El prestigiós oncòleg sabadellenc Joaquim Bellmunt ha estat nomenat Catedràtic a la Facultat de Medicina de la Universitat de Harvard, el càrrec acadèmic més alt que es pot assolir en aquesta institució. El nomenament, aprovat pel President i el Provost de Harvard reconeix “els assoliments i contribucions excepcionals” del metge al Dana-Farber Cancer Institute i a la docència universitària.
Bellmunt compagina actualment la direcció i consultoria de l’Institut Oncològic Equip Dr. Bellmunt – Hospital Universitari Sagrat Cor-Pangaia amb la del Bladder Cancer Center al Dana-Farber/Brigham and Women’s Cancer Center de Boston. També manté vincles amb l'Institut de Recerca de l’Hospital del Mar (IMIM) com a director del grup de tumors genitourinaris i amb la European Association for Research and Treatment of Cancer (EORTC). Doctor cum laude i format a la UAB, Vall d’Hebron, Londres i el Memorial Sloan-Kettering de Nova York, Bellmunt és una figura clau en la recerca del càncer genitourinari i acumula més de 500 publicacions científiques.
“Una satisfacció immensa”
“Des del punt de vista acadèmic, és el màxim reconeixement que es pot tenir a la universitat”, admet Bellmunt, que ha viscut el nomenamnt amb satisfacció. Recorda que per accedir-hi “cal complir un procés molt monitoritzat i exhaustiu, amb una revisió profunda de tota la trajectòria investigadora i acadèmica”. L'oncòleg explica que ja estava acreditat com a catedràtic a Espanya des del 2017, però que el procés per a Harvard és independent i extremadament exigent: “Vaig fer la sol·licitud fa més de dos anys, quan s’engeguen totes les valoracions. Quan compleixes tots els requisits, arriba el nomenament. És una combinació de vida professional i de recerca basada en anys de treball i demostracions constants”.
El 2012 el van reclutar a l'Hospital Dana Farber Cancer Institut, afiliat amb Harvard Medical School, com a especialista en oncologia. El repte, però, va ser majúscul: “Vaig haver de tornar a fer l’equivalent de la carrera de medicina als Estats Units per obtenir la llicència mèdica americana”. Després d’uns anys a Espanya, entre 2016 i 2017, va tornar als Estats Units en veure que la seva carrera acadèmica “no podia prosperar igual”. Aquest retorn va ser clau per consolidar la seva posició al Dana-Farber Cancer Institut i culminar ara amb el nomenament de catedràtic.
Recerca de punta: immunoteràpia, anticossos conjugats i biopsia líquida
Especialista en càncers genitourinaris –ronyó, bufeta, testicle i pròstata–, la seva vida de recerca científica està centrada sobretot en el càncer de bufeta urinària. “He investigat combinacions de tractaments per al càncer avançat fins a incorporar la immunoteràpia com a part del tractament estàndard”, explica.
Actualment es treballa en noves estratègies terapèutiques amb anticossos conjugats (ADC) i en investigació translacional per entendre per què alguns tumors responen als tractaments i altres no. “Busquem noves dianes del càncer que puguin ser atacades amb medicació. He publicat estudis que han contribuït a l’autorització de la biopsia líquida per predir com tractar el càncer de bufeta després de la cirurgia”.
Sobre els avenços en la investigació contra el càncer, Bellmunt destaca la combinació entre immunoteràpia i anticossos conjugats, però també adverteix de la gran dificultat: la heterogeneïtat tumoral. “Els tumors són molt heterogenis i es multipliquen ràpidament. No tots els tractaments ataquen totes les debilitats del càncer. El futur és la recerca de noves dianes en cada pacient i la combinació de diverses estratègies terapèutiques”. De cara a la pròxima dècada, preveu una evolució clara: tractaments més dirigits, més personalitzats i basats en l’anàlisi molecular actualitzant usant la biopsia líquida de cada tumor.
Per al Doctor Bellmunt, el gran repte actual és millorar la detecció precoç i la monitorització: “La biopsia líquida ens permet estudiar l’ADN tumoral present a la sang i monitoritzar en temps real com evoluciona el càncer. Això ens permet canviar o redirigir el tractament de manera immediata". Aquesta immediatesa i la personalització del tractament, diu, marcaran el futur de la investigació oncològica.
