Les galeries comercials lluiten per sobreviure

Sabadell compta amb tres galeries comercials. Conjunts de locals que es dediquen a diversos sectors i que miren de treure el cap en un món globalitzat amb forta presència de les vendes per internet. A Ca n’Oriac, les galeries situades a l’avinguda de Matadepera estan revitalitzant l’espai gràcies a petits negocis que procuren generar comunitat en el barri amb la venda dels seus productes i serveis, però combinant-ho amb l’organització d’esdeveniments per atraure el major nombre de públic possible. El preu dels lloguers, més atractiu que locals en plena avinguda o altres carrers, és un dels principals reclams d’aquests locals. En els darrers anys, per exemple, s’hi ha instal·lat Vicky Mañas, amb un centre mèdic per a conductors. Mañas valora positivament iniciatives com la festa de la primavera que es va dur a terme el passat divendres 9 de maig per atraure clients, ja que és una de les maneres que ajuden a atraure públic. “Abans venies pel carrer i no volies entrar; ara, des de fa un temps, ve més de gust”, comenta. Ser en aquest espai “m’ha servit com a punt de referència: la gent sap on estan les galeries”.

Una situació diferent viuen a les Galeries Gràcia, en la cantonada dels carrers de Gràcia i Escola Industrial, al Centre, propietat del grup Núñez y Navarro (NyN), que té diversos locals d’aquest àmbit en lloguer des de 389 euros al mes. La “veterana”, com diu ella, d’aquesta zona és Marta Bassolas Vilalta, d’Adai Decoració, que recorda que “al principi les galeries eren una bogeria, hi havia de tot: una sabateria moderna, vestits de núvia, roba de diverses botigues, d’El Tricicle... va començar molt potent i va anar baixant”, fins al punt que afirma que “ara està fatal i això durarà poc perquè ens faran fora el 2027”. Tant la botiguera com altres fonts consultades coincideixen que “a tots els que volen entrar els diuen que fins al 2027”. El Diari ha contactat amb NyN per contrastar-ho, però no ha obtingut resposta. Tot i així, Bassolas apunta que les galeries trontollen des de fa anys amb l’obertura i tancament continu de locals, tot i que ara qui hi aporta esperança és el Llaminer, amb botiga davant de l’Adai. “Ens coneixem tots, parlem, ens ajudem, però aquest model familiar ja no es porta”, comenta la botiguera.

Un altre cas és el de les Oficines Rambla, que amb el nom ja indica el viratge que ha fet des que va obrir com a espai de botigues al que vol ser des de fa uns anys: un punt de trobada on s’ofereixen diversos serveis. El president de l’agrupació de tres propietaris que tenen les Oficines, Xavier Sala, detalla que el que ofereixen “s’ha reorientat a oficines de serveis, com asseguradores, advocats, informàtics, etc, que sí que funcionen perquè no esperen el trànsit de gent d’una superfície comercial, però va bé per ubicació”. Ser a la Rambla, 160-178 i amb entrada també pel carrer de Cervantes, 17-19, els permet formar part de la principal zona comercial de la ciutat. “La ubicació és bona, això atrau molta gent que ofereix els seus serveis i sempre hi haurà qui vol estar allà. La botiga tradicional està descartada i el futur s’ha plantejat fins i tot oferir-lo a grans superfícies, estem oberts a altres direccions”, afegeix Xavier Sala, que manté que tots els locals estan llogats –tot i que alguns s’utilitzin puntualment o com a domicili fiscal–.

Sobre el futur de les galeries comercials, una altra persona que les ha estudiat és l’enginyera Anna Llobet, d’Ecoestudis de Castellar del Vallès. Des del seu punt de vista, com a botigues, “el que s’ha de fer és obrir els locals al carrer, el que està totalment obsolet és que els locals estiguin dintre de la galeria”. Llobet considera que el concepte de galeria comercial s’ha de deixar de banda per reconvertir aquests espais en llocs on cada local tingui accés des del carrer. La castellarenca considera que “el local petit té sortida si té obertura a carrer i és en un lloc comercial”.

Qui hi treballa?

Mabel Requena Torres, llaminadures Hansel y Gretel (Galeries Ca n’Oriac)

Diverses generacions de veïns de Ca n’Oriac coneixen la Mabel Requena, que ven llaminadures a la primera botiga que hi ha a les galeries de Ca n’Oriac, situades a l’avinguda de Matadepera. Explica que “estem lluitant un munt per sobreviure; moure’ns ens movem”, diu, recordant la festa de la primavera que van celebrar fa uns dies amb centenars de persones.

A ella la visiten infants, adolescents, adults i persones grans, perquè les llaminadures agraden a tothom. Requena diu que “els conec a molts com si fossin els meus fills, tenir una botiga de llaminadures és una mica com ser Willy Wonka”, i creu que “tenim la sort que a Ca n’Oriac hi ha molta gent gran que són els que donen més suport al comerç local”. A banda, la sabadellenca reclama a l’Ajuntament mesures per facilitar la conciliació familiar tenint un negoci.

Nieves Peiró, Llenceria Nieves (Galeries Ca n’Oriac)

A Nieves Peiró li diuen la jefa a les galeries de Ca n’Oriac. És l’ànima d’aquesta galeria comercial, on hi ha diversos propietaris dels locals –ella ho és– i regenta una llenceria. És l’ànima de les galeries, segons coincideixen altres botiguers, perquè dinamitza activitats i fa tot el possible per aconseguir atraure gent, que al final és el que genera vendes.

“Fer festes porta moltíssima gent. Cada vegada ens coneixen més i això és molt important”, observa la comerciant. Peiró afegeix que estar situats a l’interior de les galeries els porta que “hem ‘d’obligar’ que la gent entri endins, sempre hem de posar ofertes, intentar tenir-ho més econòmic que a peu de carrer. Si un pijama val 10 euros, jo l’he de posar a vuit”, comenta.

Javier Lorite, advocat (Galeries Rambla)

“A mi em va molt bé perquè no necessito un aparador”, explica l’advocat Javier Loriete, amb despatx a les Galeries Rambla. Admet que li agradaria tenir façana a peu de carrer, però explica que el seu negoci es basa en clients que ja tenia abans d’instal·lar-se aquí, el boca-orella i el torn d’ofici i, d’aquesta manera, paga un lloguer que considera molt assequible: “300 euros al mes tot inclòs”.

Lorite creu que instal·lar-se en un espai com aquest “és una molt bona oportunitat per gent que comença. Em va bé que estigui al Centre perquè la gent ho troba fàcilment”. En el seu cas, ja fa sis anys que té el despatx en aquest local, després d’una etapa a la Creu Alta. Ara també està més a prop de casa seva i hi va caminant. 

Cristina Rodríguez, agent immobiliària (Galeries Rambla)

En el cas de Cristina Rodríguez i el seu marit treballaven des de casa a l’agència immobiliària JC Immobles fins que van tenir un bebè i “buscàvem un espai per reunir-nos amb clients i separar la casa de l’oficina”. A les galeries de la Rambla “vam trobar una oportunitat molt bona per poder llogar el local i treballar des d’aquí”, i són un dels darrers inquilins que s’han instal·lat en aquestes galeries.

En el seu cas, valora que paguen al voltant d’un 40 o 50% menys que en altres locals que havien visitat per obrir el seu negoci. Estar a l’interior de les galeries, però, fa que “hem de fer un esforç extra per arribar a la gent amb xarxes socials, el boca-orella, etc. Ho hem de lluitar més perquè no és el mateix que estar a peu de la Rambla: aquí a vegades costa trobar el local”. De totes maneres, Rodríguez valora molt positivament la ubicació cèntrica de les galeries i els serveis.