Les dades confirmen les sensacions. Les incineracions es consoliden com un procediment cada dia més habitual. Els registres de l’any passat a Sabadell mantenen l’evolució recent, malgrat un lleugeríssim descens. Segons les xifres facilitades per la Funerària Torra, el 2024 el nombre total d’incineracions va ser de 1.668. Un any abans, era de 1.686.
La tendència mostra clarament la proliferació d’aquesta pràctica. Fa dues dècades, el nombre d’incineracions era de 292, representant només un 18% dels difunts. Un percentatge que ha anat escalant, guanyant terreny a les inhumacions -la sepultura convencional més freqüent en el passat-.
Fonts municipals apunten als incentius a la concessionària per les incineracions, que es van començar a aplicar fa més d’una dècada, després que la ciutat incorporés un crematori quan la incineració era una opció poc estesa. Està previst mantenir-los fins al 2027. L’any passat, van superar els 50.000 euros.
Les raons del nou paradigma
“No és una tendència només sabadellenca, sinó europea. Hi ha llocs capdavanters en aquest sentit, com els Països Baixos”, analitza Mar Griera, catedràtica de Sociologia de la UAB i directora del grup de recerca ISOR. Les motivacions d’aquest nou plantejament són diverses.
D’una banda, apunta, els rituals de pas de la vida quotidiana -la mort, el naixement, el casament...- van perdent les formes tradicionals. “Hi ha un canvi en la forma d’afrontar rituals que afecta també la mort”, especifica sobre l’augment d’enterraments laics. “És un canvi que va més enllà d’inhumació o incineració. Passa en altres àmbits de la vida”, reitera.
D’altra banda, hi ha un factor econòmic lligat a la decisió. “No només es pondera el que es paga per un enterrament, sinó també el que suposa en el futur. Hi ha la voluntat de no carregar futures generacions”, assenyala.
El tercer factor és la “despenalització” de la cremació. “L’imaginari col·lectiu, a través per exemple de les pel·lícules, han introduït aquesta pràctica. No es veu com un fet depriment. Hi ha una concepció popular i gairebé romàntica del procés”, explica sobre una gestió de les cendres que ha passat a formar part de l’adeu.
Griera preveu que la litúrgia continuï evolucionant. A Groningen, exemplifica, han aparegut cementiris integrats en la natura, gairebé sense marques per als difunts. En altres indrets, hi ha espais religiosos per deixar les cendres. Tot i això, sosté, el model clàssic no es perdrà del tot. “La cerimònia no desapareixerà, però hi ha noves formes de ritual. Les formes d’acomiadar i com recordar algú canviaran, però la necessitat de fer-ho continuarà”, tanca.
La projecció del pla director
El pla director del cementiri aprovat el 2007 analitza l’estat de l’equipament i projecta quina situació tindrà al cap dels anys, així com quines millores cal anar fent per adequar-lo a les necessitats de cada moment. Segons el document, l’any passat es calculava que es farien 776 incineracions. Menys de la meitat respecte a les que es van produir. En el 2033, es preveien 875 incineracions. Igualment, molt per sota de la situació actual. Un escenari que evidencia l’auge de la cremació a casa nostra.
