De la Creu Alta a Rússia: un viatge de 10.000 km en moto

El veí sabadellenc Jaume Marco ha portat el nom de la Creu Alta i del Motor Club Sabadell per una desena de països d’Europa i Àsia. Amb una enganxina de l’estació d’FGC del seu barri a la part posterior de la seva Harley Davidson Electra Ultra Glide de més de 400 kg, ha recorregut 10.000 quilòmetres en dos mesos de travessia. Ara ho ha recollit al llibre La ruta del dos mons, fruit dels apunts que anava escrivint durant el viatge en una llibreta que les seves filles li havien regalat. La portada resumeix l’esperit del viatge: una imatge amb un os al mig de la carretera, ell aturat al voral, amb la moto embragada, la primera marxa posada i el puny al gas. “Per si havia de tocar el dos”. Una aventura que combina risc, llibertat i resiliència. 

Marco va sortir el 9 de juny, tot just després de la festa major del seu barri, amb la intenció d’allargar el viatge fins a tres mesos i arribar a la frontera amb Mongòlia. Però el trajecte va començar amb complicacions immediates: “A Barcelona, la moto ja comença a fallar”, recorda. El problema mecànic –ja totalment reparat– es va allargar pràcticament tot el viatge. Només tres dies dels dos mesos va circular sense incidències mecàniques. Però no es va plantejar tornar enrere. 

La ruta d’anada el va portar de Croàcia a Hongria, Romania, Bulgària, Grècia, Turquia, Geòrgia i Rússia. Va començar sol fins a Itàlia, després de trencar un coixinet de la roda davantera, i més endavant es va retrobar amb el seu company d’aventura. A Geòrgia, descriu carreteres en mal estat i una conducció caòtica, amb camions envaint carrils en corbes tancades. “És un país meravellós, però complicat per circular”, admet. També relata moments de calor extrema, amb temperatures de més de 43 graus.  Un dels relats que més el va impressionar és el de l’ossa que va matar un motorista italià a Romania dies després que ells hi circulessin. “El motorista va veure una ossa amb les cries i va baixar de la moto per fer-se una selfie”, diu en Jaume. En sentir-se amenaçada, el va atacar i va posar fi a la seva vida.

La frontera amb Rússia va posar a prova la seva paciència i resiliència, on van passar set hores entre controls i burocràcia. Li van retenir el passaport i el telèfon, sospitant possibles connexions amb Ucraïna, i el procés es va allargar amb més burocràcia. A Rússia, van recalcular la ruta i van tornar a Sabadell. “No miro el que no he pogut fer, sinó tot el que sí que he viscut”, defensa. Per a ell, la resiliència ha estat el gran aprenentatge del viatge. Marco reivindica la manera de viatjar en moto com a experiència única. “Sentir el fred, la calor, les olors o el vent són sensacions impossibles de reproduir en cotxe”. “La Sílvia, la meva companya de vida, diu que tinc mig cervell normal i l’altre mig ple de benzina”, comenta entre rialles. Potser és això el que l’ha acabat portant fins aquí: una passió que no li ve de tradició familiar, però que s’ha convertit en manera de viure i d’entendre el món.