La Plataforma en Defensa del riu Ripoll ha posat en marxa una exposició itinerant per sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat de renaturalitzar el riu a l'altura de Sabadell. La mostra, formada per diversos plafons informatius, recorre diferents punts de la ciutat i explica tant l’estat actual del Parc Fluvial com les alternatives per recuperar-lo ambientalment i socialment.
L’exposició neix en un context de preocupació per la modificació urbanística que podria permetre noves activitats industrials en l’àmbit del riu. Davant d’aquest escenari, la Plataforma defensa que "el Ripoll ha de ser un espai natural, connector ecològic i pulmó verd pel Vallès, i no un nou polígon d’activitat econòmica".
9 espais clau per renaturalitzar
La iniciativa planteja la recuperació de 9 espais seleccionats per l'entitat, que consideren "actualment degradats o en desús"; que podrien ser el punt de partida d’aquest procés.
1. Molí d’en Galí: antiga fàbrica en ruïnes amb presència de fibrociment que cal retirar.
2. Molí de l’Oriac: parcel·la sense edificació, amb la xemeneia com a únic element restant.
3. Molí de la Potassa: espai dins del polígon amb potencial de recuperació ambiental.
4. Can Salvi: antiga fàbrica (Bros), avui sense ús.
5. Vapor Cal Buixó: enderrocat el 2004, actualment sense edificació.
6. Molí Xic: espai proper a l’Horta Gran amb valor patrimonial.
7. Cal Brujas: parcel·la amb xemeneia protegida.
8. Pla dels Oms: espai municipal amb vegetació abundant i potencial per crear aiguamolls.
9. Miel-Enrile: gran àrea sense edificar que connecta amb Barberà del Vallès.
Segons la Plataforma, aquests espais comparteixen una característica clau: fa més de vint-i-cinc anys que no tenen activitat industrial, fet que obre la porta a replantejar-ne l’ús i apostar per la recuperació ecològica.
- Plafons dels nou espais seleccionats
- JUANMA PELÁEZ
Més enllà d’aquests nou punts, la proposta inclou mesures més àmplies: retirar la modificació urbanística (MPG-132), impulsar un pla integral del riu, crear una oficina de gestió, garantir la qualitat de l’aigua i restaurar la vegetació autòctona. També es planteja dotar el Parc Fluvial d’una entitat jurídica pròpia i crear un observatori independent.
El risc d’inundacions, un factor clau
Durant la presentació de l’exposició a la llibreria Malapeça, el president de l’ADENC, Joan Carles Sallas, va alertar sobre els riscos d’inundació i la necessitat de revisar els criteris actuals.
Segons el president de l'ADENC, els càlculs sobre la modelització de zones inundables "es van fer durant els anys seixanta" i ja no són fiables després d’episodis recents: "Amb la DANA de València, aquest tipus d'estudis han caigut pels aires, perquè s’ha produït una inundació molt abans del temps que s'havia previst i d’una magnitud molt superior".
Aquesta situació té implicacions directes sobre la planificació urbanística: "Si això augmenta, tots aquests espais ja no estan protegits", adverteix. En aquest sentit, considera arriscat permetre noves construccions a tocar del riu: "Algunes es poden posar a vuit metres del mur, i això pot generar un problema important". Sallas conclou amb contundència: "Qualsevol construcció aquí no és recomanable. El riu està al límit i les conseqüències podrien ser greus en el futur".
