabadell, 1943), autor de projectes com l'antiga Sabadell Estació dels FGC a Gràcia; la seu del Banc Sabadell a Sant Cugat i l'ampliació de l'auditori del Museu Reina Sofía de Madrid, per citar alguns exemples.

Durant l'acte també es va presentar el llibre Jaume Bach. Arquitecte, que ressegueix la seva trajectòria professional de més de 50 anys –i continua en actiu als 83 anys–, des dels anys 70, i el camí que ha recorregut tan en particular com amb Gabriel Mora (Bach-Mora Arquitectes) i després amb Bach Arquitectes, juntament amb el seu fill Eugeni Bach, autor de les fotografies del llibre, que també inclou textos d'altres professionals. A l'acte també hi van participar el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell, Carles de la Rosa; la la presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, Sandra Bestraten; Eugeni Bach i el periodista sabadellenc Llàtzer Moix, que va mantenir una conversa amb Jaume Bach.

En la conversa amb Moix, Bach va explicar que, si mira enrere i pensa en com ha enfocat la seva trajectòria, "veig una certa línia que no ha estat buscada, sinó mantinguda o trobada enllaçant totes les realitats que hem pogut fer néixer o créixer". En cinc dècades, i com recull el llibre, l'arquitecte ha treballat en tot tipus de projectes, ja siguin cases, blocs de pisos, edificis d'oficines, estacions de tren, escoles, centres d'atenció primària, caves o, com en el cas de la catedral de Parma (Itàlia), la reforma de l'altar i el transsepte.

Jaume Bach també va compartir amb el públic que continua en actiu "perquè m'agrada" i va afegir que "he tingut molt bons clients". Confia que l'arquitectura no acabi sent objecte únicament de mercadeig per no acabar fabricant en sèrie. Si això passa, creu que "acabarem fent com cotxes. I si ho hem de fer [els arquitectes, com a col·lectiu en la construcció d'edificis], també hi haurà d'haver algú que els faci molt ben fets", va advertir.

El llibre compta amb fotografies d'Eugeni Bach, arquitecte i fill de Jaume Bach, amb qui comparteixen despatx. Va explicar que ha dedicat tres anys ha visitar una cinquantena d'obres del seu pare per fotografiar-les pel llibre, en el qual en surten una trentena, perquè volien que sortíssin imatges actuals, que mostrin els edificis en funcionament "i veure que aguanten bé, que tenen pàtina, que envelleixen bé". Addicionalment, fer aquest exercici li va permetre comprovar l'estima que els usuaris dels edificis tenen encara cap aquestes construccions, ja siguin obres públiques o privades.

Carles de la Rosa, conscient que a Sabadell "de vegades i fa anys s'han deixat caure alguns edificis", va reivindicar l'arquitectura "com una de les poques arts que barreja la tècnica i els somnis". I Sandra Bestraten va celebrar el "reconeixement importantíssim" que es va fer a la trajectòria de Jaume Bach i va aplaudir la iniciativa de tornar a fotografiar els edificis i analitzar-los amb la mirada d'altres arquitectes, ja que al llibre hi escriuen referents com Juhani Pallasmaa, Rafael Moneo, Anna Bach, Bet Capdeferro, Albert Chavarria, Jaume Mayol i Anna Puigjaner.